Valencianisme & feminisme.

Dos termes diferents però que pateixen una mateixa reacció.

Valencianisme és el terme que defensa la cultura, llengua i historia dels territoris del País Valencià. sigui o no nascuda en ell.
Per les qüestions que tots sabem en plena transició, quan semblava que el poble valencià anava a ressorgir, després de 40 anys de dictadura se'ns va dividir.

A partir de aleshores tenim dues formes de ser i viure el valencianisme.

El `blaverisme’: que pren al País Valencià com una simple regió d'Espanya deixant la cultura del nostre país al nivell de simple folklore. En tot moment la cultura castellana estaria per damunt en categoria i nombre de la valenciana.

El ‘Pancatalanisme’ :aquell que reconeix la connexió (cultural, història i lingüísticament) entre els pobles valencià, català i de les Illes Balears com un solament, IGUALS i al mateix temps DIFERENTS.


Aquesta anàlisi prèvi, escoltat fins a la sacietat, ve perquè a partir de llavors al País Valencià ser valencianista; parlar la llengua valenciana, escoltar música en valencià i en general donar culte a la cultura en valencià, seria considerat i (marcat) de CATALAN!!!

Com si del diable es tractés. Fart estic que quan dic alguna cosa a favor del valencianisme o dic que escolto Obrint Pas, o que m'agrada la dolçaina,etc.
El primer que (els seus cervells radiants) els surt de la boca és…. ‘ tu que eres catalan de esos, no?’.

Com si d'alguna cosa dolent es tractés.
Ja no poden pensar en el valencianisme si no és com associació directa amb aquesta idea ‘demonitzada’ que s'ha donat durant tant temps de la cultura catalana i els catalans.

Aquesta imatge creada ,al País Valencià, del catalanisme com una mica ‘maligne’ és gràcies als mitjans de comunicació Canal9, les províncies, etc.
Van calar en la societat valenciana i ens van fer creure que els catalans volien ‘robar-nos la llengua’, ‘envair el nostre País´ i barbaritats per l'estil. I que el bon valencià es aquell que primer es españñññol.


Al terme ‘feminisme’ li passa el mateix, ha de carregar amb un pes que no s´ha guanyat per accions pròpies, sinó que, a estat imposat pels quals temen una realitat diferent.

Quan dius feminisme salta el típic i et recrimina ‘el perquè la dona anava a estar per damunt de l'home’ (fent mostra de la seva ignorància).

El patriarcalismo que domina la nostra societat i l'ha dominat durant segles ha fet que la gent vegi al feminisme com la mateixa merda que el masclisme, però canviant el sexe.
I la gent creu (afortunadament cada vegada menys) que el feminisme és la imposició de la dona per damunt de l'home quedant ella com la líder de la societat.

El feminisme gens té a veure amb el matriarcalismo que si que situa a la dona com la dominadora de la societat, imposant-se per damunt i no en IGUALTAT, com defensa el feminisme, al costat de l'home.

I igual que el valencianisme, no és que et surti un trident i una cua acabada en punta, convertint-te en un diabòlic català.
Sinó que valencianisme és estimar la terra des del Baix Segura fins Baix Maestrat i sabent que a quilometris a Osona, Noguera entendran el teu parlar de l´Horta Sud, Denia o Vila-real.

Per tant ni el feminisme vol que la dona estiga per damunt de l´home sino que vol la IGUALTAT entre sexes.
Que ningu estiga per damunt de ningu.

Ni el valencianisme vol la imposiscio de Catalunya al País Valencià sinó que els dos pobles, amb més coses en comuna que en contra, es parlen de tu a tu he intercanviïn experiències fent així més rica la nostra cultura.









La Llibertat sense Igualtat no és més que privilegi d'uns pocs.
I la Igualtat sense llibertat no és més que esclavitud.

-Record la cita de:

‘El valencianisme no és més que la nostra forma de ser catalans’

No hi ha una sola forma de ser valencianista.

Cerqueu informació sobre Emma Goldman escritora de llibres que tracten la emancipació de la dona:

-Anarchism and other essays _ 'Anarquisme i altres assajos'
-Red Emma speaks