Les quatre grans Cròniques foren escrites a finals del segle XIII i durant el XIV. Es tracta de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.
La seva finalitat era deixar constància d’uns fets que volien tenir valor didàctic.
Les quatre grans Cròniques formen el millor conjunt historiogràfic de l’Europa medieval.
Les obres de Jaume I i Pere el Cerimoniós són, d’altra banda, les úniques autobiografies de monarques medievals.
Una característica de les cròniques és que els autors van viure directament molts dels fets que narren. També és característic el to heroic i el sentiment patriòtic.
Les quatre grans croniques són:
La Crònica de Jaume I o Llibre dels fets.
La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats.
La Crònica de Ramon Muntaner. La seva Crònica narra els fets que va viure durant el regnat de cinc reis (de Jame i fins a Alfons el Benigne) i té com a finalitat deixar constància dels serveis que va prestar a la corona i exalçar la grandesa de la nació catalana i dels reis. A més, és un testimoni molt valuós sobre l'expedició dels almogàvers. És la crònica que té més qualitat literària i va ser escrita per ser escoltada però no llegida. Hi abunden les hipèrboles, sempre per exalçar la seva pàtria i la seva gent.
La Crònica de Pere el Cerimoniós. Redactada per iniciativa de Pere IV, però no escrita per ell, explica alguns fets importants del seu regnat. Els objectius principals que volia aconseguir eren afermar la monarquia i donar-li prestigi, així com justificar la seva actuació com a rei. Tot i que la Crònica va ser escrita pels secretaris de la Cancelleria, s'hi nota la intervenció del monarca, principalment quan explica els seus records, les seves aspiracions, els seus sentiments i les seves reflexions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada