Així no anem a cap lloc

Fa ja un any que va néixer TerraiCor baix l´intenció de difondre i expressar l'ideal independentista del País Valencià. Intent en solitari d'una sola persona per intentar aglutinar a la gent que tingués afinitat a les idees que TerraiCor defensaven i poder així organitzar-se per a portar a terme accions més alla de la xarxa.
Aquest any amb el tema bolonia he assolit més experiència quant al que se sol cridar la 'lluita': organització assembleària, manis, com reacciona la gent quan té davant a persones que realment volen treballar per al canvi.

Bé és cert que TerraiCor sorgeix d'una idea individual però, des del principi es deixa bé clar que podia participar qualsevol. Que era un lloc de reflexió, d'informació, on podies participar amb una actualització SENSE CENSURA enviant-la al correu, però?

En un any, en 365 dies?ningú NINGÚ, no va poder ni enviar un imatge amb la qual voler aportar a TerraiCor. El flog va estar actiu d'Agost, quan va néixer, fins a novembre i encara que molts ho visitàveu i pel que sembla agradava no vau fer res.

Això no seria cap problema si no fora perquè és un clar exemple, del que passa després aquí fora, en el carrer. No ha canviat gens, ara hi ha molt 'valència de guay' amb les seves rastes, la seva cresta, la seva samarreta amb l'estrella, el che, la seva 'visca la terra', però i què?

No són més que 'gent de guay' que després a l'hora de la veritat ni parlen valencià, que mai estan quan la situació els necessita, aquests no han LLUITAT, ni LLUITARAN MAI.
Dur samarretes 'guay' i escoltar música ska valenciana, adorant la revolució, mentre et fumes el teu mai o et fiques keta en una rave qualsevol, no farà gens per canviar les coses.

On esteu cada 20-N quan el col.lectiu antifeixista del PV surt al carrer acorralats de policies? On vau estar quan es va fer la mani en protesta per la mort del jove grec de 16anys? On esteu quan els estudiants s'organitzen per assemblees? excepcional en aquest país. On esteu quan el Cabanyal? Aaaah perdó, que després d'aquestes manis no hi ha concert ni toca la Gossa, ni Obrint, ni ningú?entenc....

Si no fora pels concerts de després ni al 9 d'octubre, ni al 25 d'abril aniria ningú!?
La idea d'aquest flog era acostar als quals saben molt bé que és el PV i als quals no tant. A uns fent-los veure que no és el dimoni i a uns altres fer-los veure que el PV és l'opció i no està mort ni s'ha reduït a eufemismes. I a tots obrir-vos els ulls i veure que és tan fàcil com parlar valencià per a fotre al sistema capitalista-espanyolista.

PERÒ FINS QUE NO ENTENDAIS QUE EL CANVI AQUESTA EN VOSALTRES MISMXS, NO HAREIS GENS! I molt menys si viviu en clau castellana

Lo pitjor de tot és que si llegiu aço no vos sentireu culpables i direu que la culpa la tenen altres..però sabue qui realment te la culpa de com estem ara? TU, ell, jo...
NOSALTRES SOM ELS UNIC CULPABLES!

Orígens del Procés de Bolonya. Declaracions i legislació L’anomenat Procés de Bolonya és el camí que va començar el 1999 amb la Declaració de Bolonya

Orígens del Procés de Bolonya. Declaracions i legislació

L’anomenat Procés de Bolonya és el camí que va començar el 1999 amb la Declaració de Bolonya per part dels ministres d’educació de la Unió Europea i que s’hauria d’acabar el 2010 amb la instauració completa de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

Context: l’espai europeu del coneixement (EEC)

Els països europeus es troben en un procés de canvi, que afecta a tots els sectors de la societat. La transformació d’una societat basada en una economia industrial a una societat que viu de la producció del coneixement i de la innovació.

Les institucions europees treballen en el que s’ha anomenat l’Espai Europeu de Recerca i en els darrers anys han posat especial èmfasi en el paper de les universitats sota la lògica d’una Europa del Coneixement (entenent el coneixement com a base del creixement econòmic, el benestar i la creació d’ocupació).

Carta Magna d’Universitats (1998)

Firmada pels rectors de les Universitats europees. S’atorgava a la Universitat un paper central en el desenvolupament cultural, científic i tecnològic al servei de la societat.

⁃ Que la investigació és inseparable de la docència i que s’ha de propiciar l’intercanvi d’informació i documentació.

⁃ Que ha d’existir una política d’equivalències en estatus, títols, exàmens i promoció de beques, per tal que no tingui pes, cap tipus de prejudici als diplomes nacionals.

“Entre los citados principios figuran, en primero lugar, la afirmación de la independencia moral y científica de la universidad con respecto a todo poder político y económico; en segundo lugar, la proclamación de la libertad de investigación, de enseñanza y de formación como fundamento de la vida de las universidades.”

Declaració de la Sorbona (maig 1998)

És signada pels ministres d’educació del Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia (precisament els primers tres països són, després d’Estats Units, els principals exportadors d’indústria educativa del món).

En aquesta declaració es dibuixen els objectius “d’harmonitzar l’arquitectura del Sistema Europeu d’Educació Superior com una funció clau per la mobilitat i l’ocupació dels ciutadans, així com el desenvolupament del continent sencer”.

⁃ Canviar les titulacions universitàries per tal que, en comptes de ser de tres cicles, siguin de dos.

⁃ Escurçar la mobilitat d’alumnat i professorat, seguint un determinat sistema de crèdits.

⁃ Potenciar l’aprenentatge d’estudis que fomentin coneixements multidisciplinaris, de llengües i d’ús de noves tecnologies.

Declaració de Bolonya (1999)

Aquesta declaració és signada per tots els ministres europeus d’educació (en aquell moment 29) i és aquí on s’estableixen les bases per a la construcció de l’EEES.

Els motius que mouen els països europeus signants a impulsar l’EEES:

⁃ Enfortiment de la dimensió intel·lectual, cultural, social, científica i tecnològica d'Europa.

⁃ Reconeixement del paper central que ocupa l'educació superior i les universitats en la promoció de la mobilitat dels ciutadans, la demanda de població qualificada i el desenvolupament general del continent.

⁃ Increment de la competitivitat i la capacitat d'atracció del sistema europeu d'educació superior en l'esfera internacional.

⁃ Promoció del mercat de treball a Europa en un context canviant que exigeix una formació al llarg de la vida, adopció d'un sistema fàcilment comparable de titulacions universitàries i afrontar amb garanties els nous reptes de la societat del coneixement.

Objectius i principis:

⁃ Promoure la mobilitat de tots els estaments universitaris.

⁃ Possibilitar la integració dels titulats en un mercat laboral unificat europeu.

⁃ Aconseguir un increment de la competitivitat de l’àrea europea a nivell internacional.

⁃ Adquisició d’aprenentatge durant tota la vida per a fer front a les exigències que es derivin de la competitivitat i de l’ús de les noves tecnologies.

Al mateix temps, des de la declaració de Bolonya, s’ha anat teixint una xarxa de resistència internacional contra l’agressió a l’ensenyament públic que suposa l’aplicació d’aquest procés, el Fòrum Europeu d’Estudiants, el qual es mobilitza una vegada a l’any.

Declaració de Praga (maig 2001)

Signada pels ministres d’educació de la UE, es pretenia consolidar el Procés de Bolonya, a través del reforçament dels projectes com:

a) estimular la formació permanent (lifelong learning);

b) fer atractiu l’EEES; i

c) integrar les organitzacions d’estudiants sota el paraigües de l’Associació Europea Universitària (EUA pel seu acrònim en anglès) i les Unions Nacionals d’Estudiants d’Europa, amb l’intent de cooptar les organitzacions d’estudiants i així poder legitimar el procés.

Declaració de Berlín (octubre 2003)

Aprovada per 40 ministres d’educació (els de la UE a més a més d’altres com Rússia) i davant les dificultats per portar a terme el Procés de Bolonya, es van trobar per a discutir, sobretot, el projecte dels dos cicles de formació a les titulacions universitàries (homogeneïtzar els graus en tot el continent europeu) i la consolidació de l’Espai Europeu d'Investigació. Es van centrar en la discussió de la qualitat, la participació dels i les estudiants i la cooperació internacional.

Declaració de Bergen (maig 2005)

En aquesta declaració els estats sotasignats ja són 46 i les diverses declaracions es duen a terme per tal d’anar clarificant les pràctiques d’aplicació del procés.

En aquest context i a meitat del camí (tenint en compte que el procés haurà d’estar implantat cap al 2010) es van fer molts balanços veient la dificultant que estava comportant la implantació del procés a tots els països. 36 dels 46 països involucrats han ratificat la Convenció de Lisboa (sobre competències laborals) i continua la discussió sobre els cicles de formació (Espanya: 4+1 / Catalunya: 3+1+1).

Recordar que no es pot deixar de banda la dificultat que comporta voler fer una barreja de sistemes universitaris propis d’aquella cultura i completament adequades al sistema capitalista neoliberal pertinent.

Declaració de Londres (2007)

S’analitzen els avanços en la construcció de l’EEES, i es troben mancances en mobilitat. Es marquen quatre models molt arrelats en les diferents cultures i molt dirigits cap a objectius determinats: el model napoleònic (França - Espanya), el model britànic (més elitista però més centrat en l’alumnat), el model alemany (més divisor entre allò estrictament acadèmic - filosòfic i allò més tècnic) i el model estadounidenc (una barreja del britànic amb l’alemany); amb especificats punts dèbils a enfortir:

⁃ La mobilitat dels estudiants no és l’esperada, és demana als estats membres que la facilitin.

⁃ Millorar “l’ Employability” dels estudiants.

⁃ Les agencies de control de qualitat, que han de proposar mesures per afavorir els objectius de l’EEES.

Llei Orgànica d'Universitats (LOU)

Tot i les declaracions europees, la Unió Europea no té competència en educació i no pot dirigir formalment el procés (Tractat Constitutiu de la Comissió Europea, art.149.4).

La LOU és actualment l’únic marc legal sobre el qual, el sistema universitari espanyol, s’ha d’integrar en el nou EEES, malgrat les seves vaguetats i restriccions ja que no concreta, en cap cas, com s’hauria d’articular el procés i, encara menys, com s’hauria d’actuar a l’hora de definir i dissenyar plans d’estudi en sintonia amb la declaració de Bolonya (de fet, les referències es limiten tan sols a “mesures necessàries”). En aquest sentit, en un dels seus articles diu que “en l'àmbit de les seves respectives competències, el Govern, les Comunitats Autònomes i les Universitats adoptaran les mesures necessàries per la plena integració del sistema espanyol a l'espai europeu d'ensenyament superior”.

