diumenge, 27 de juliol del 2008

Obama i el poder dels mitjans.





Obama serà sens dubte el guanyador de les pròximes eleccions malgrat que quedi mes d'un any per a la campanya electoral d'USA.

Ahir veient la TV vaig veure com en la seva gira per Europa, en Alemanya, es va donar un bany de masses, com una estrella de rock.
I vaig pensar, com és que els mitjans, premsa, TV, ràdio, etc donen suport i es fan pronunciar tant a Obama quan en la passada campanya aixir amb contagotes el candidat demòcrata a la presidència d'EEUU.




No ho entenc. De cop i volta en 4 anys els mitjans s'han tornat demòcrates!? Perquè aquest recolçament en massa a Obama? Que passa? La revolució sera televisada i jo encara no m'he assabentat? Els mitjans han deixat de manipular i d'influenciar en l'opinió de la gent? O serà que ara ho fan més que abans?

I és que així és, si els mitjans d'Espanya han donat a l'imatge del rei de ‘campechano’, ‘dicharrachero’, ‘cercano al pueblo’…tot això des del seu veler en Palma de Mallorca i no pegant pal a l'aigua en tota la seva vida.
El mateix esta passant amb Obama i EEUU. Els mitjans sembla que tenen la missió de netejar la mala imatge de la anomenada ‘nació de la llibertat’ EEUU de la mà de Obama.

Obama que serà el primer president negre d'EEUU, i que? Que més em dóna que el que envaeixi països per petroli, assessinen pobles sencers, enfonsa en al misèria a altres tants, manipul l'informació, etc sigui blanc , negre, indi, o albino.
Creus que Obama canviara una mica la situació? No serà més que una titella més del capital. Acatés les normes del BM, FMI i abans de res del fons federal d'EEUU, les transmultinacionales, etc

Açò solament serveix per a mostrar-nos el potencial dels mitjans.
Jo he estat a punt de caure, d'il·lusionar-me amb aquest personatge, Obama. Que meravellós una persona de raça negra en el despatx oval, això és un canvi…ja voras, ja voras com ara tot canvia.
Com aquest home no permet que hagin guantanamos, ni guerres de L'Iraq, ni deixa que la TV done imatge desfigurada de tot aquell que no acate les normes d'EEUU….
Vaig estar a puntisim de creure-me'l, però no.
Vaig veure com els mitjans intenten donar a la gent la imatge del Obama ‘salvador’.
‘’Mirin! És negre! Ell no pot cometre totes les atrocitats que a comes el despietat home blanc en la presidència junky! Arriba el nou món!’’

Però després escoltes el seu discurs i parla del mateix que tots.
No li he escoltat parlar de llibertat, ni democràcia, ni drets…
Li he escoltat parlar de terrorisme, economia, etc.

Mentre el 90% dels mitjans li donen suport, l'altre candidat republicà es xucla els dits.
Si açí a Europa tenim a Obama una i altra vegada en la pantalla no vull ni saber com sera a EEUU, sera pitjor que canal9 amb el Papa.

Però si els mitjans junkys sempre han donat suport als republicans, per que ara de cop i volta donen suport als demòcrates? Satán hissats des de sempre pels mitjans que ara els donen suport.
Si se suposa que són els republicans qui dominen aquests mitjans, com és que ara donen suport als demòcrates? O sera que els mitjans no estan dominats per cap partit sinó pels quals dominen els interessos de la nació nord-americana.
I obviament aquests interessos no són les persones, ni la llibertat , ni els drets humans , doncs aquesta gent solament entén de xifres, de numeros i de hegemonia.

Ja ho veuen dintre de no gaire temps no farà falta ni anar a votar, el suport ‘’desinteressat’’ dels mitjans cap a un dels candidats pondra a tot el món d'acord i tots feliços ens creurem que volem que aquesta persona tingui el PODER!

dijous, 24 de juliol del 2008

Guerran de símbols. vol. 10923589206...








La lluita de símbols és una tema tractat fins a la sacietat i més si parlem en el pais valencià.
Però anem a donar-li un enfocament des de tota la terra on es parla la nostra llengua.
En valència esta el ‘problema’ del blau sí, blau no. Una vegada més un tema d'importància pobra s'imposa a la importància real del que la bandera significa realment. Que mes dona que la bandera dugui la franja blava que no. O és que no podem haver dues banderes? Una amb i altra sense, o tambe amb una estrela blanca, i altra amb una estrela vermella i una altra simplement deixant la cuatribarrada. Que els blaveros s'hagin apoderat de la bandera blavera no significa que aquesta els pertanyi.
En catalunya ‘passa’ amb les banderes estreladas la qual inclou el fons blau i la qual no.
La primera al principi fou dels independentistes de dretes i la segona dels indepes’ comunistes. Però això té alguna cosa que veure?
Solament vull que vegem la realitat un poc des de fora. Critiquem a l'Espanya de fonamentalista i d'imposar-nos durant mes de tres segles la manera de vida castellans. Li acusem de no reconèixer la pluralitat de la espaÑa de la qual tant parlen i se'ls ompli la boca. Açò és totalment cert.
Però no fem nosaltres alguna cosa per l'estil?

Parlant ara del pais valencià, hem de saber que no solament viuen independentistes valencianistas, sinó tambien més partidaris de l'ideal catalanista dels paises catalans, altres catalanistes a seques i altres com els blaveros, que malgrat que no ens agradin formen part de la societat valenciana, entre uns altres.
Ens agradi o no hem de construir un pais, el valencià, on incloguem a tots aquells que conformin la soiedad valenciana. Per que si tant critiquem el fonamentalisme castellà i el seu negació a la pluralitat castellà, per principis, el que no podem fer nosaltres és fer el mateix dintre del nostre país. M'enrecorde que un dia una companya de classe em va dir, molt sorpresa ella:
‘ En el concert d´Obrint Pas havien uns en primera fila , amb la badera blavera!!!
Jo no ho vaig dir en aquell moment però si que ho vais pensar.
En el meu cap surgir un: I que?
Que podia tenir de dolent que una persona dugués una ‘blavera’ en un concert obertament valencianistaindepen’?

AL 25d´abril emb va passar el mateix amb una companya:

I eixe que fa amb la blavera?
Aquesta vegada si contesti : que mes dóna?

Deberia ser motiu de alegria.
Ja que pel fet que ho hagin capturat aquest símbol els blaveros, no vol dir que aquest els pertanyi. És com si diguerem que el palleter és ‘fatxa’ per que ho han agafat els blaveros.
Jo crec que deberien d'haver mes blaveras en les manis’ independentistes i que el valencianisme recuperés els simbols historicament representatius de la institucions valencianes, símbol de la seva independència historica. Això deixaria a la massa blavera sense cap identitat i terminarien agafant les que realment els representa , la banderita espaÑola i tot allò que representa el domini castellà sobre la pluralitat iberica.

Però no, aquí gràcies un entramat pla bé teixit i dissenyat ens varen dividir i ens ho hem empassat les dues parts tant la independentista mes feroç com la mes calmada. I qui a sortit guanyant? El espaÑolismo.
En contra d'unir-nos com a passat historicamente en cataluña hem preferit perdre el temps en si la senyera és amb o sense blau, si és catalan o valencià, si és pais o comunitat i mentres perdent terra, institucions, etc.
Però la lluita per la representació a tot arreu de la llengua, la lluita per al veritable independència i ,per tant, de la identitat valenciana història, cultura valencianes s'ha disminuït.
Per contra en cataluña fora amb blava la estrelada o no tots tenian un mateix front, anessin de dretes o esquerres, tot anaven a una, per a assolir que no els arrebataren la seva identitat historica i aixi la seva seudoindependencia fins que arribés el dia d'assolir a l'independència en mayuscules, però tambe fent TOTS força per ella.
Ells tenen a l'avantguarda de dretes però en català, Nosaltres tant el Llevante com Las Províncies , en quin idioma? en castellà.
Ells tenen el Sport en català,
nosaltres el superdeporte, castellà.
Ells tenen tenen tv3 100% en català,
nosaltres canal 9 on solament els informatius són en ‘valencià’, entre cometes , ja que,
pots arribar a escoltar ‘cumpleaños’ ‘escaparat’ ‘desenroll’ etc…penos ¬¬’.

Ells tenen CIU de dretes però en català i el PP tambe en català. Nosaltres PP en castellà i CV que escriu ‘madrit’ amb `T´ final…de bojos. Llavors qui perd en l'absurd joc dels símbols? Recordar que la uniò fa la força i si ens DIVIDEIXEN ens venceran.





http://es.youtube.com/watch?v=BtqeeH2GKmM

diumenge, 20 de juliol del 2008

The story of stuff (La història de las cosas)






Aquest video ens mostra perfectament en vint-i-u minuts com funciona aquest Eden que se'ns va donar donat i que nosaltres estem convertint en un infern.

Ens explica com funciona la societat de consum en, aquest, el nostre sistema capitalista.

Ens mostra des de l'extracció del mitjà fins a l'últim procés basat en l'eliminació del producta ja en desús.


També mostra la influència de la moda perquè tot això sigui sustentat.


Destacar el cercle viciós, que s'explica en el video, sobre la vida d'avui en dia treballar-veure TV-comprar i viceversa.





I si demà no compréssim?








dissabte, 19 de juliol del 2008

El nacionalismo español, la Eurocopa, el estado y los medios.




La marea “vermella”, terme usat pels periodistes de Quatre, és la nova categorització del nacionalisme espanyol. Anit els carrers de l'estat espanyol estaven abarrotades d'afeccionats onejant banderes espanyoles a tort i a dret, segons els mitjans de comunicació, clar. Un que no és nacionalista, ni ho vol ser, davant tal marea humana, es va llançar al carrer (solament dos punts els de concentració a Terrassa), i va anar, igual que el dijous, a veure el volum d'aquest corrent humà observant que ni era ni immensa i molt menys polititzada. Res de nou, ni gens greu en el que als nombres es refereix. I tampoc quant a les característiques dels afeccionats presents. Eren joves, molt joves, entre els 14 i els 25 anys, castellanoparlants en la seva majoria i molts d'ells afeccionats del Reial Madrid. La presència de banderes amb l'escut franquista, sobretodo el dia de celebració del triomf va ser testimonial. Perquè dic això?, es preguntessin els lectors, doncs simplement perquè a l'arribar a aquestes concentracions em van saludar efusivamente molts joves als quals he vist créixer i que per res són l'exemple de patriotero espanyolista o feixista que alguns puguin pensar, tot el contrari eren joves de les classes populars, gent amigable, senzilla i cordial. És més, el dijous concretament, que el nombre de concentrats no arribava a les 500 persones (de 1.000 parlen els mitjans locals) en una ciutat de més de 200.000. Vaig Poder observar un ambient d'alegria moderada i com aquesta massa humana contava amb la presència de persones immigrants. En concret aquest dia, dos nois negres, encimbellats sobre uns altres lluienlluïen la bandera espanyola i una copa de plàstic que imitava a la qual dies més tard rebria a la selecció espanyola per un excel·lent joc demostrat davant altres seleccions nacionals. En una escena que va allunyar de la meva alguns temors i prejudicis. Em vaig anar després de mitja hora pensat que llàstima que la selecció catalana o la d'Euskadi, que tant desitgen existir i competir en aquestes lides no ho puguin fer per ser privades de legalitat per part dels poders polítics i esportius. Doncs l'esport sense el capitalisme seria un element revalorizador del treball col·lectiu i de la lluita per la superació personal i de la cultura de l'esforç.

Fins a aquí tot aparentment normal, tot “natural”, ciutadans sotmesos als mitjans de comunicació i al seu poder manipulador, sobretot els joves, celebren el triomf de la selecció espanyola a la nit i al matí seguiran amb els seus contractes escombraries, les seves hipoteques els pocs que les tinguin i amb la seva vida més o menys feliç. Joves que no relacionen ni la bandera ni la monarquia amb la dictadura feixista que va viure Espanya durant quaranta anys, joves nascuts i criats en el apoliticismo i educats en una societat de consum desaforado, on les forces d'esquerres són testimoniales i la presència de les quals en la vida real d'aquests joves és mínima.