Si que avança però cap a la mercantilització de l’ensenyament ja que augmenta les competències al Consell Social, òrgan on està representada la “societat” a partir de l’empresa privada i que ha d’aprovar els pressupostos (art.15). A banda, la LOU promou “el finançament privat de l’activitat de la universitat” (art. 14). La LOU va ser aprovada pel PP quan tenia majoria absoluta, tot i l’oposició llavors del PSOE, en arribar al govern aquest no la va derogar sinó que va eliminar alguns dels seus aspectes.


L’anomenat Procés de Bolonya és el camí que va començar el 1999 amb la Declaració de Bolonya per part dels ministres d’educació de la Unió Europea i que s’hauria d’acabar el 2010 amb la instauració completa de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
Context: l’espai europeu del coneixement (EEC)
Els països europeus es troben en un procés de canvi, que afecta a tots els sectors de la societat. La transformació d’una societat basada en una economia industrial a una societat que viu de la producció del coneixement i de la innovació.
Les institucions europees treballen en el que s’ha anomenat l’Espai Europeu de Recerca i en els darrers anys han posat especial èmfasi en el paper de les universitats sota la lògica d’una Europa del Coneixement (entenent el coneixement com a base del creixement econòmic, el benestar i la creació d’ocupació).
Carta Magna d’Universitats (1998)
Firmada pels rectors de les Universitats europees. S’atorgava a la Universitat un paper central en el desenvolupament cultural, científic i tecnològic al servei de la societat.
⁃ Que la investigació és inseparable de la docència i que s’ha de propiciar l’intercanvi d’informació i documentació.
⁃ Que ha d’existir una política d’equivalències en estatus, títols, exàmens i promoció de beques, per tal que no tingui pes, cap tipus de prejudici als diplomes nacionals.
“Entre los citados principios figuran, en primero lugar, la afirmación de la independencia moral y científica de la universidad con respecto a todo poder político y económico; en segundo lugar, la proclamación de la libertad de investigación, de enseñanza y de formación como fundamento de la vida de las universidades.”
Declaració de la Sorbona (maig 1998)
És signada pels ministres d’educació del Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia (precisament els primers tres països són, després d’Estats Units, els principals exportadors d’indústria educativa del món).
En aquesta declaració es dibuixen els objectius “d’harmonitzar l’arquitectura del Sistema Europeu d’Educació Superior com una funció clau per la mobilitat i l’ocupació dels ciutadans, així com el desenvolupament del continent sencer”.
⁃ Canviar les titulacions universitàries per tal que, en comptes de ser de tres cicles, siguin de dos.
⁃ Escurçar la mobilitat d’alumnat i professorat, seguint un determinat sistema de crèdits.
⁃ Potenciar l’aprenentatge d’estudis que fomentin coneixements multidisciplinaris, de llengües i d’ús de noves tecnologies.
Declaració de Bolonya (1999)
Aquesta declaració és signada per tots els ministres europeus d’educació (en aquell moment 29) i és aquí on s’estableixen les bases per a la construcció de l’EEES.
Els motius que mouen els països europeus signants a impulsar l’EEES:
⁃ Enfortiment de la dimensió intel•lectual, cultural, social, científica i tecnològica d'Europa.
⁃ Reconeixement del paper central que ocupa l'educació superior i les universitats en la promoció de la mobilitat dels ciutadans, la demanda de població qualificada i el desenvolupament general del continent.
⁃ Increment de la competitivitat i la capacitat d'atracció del sistema europeu d'educació superior en l'esfera internacional.
⁃ Promoció del mercat de treball a Europa en un context canviant que exigeix una formació al llarg de la vida, adopció d'un sistema fàcilment comparable de titulacions universitàries i afrontar amb garanties els nous reptes de la societat del coneixement.
Objectius i principis:
⁃ Promoure la mobilitat de tots els estaments universitaris.
⁃ Possibilitar la integració dels titulats en un mercat laboral unificat europeu.
⁃ Aconseguir un increment de la competitivitat de l’àrea europea a nivell internacional.
⁃ Adquisició d’aprenentatge durant tota la vida per a fer front a les exigències que es derivin de la competitivitat i de l’ús de les noves tecnologies.
Al mateix temps, des de la declaració de Bolonya, s’ha anat teixint una xarxa de resistència internacional contra l’agressió a l’ensenyament públic que suposa l’aplicació d’aquest procés, el Fòrum Europeu d’Estudiants, el qual es mobilitza una vegada a l’any.
Declaració de Praga (maig 2001)
Signada pels ministres d’educació de la UE, es pretenia consolidar el Procés de Bolonya, a través del reforçament dels projectes com:
a) estimular la formació permanent (lifelong learning);
b) fer atractiu l’EEES; i
c) integrar les organitzacions d’estudiants sota el paraigües de l’Associació Europea Universitària (EUA pel seu acrònim en anglès) i les Unions Nacionals d’Estudiants d’Europa, amb l’intent de cooptar les organitzacions d’estudiants i així poder legitimar el procés.
Declaració de Berlín (octubre 2003)
Aprovada per 40 ministres d’educació (els de la UE a més a més d’altres com Rússia) i davant les dificultats per portar a terme el Procés de Bolonya, es van trobar per a discutir, sobretot, el projecte dels dos cicles de formació a les titulacions universitàries (homogeneïtzar els graus en tot el continent europeu) i la consolidació de l’Espai Europeu d'Investigació. Es van centrar en la discussió de la qualitat, la participació dels i les estudiants i la cooperació internacional.
Declaració de Bergen (maig 2005)
En aquesta declaració els estats sotasignats ja són 46 i les diverses declaracions es duen a terme per tal d’anar clarificant les pràctiques d’aplicació del procés.
En aquest context i a meitat del camí (tenint en compte que el procés haurà d’estar implantat cap al 2010) es van fer molts balanços veient la dificultant que estava comportant la implantació del procés a tots els països. 36 dels 46 països involucrats han ratificat la Convenció de Lisboa (sobre competències laborals) i continua la discussió sobre els cicles de formació (Espanya: 4+1 / Catalunya: 3+1+1).
Recordar que no es pot deixar de banda la dificultat que comporta voler fer una barreja de sistemes universitaris propis d’aquella cultura i completament adequades al sistema capitalista neoliberal pertinent.
Declaració de Londres (2007)
S’analitzen els avanços en la construcció de l’EEES, i es troben mancances en mobilitat. Es marquen quatre models molt arrelats en les diferents cultures i molt dirigits cap a objectius determinats: el model napoleònic (França - Espanya), el model britànic (més elitista però més centrat en l’alumnat), el model alemany (més divisor entre allò estrictament acadèmic - filosòfic i allò més tècnic) i el model estadounidenc (una barreja del britànic amb l’alemany); amb especificats punts dèbils a enfortir:
⁃ La mobilitat dels estudiants no és l’esperada, és demana als estats membres que la facilitin.
⁃ Millorar “l’ Employability” dels estudiants.
⁃ Les agencies de control de qualitat, que han de proposar mesures per afavorir els objectius de l’EEES.
Llei Orgànica d'Universitats (LOU)
Tot i les declaracions europees, la Unió Europea no té competència en educació i no pot dirigir formalment el procés (Tractat Constitutiu de la Comissió Europea, art.149.4).
La LOU és actualment l’únic marc legal sobre el qual, el sistema universitari espanyol, s’ha d’integrar en el nou EEES, malgrat les seves vaguetats i restriccions ja que no concreta, en cap cas, com s’hauria d’articular el procés i, encara menys, com s’hauria d’actuar a l’hora de definir i dissenyar plans d’estudi en sintonia amb la declaració de Bolonya (de fet, les referències es limiten tan sols a “mesures necessàries”). En aquest sentit, en un dels seus articles diu que “en l'àmbit de les seves respectives competències, el Govern, les Comunitats Autònomes i les Universitats adoptaran les mesures necessàries per la plena integració del sistema espanyol a l'espai europeu d'ensenyament superior”.
Si que avança però cap a la mercantilització de l’ensenyament ja que augmenta les competències al Consell Social, òrgan on està representada la “societat” a partir de l’empresa privada i que ha d’aprovar els pressupostos (art.15). A banda, la LOU promou “el finançament privat de l’activitat de la universitat” (art. 14). La LOU va ser aprovada pel PP quan tenia majoria absoluta, tot i l’oposició llavors del PSOE, en arribar al govern aquest no la va derogar sinó que va eliminar alguns dels seus aspectes.







FELIÇ ANY NOU! UN 2009 COMBATIU!!!




INDEPENDÈNCIA!


EDUCACIÓ PÚBLICA!


ANTIFEIXISME!

ATUREM BOLONYA! videos

Que passa amb Bolonya?








xarrada informativa sobre bolonya a la UPV (1/3)

Introducción y sistema de grados







xarrada informativa procés Bolonya a la UPV (2/3)

Financiacion y ANECA







Xarrada informativa sobre bolonya al politecnic 3/3

Aplicacion al estudio marco de la UPV






Manifestació contra Bolonya València







LA UNIÓ FA LA FORÇA! CONTRA LA PRIVATITZACIÓ, MOBILITZACIÓ!!!!

EL FILL DEL TREBALLADOR A LA UNIVERSITAT!!!

[VLC]S'endureixen les mobilitzacions contra Bolonya en la Universitat de València.

Negativa del rector a celebrar un referèndum.

Aquesta setmana Magisteri s'unia a les set facultats ja tancades.Francisco Tomás dimissió ja!

Gairebé al mes de l'inici dels tancaments en les facultats valencianes pels estudiants de Filosofia i Ciències de l'educació,no pot anar millor la cosa:vuit facultats tancades i més actives que mai.La cosa no només no decau,sinó que s'estén.Les autoritats universitàries es posicionen ja clarament en total desacord amb la nostra reivindicació(punt 1 del manifest conjunt de les assemblees d'estudiantes de la UV):la paralització total de la implantació de la reforma educativa coneguda com el Procés de Bolonya i la celebració d'un referèndum vinculant que posicioni a la comunitat universitària respecte a l'esmentat pla,el resultat del qual ha de defensar el rector de la Universitat de València,Francisco Tomás,com postura oficial.

La setmana passada i després de l'ocupació de Rectorat per unes sis-centes persones,el rector ens "va concedir"un debat públic fixat per al dimecres dia 5 de Novembre en l'Aula Magna de Filosofia,on anirien tres representants de les assemblees d'estudiantes,un per cada campus de la UV.Els representants tindrien dret a exposar les seves propostes,a les quals el rector hauria de respondre i després d'això s'obriria un torn de paraula.

El dia previ al debat i amb la idea de cridar l'atenció pública i de ser escoltats,alumnes de diverses facultats vam fer una asseguda de protesta contra Bolonya tallant el tràfic de Blasco Ibáñez durant vint minuts.

El debat

Unes dues mil persones ens ajuntem en Filosofia per a presenciar el debat.La massiva assistència va fer que es bloquegés l'entrada a l'Aula Magna,que es va omplir fins a la bandera,al costat de tres aules més que va caldre habilitar per a la gent que no cabia,i que vió l'emissió del debat per internet.

Durant gairebé quatre hores es va evidenciar la negativa,des d'un principi,de les autoritats universitàries a acceptar la paralització del Procés i la celebració d'un referèndum,la desinformació que té el propi rector sobre l'aplicació i les característiques dels nous plans d'estudi i la gran falta de representativitat real dels estudiants en les institucions universitàries.

El rector es va negar a fer un referèndum.Els seus arguments eren que si realment coneguéssim el que és l'Espai Europeu d'Educació Superior,no estaríem en contra.Es mostrava evasiu amb les qüestions que li feien els estudiants i moltes vegades no contestava,sobretodo si les preguntes eren compromeses.Va assegurar que no desapareixerien les beques actuals,que es mantindrien les classes amb docència presencial i que es podrien compaginar els estudis amb el treball,però no és això el que diu Bolonya.S'escudava també en els estatuts de la Universitat,en les vies oficials i democràtiques de representativitat dels estudiants,mentre s'oblidava que en els estatuts diu també que el rector és el representant directe dels estudiants i la veritat és que,si hem hagut d'escollir les vies no oficials per a fer-nos oir,és perquè ell no ens representa ni ens defensa.

En conclusió,el rector obstaculitza en contradiccions i tenia una argumentació feble i una actitud poc decidida.Es vió superat per la situació i no va donar la talla,de tal manera que li vam demanar públicament la seva dimissió.Porsupuesto no ho va fer.

La ANECA (Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació)

La ANECA és un organisme estatal creat en el 2002 en compliment de l'establert per la LOU.La seva missió és "contribuir a la millora de la qualitat del Sistema d'Educació Superior mitjançant l'avaluació,certificació i acreditació d'ensenyaments,professorat i institucions";en la pràctica regula les titulacions en funció de la seva utilitat i funcionalitat econòmiques(com posa en el punt 3 del manifest conjunt d'assemblees d'estudiantes).En aquest punt 3 del manifest exigim la dissolució de la ANECA pels motius esmentats.

El dijous passat dia 6 començava un curs de dos dies sobre la qualitat en l'educació,patrocinat per la ANECA.Uns dos-cents estudiants ens presentem en el Jardí Botànic,on se celebrava el curs,amb l'objectiu d'evitar que s'impartís el primer dia.Ho aconseguim durant unes hores.Els conferenciants van haver d'esperar en el carrer ja que no els deixàvem entrar.Mientrastanto alguns dels ponents ens increpaven,entre els quals es trobaven el Vicerector de Convergència Europea Antonio Ariño,i el Director General d'Universitats,Felipe Pétriz,titllant-nos d'antidemocràtics,i intentaven arribar a un acord perquè deixéssim la nostra actitud.Finalemnte vam accedir a deixar de bloquejar les entrades,en canvi d'un petit debat amb el Director General d'Universitats(dintre de l'auditori on s'anava a donar el curs) de cinc minuts on ens deixa formular tres preguntes i ens deixa clar que ni té temps per a fixar un debat públic amb nosaltres,ni és potestat seva el decidir fer un referèndum.Dita això es va perquè té molta pressa.

Conclusions i perspectives

Tots aquests fets demostren que els alts càrrecs de la Universitat s'escuden que el Procés de Bolonya ve d'Europa per a no assumir responsabilitats que són seves,com una consulta a la seva comunitat universitària sobre aquest pla i una defensa de la posició majoritària dels estudiants respecte del EEES.També demostren que hem de ser capaços d'organitzar nosaltres mateixos la lluita al marge de les institucions universitàries per un ensenyament públic i de qualitat,i legitimar el moviment assembleari per ser la forma més directa de democràcia i l'única productiva(els fets ho demostren) contra Bolonya.Denunciar l'actitud dictatorial i excloent,la ineptitud de les autoritats universitàries en la preservació d'un model públic,digne,i accessible per a tots,d'educació superior i en la democratització real de la Universitat(una representació real dels estudiants i un valor i pes reals de les seves opinions).És molt important lluitar per una organització i funcionament democràtics de la Universitat.Cal també sumar tota la gent possible a la nostra causa,que és la de tots.És molt necessària també la coordinació entre assemblees,ciutats,i països contra Bolonya,osea,una convergència,fer un bloc conjunt de tots els estudiants(i professors).Però sobretodo és imprescindible l'activitat,la mobilització dia a dia,que el moviment contra Bolonya sigui actiu.És la nostra responsabilitat.

No en va la consciència s'estén:diverses facultats de Madrid,Sevilla i Granada s'han tancat aquesta setmana;a Burgos estan en procés,i a França les coses s'estan movent també.I a Itàlia ja es veu cada dia en les notícies.

CASTELLÀ

[VLC]Se endurecen las movilizaciones contra Bolonia en la Universidad de Valencia. Negativa del rector a celebrar un referéndum.



Ésta semana Magisterio se unía a las siete facultades ya encerradas.Francisco Tomás dimisión ya!

Casi al mes del inicio de los encierros en las facultades valencianas por los estudiantes de Filosofía y Ciencias de la educación,no puede ir mejor la cosa:ocho facultades encerradas y más activas que nunca.La cosa no sólo no decae,sinó que se extiende.Las autoridades universitarias se posicionan ya claramente en total desacuerdo con nuestra reivindicación(punto 1 del manifiesto conjunto de las asambleas de estudiantes de la UV):la paralización total de la implantación de la reforma educativa conocida como el Proceso de Bolonia y la celebración de un referéndum vinculante que posicione a la comunidad universitaria respecto al mencionado plan,cuyo resultado tiene que defender el rector de la Universidad de Valencia,Francisco Tomás,como postura oficial.

La semana pasada y tras la ocupación de Rectorado por unas seiscientas personas,el rector nos "concedió"un debate público fijado para el miércoles día 5 de Noviembre en el Aula Magna de Filosofía,dónde irían tres representantes de las asambleas de estudiantes,uno por cada campus de la UV.Los representantes tendrían derecho a exponer sus propuestas,a las que el rector tendría que responder i después de esto se abriría un turno de palabra.

El día previo al debate y con la idea de llamar la atención pública y de ser escuchados,alumnos de diversas facultades hicimos una sentada de protesta contra Bolonia cortando el tráfico de Blasco Ibáñez durante veinte minutos.

El debate

Unas dos mil personas nos juntamos en Filosofía para presenciar el debate.La masiva asistencia hizo que se bloqueara la entrada al Aula Magna,que se llenó hasta la bandera,junto a tres aulas más que hubo que habilitar para la gente que no cabía,y que vió la emisión del debate por internet.

Durante casi cuatro horas se evidenció la negativa,desde un principio,de las autoridades universitarias a aceptar la paralización del Proceso y la celebración de un referéndum,la desinformación que tiene el propio rector sobre la aplicación y las características de los nuevos planes de estudio y la gran falta de representatividad real de los estudiantes en las instituciones universitarias.

El rector se negó a hacer un referéndum.Sus argumentos eran que si realmente conociéramos lo que es el Espacio Europeo de Educación Superior,no estaríamos en contra.Se mostrava evasivo con las cuestiones que le hacían los estudiantes y muchas veces no contestaba,sobretodo si las preguntas eran comprometidas.Aseguró que no desaparecerían las becas actuales,que se mantendrían las clases con docencia presencial y que se podrían compaginar los estudios con el trabajo,pero no es esto lo que dice Bolonia.Se escudaba también en los estatutos de la Universidad,en las vías oficiales y democráticas de representatividad de los estudiantes,mientras se olvidaba que en los estatutos dice también que el rector es el representante directo de los estudiantes y lo cierto es que,si hemos tenido que escoger las vías no oficiales para hacernos oir,es porque él no nos representa ni nos defiende.

En conclusión,el rector entraba en contradicciones y tenía una argumentación débil y una actitud poco decidida.Se vió superado por la situación y no dio la talla,de tal manera que le pedimos públicamente su dimisión.Porsupuesto no lo hizo.

La ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación)

La ANECA es un organismo estatal creado en el 2002 en cumplimiento de lo establecido por la LOU.Su misión es "contribuir a la mejora de la calidad del Sistema de Educación Superior mediante la evaluación,certificación y acreditación de enseñanzas,profesorado e instituciones";en la práctica regula las titulaciones en función de su utilidad y funcionalidad económicas(como pone en el punto 3 del manifiesto conjunto de asambleas de estudiantes).En éste punto 3 del manifiesto exigimos la disolución de la ANECA por los motivos mencionados.

El jueves pasado día 6 empezaba un curso de dos días sobre la calidad en la educación,patrocinado por la ANECA.Unos doscientos estudiantes nos presentamos en el Jardín Botánico,dónde se celebraba el curso,con el objetivo de evitar que se impartiera el primer día.Lo conseguimos durante unas horas.Los conferenciantes tuvieron que esperar en la calle ya que no les dejábamos entrar.Mientrastanto algunos de los ponentes nos increpaban,entre los que se encontraban el Vicerrector de Convergencia Europea Antonio Ariño,y el Director General de Universidades,Felipe Pétriz,tildándonos de antidemocráticos,y intentaban llegar a un acuerdo para que dejáramos nuestra actitud.Finalemnte accedimos a dejar de bloquear las entradas,a cambio de un pequeño debate con el Director General de Universidades(dentro del auditorio dónde se iba a dar el curso) de cinco minutos dónde nos deja formular tres preguntas y nos deja claro que ni tiene tiempo para fijar un debate público con nosotros,ni es potestad suya el decidir hacer un referéndum.Dicho esto se va porque tiene mucha prisa.

Conclusiones y perspectivas

Todos éstos hechos demuestran que los altos cargos de la Universidad se escudan en que el Proceso de Bolonia viene de Europa para no asumir responsabilidades que son suyas,como una consulta a su comunidad universitaria sobre éste plan y una defensa de la posición mayoritaria de los estudiantes respecto del EEES.También demuestran que tenemos que ser capaces de organizar nosotros mismos la lucha al margen de las instituciones universitarias por una enseñanza pública y de calidad,y legitimar el movimiento asambleario por ser la forma más directa de democracia y la única productiva(los hechos lo demuestran) contra Bolonia.Denunciar la actitud dictatorial y excluyente,la ineptitud de las autoridades universitarias en la preservación de un modelo público,digno,y accesible para todos,de educación superior y en la democratización real de la Universidad(una representación real de los estudiantes y un valor y peso reales de sus opiniones).Es muy importante luchar por una organización y funcionamiento democráticos de la Universidad.Es preciso también sumar toda la gente posible a nuestra causa,que es la de todos.Es muy necesaria también la coordinación entre asambleas,ciudades,y países contra Bolonia,osea,una convergencia,hacer un bloque conjunto de todos los estudiantes(y profesores).Pero sobretodo es imprescindible la actividad,la movilización día a día,que el movimiento contra Bolonia sea activo.Es nuestra responsabilidad.

No en vano la conciencia se extiende:diversas facultades de Madrid,Sevilla y Granada se han encerrado ésta semana;en Burgos están en proceso,y en Francia las cosas se están moviendo también.Y en Italia ya se ve cada día en las noticias.

20 NOVEMBRE A LES 12H

VAGA GENERAL CONTRA EL PLAN DE BOLONYA

EN ‘FACULTATS’ (FACULTAT DE HISTORIA, EIXIDA DEL METRO) VLC

DIFONDRE AL MÀXIM!!!!

A TU TAMBE T´AFECTA!!

UNITAT CONTRA EL RACISME I EL FEIXISME

CONCENTRACIÓ ANTIFEIXISTA A VLC

PROU D´IMPUNITAT!

El 9 de novembre de 1938 va ser el primer pas cap a l'extermini, primer dels jueus europeus i immediatament contra tota persona de raça, origen, opció sexual, política o condició social negada pel nazisme.

Per això, per se el dia internacional contra le racisme i el feixisme i per les continues agressions contra el valencianisme en les ultimes setmanes és fara una

CONCENTRACIÓ ANTIFEIXISTA

el 9 NOVEMBRE A LES 12.00H

EN LA PLAÇA DE LA VERGE DE VALENCIA!



CONVOCA:
Acció Popular Contra la Impunitat, Fòrum per la Memòria del País Valencià, Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat CEAR, Movimiento Contra la Intolerancia, Acció Cultural del País Valencià ACPV, Fórum Alternatiu de la Immigració, Col.lectiu Lambda de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals, Intersindical Valenciana, Confederació General del Treball CGT, Sindicat CAT, Coordinadora Obrera Sindical COS, Bloc Nacionalista Valencià BNV, Esquerra Unida del País Valencià EUPV, Esquerra Republicana del País Valencià ERPV, Iniciativa del Poble Valencià IPV, Espai Alternatiu, Jarit, Asociación Pro-Derechos Humanos, Coordinadora Antifeixista Intercomarcal, Maulets, Ca Revolta, CSA La Quimera, SODEPAU, United for Intercultural Action, Comissió 15 Anys Sense Guillem.

MÉS INFO A :
http://www.antifeixistes.org/3023_unitat-contra-feixisme-racisme.htm



CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!

TOTS AL CARRER!

ANTIFEIXISMESEMPRE!








Recordeu valencianismeactiu@hotmail.com per a enviar la vostra col.laboracio, un article, fotos de les manis, per recomar el que siga, per dir la vostra! PER AL FLOG ;)


http://valencianismeactiu.blogspot.com/


FEM PAÍS PER LA XARXA!!!

LA VIOLENCIA FEIXISTA AL PAÍS VALENCIÀ

aixi va la seua ‘COMUNITAT’

En les ultimes setmanes veient les reiterades agressions al bloc, intersidical valenciana, etc. És a dir, al VALENCIANISME en general.

M'acorde d'una persona que va començar a postear a /terraicor dient que ‘som violets’, deia ‘ Despres i vist que la majoria diu de anar a manifestacions a lluitar.. i el unic que han fet és[…] inclus fer destroses...’ dit per /crushinglogic a un post al flog.

Be i ara qui són el violents? A terraicor es va fer una mostra de la violència feixista al PV però pareix que és més cec el que no vol veure que el propi cec.

L'onada de violència ha vingut arran de la penjada de la bandera estrelada dels PPCC el 9 d´Octubre. Sembla que gent ‘molt valenciana i que defensa els interessos de la nostra terra’ E200, AN, blaveros i catalol fóbics en general no poden soportar quetot i el seu esforç per eliminar altra forma de veure la realitat aquí seguim.

I clar la millor forma de defensar les seves idees és:

PRIMER- interrompre la diada del 9 d´Octubre durant més de mitja hora, llençant les barreres al sòl, cridant ‘ on esta guillem agullo?’ i coses ruines com a als que ens tenen acostumats etc.

SEGON- violència a les seus del bloc, intersindical valenciana i de forma reiterada. Un cristall de la finestra trencat, pintades xenòfobes i feixistes. Aquesta és la seua elegància, no li dóna per a més el cervell. (Obviant que aquesta violència covarda no és novetat, això ve de llarg).

D'una banda el que seria la ‘Kal eBarraka’ i per altra banda el feixisme estatal del PP amb la campanya‘SOMCV:COMUNITAT’.

ExEMPLES DE LA VIOLENCIA DE ‘KAL E BARRAKA’

ATAC AL BLOC_ FINESTRA TRENCADA, PINTADES I UNA BOMBA (l´any pasat)

Escalada de violència ultraespanyolista a la ciutat de València durant el "Dia de la Hispanitat"

Uns energúmens han llançat esta matinada una pedra de grans dimensions contra una de les finestres de la Seu Nacional del BLOC, ubicada al carrer Sant Jacint de la ciutat de València. Este atac se suma a les pintades amenaçants que han aparegut este cap de setmana en les respectives seus d'Esquerra Republicana del País Valencià i d'Intersindical Valenciana, ambdues situades també al cap i casal.

La ciutat de València ha sigut testimoni d'una forta escalada de violència antivalencianista al llarg del 12 d'octubre, el dia en què els nacionalistes espanyols reivindiquen la seua festa nacional.

Juntament amb estos fets, han recordat que fa 15 dies, una regidora del BLOC, Maite Peiró, va rebre una pedrada per part d'un "grup d'ultradreta" durant la celebració del Correllengua de Gandia (la Safor) i que, com a conseqüència, li van posar 12 punts de sutura.

Al mateix temps, els nacionalistes valencians han remarcat que no és la primera vegada que la seu és atacada "per estes dates assenyalades", ja que l'any passat hi va ser col·locada una bomba que finalment no va esclatar.

Els ultres han tornat a atacar al BNV, aquesta vegada la seu del partit de Tavernes de la Valldigna, amb pintades amenaçants. És el tercer atac en menys d'una setmana contra seus del Bloc per part de l'extrema dreta, sense que encara s'haja trobat els culpables. A principis de setmana, ens vam fer ressó dels atacs soferts a València i Gandia, i des del partit es tornà a demanar més implicació policial per descobrir els feixistes que ataquen impunement l'esquerra i el nacionalisme valencià. Precisament ahir, un grup d'ultres convocats per Coalición Valenciana i GAV es manifestaren a Gandia contra el Correllengua, després d'haver causat disturbis ara fa unes setmanes quan van tractar de boicotejar-lo.

PINTADES CONTRA LA SEU D'ERPV

Per la seua banda, la seu d'ERPV, situada al carrer Erudit Orellana de la ciutat de València, va aparéixer ahir plena de pintades amenaçants, carregades de simbologia nazi.

El secretari d'organització dels republicans, Jordi Vayà, ha lamentat que "una volta més l'extrema dreta i els còmplices que bé amb el seu silenci, bé amb la seua col·laboració, donen cobertura als violents, trenquen la convivència democràtica atacant els qui volem un país que està ja fart de callar i pagar".

En este sentit, Vayà ha afirmat que "el ministre Rubalcaba ha imcomplit la seua paraula que els violents serien detinguts arran de la bomba posada en la nostra seu. El fet de no actuar en conseqüència no fa altra cosa més que animar als que no respecten la convivència".

Intersindical pateix el segon atac en només 15 dies

La frase "Catalanistes, esteu morts" i un punt de mira van ser pintats a la seu d'Intersindical aquest cap de setmana. És el segon atac en quinze dies de l'extrema dreta contra aquest sindicat, que se suma als patits per BNV, ERPV i el Casal Jaume I de Cullera des del 9 d'Octubre. Com sempre, ni detinguts ni cap novetat policial. Una nova denúncia s'acumula als jutjats valencians per la violència impune de l'extrema dreta local, que ha accentuat la seua activitat violenta el darrer mes, tot i tractar-se de grups molt reduïts i perfectament coneguts per la policia. Intersindical ha proposat "un procés d' il·legalització i desmantellament de tots els grups, partits i associacions vinculats, directa o indirectament, amb la violència ultra que estem patint".

RESUM DE ANTIFEIXISTESPV VIOLENCIA AL PV:

http://www.antifeixistes.org/3006_saccentua-violencia-ultra-continua-impunitat.htm

info extreta de: valencianisme.com i antifeixistes.org

VIDEOS

A Gandia al correllengua

http://www.youtube.com/watch?v=417Mn0xkttU&eurl=http://www.accio-popular.org/

Els feixistes ens recorden que son unos asesinos i se sienten orgullosos de ello:

http://www.youtube.com/watch?v=FZKNvgJTgZI

Intersindical, Esquerra i Bloc tornen a patir agressions

http://www.youtube.com/watch?v=TBMT6zmiILE

Por si alguien se olvida de lo de la bomba

http://www.youtube.com/watch?v=e_N2iV_nbJI&feature=related

PINTADES, INSULTS, BOMBES, ATACS A LLIBRERIES…I NO OBLIDEM A GUILLEM AGULLO….no podem tancar els ulls….EIXIM AL CARRER I FEM-NOS NOTAR!

CONTRA l´odi, mort, represisó, fiexisme – LLIBERTAT I VIDA ANTIFA ;)!!!

SI ERES ANTIFA NO POTS FALTAR EL 9-N!

http://www.kaosenlared.net/noticia/9-n-concentracio-valencia-unitat-contra-feixisme-i-racisme

Recordeu valencianismeactiu@hotmail.com per a enviar la vostra col.laboracio, un article, fotos de les manis, per recomar el que siga, per dir la vostra! PER AL FLOG ;)







http://valencianismeactiu.blogspot.com/








FEM PAÍS PER LA XARXA!!!