Però que objectiu persegueixen els mitjans de comunicació, els polítics que defensen el nacionalisme espanyol i els senyors del capital?

Abans de respondre permetre'm que realitzi també una anàlisi quantitativa. Les xifres que en els mitjans s'han publicat diuen, que per exemple a Barcelona, van ser més de 10.000 persones les quals van sortir als carrers (en realitat a dos llocs Canaletas i Plaça d'Espanya) en una ciutat que té 1.600.000 habitants. Gens creo que tinc que afegir, les xifres parlen per si soles, per a aquest i per a altres casos, ull!.

Aquest nacionalisme banal, de bandera i samarreta esportiva, gens més pot perseguir que aquesta celebració hàbilment azuzada des de la cadena televisiva Quatre, des de l'inici d'aquesta competició esportiva.

Però darrere d'aquest fet comprensible des del punt de vista de l'alienació de masses en les modernes societats de consum capitalistes, s'amaga un interès d'ús crematístico i polític. Seria interessant recordar la pèrdua d'entre un 25-30 % dels ingressos per publicitat dels mitjans de comunicació i del que parcialment sembla que s'ha salvat Quatre amb aquestes setmanes d'hegemonia futbolera. *

Alguns obtindran pingues beneficis econòmics i polítics gràcies a l'esdeveniment i amb tota seguretat no seran els afeccionats els triats. Uns altres augmentessin els seus ingressos per de la venda de material esportiu relacionat amb la selecció i l'esdeveniment.

Però mentrestant ens apareix com una cosa natural (així és el capitalisme) un nacionalisme espanyol d'estat revitalitzat. Representat inicialment, el dijous en li partit contra Rússia, de la mà dels prínceps d'Espanya besant-se acariciant-se i alegrant-se dels triomfs de la nostra selecció, com diuen els periodistes, tot això al costat del seu poble de forma natural com persones senzilles, com un més. I segueix aquest nacionalisme d'estat i en aquesta ocasió de calçons curts el dia de la final contra Alemanya amb la presència dels Reis i del president del govern senyor Zapatero. Hàbilment enfocats, hàbilment utilitzats o utilitzant aquest mitjà com forma de complacencia amb els quals assisteixen de forma presencial (16.000 afeccionats van ser els assistents a la final segons els mitjà) o des del seu televisor a l'esdeveniment esportiu que enalteix la capacitat esportiva dels futbolistes de la selecció espanyola.

Però ull, la final de la Eurocopa va congregar una mitjana de 14.482.000 espectadors en un país de 46.000.000 d'habitants. Això si un 80,9% dels telespectadores estava ahir a la nit veient la final en Quatre.

Aquests fet demostren el que defensa el professor Carlos Taibo, entre uns altres, El nacionalisme espanyol és, en primer lloc, un nacionalisme trivial, que s'imposa sense que la majoria dels subjectes que ho duen siguin plenament conscients. Però si ho són els quals hàbilment intenten treure partit d'aquesta situació. Hem pogut escoltar a multitud de comentaristes (seria ociós citar-los a tots, la unanimitat és gairebé total, escoltin!, escoltin! les emissores esportives o generalistas d'àmbit estatal) demonizar les nacions dels altres però no la seva. S'ha fet mofa i befa més menys subtil dels polítics catalans de ERC, o del PNB i l'esquerra abertzale en el cas basc, i se'ls ha acusant de antiespañoles en uns casos i esencialitas en uns altres per simplement dir, que aquesta no era la seva selecció o que preferien que guanyés el millor o el contrincant d'Espanya. La discrepància no era admesa, aquesta és l'arrel de tot nacionalisme excloent, expansiu i opressor, justament del que acusen a les altres nacions que existeixen a Espanya.

Què pretenen amb això? L'hi deixo a la seva lliure opinió, però perdonin, creo que tots tenim clar que aquesta presència estatal, aquest bany de masses que s'han donat els màxims representants de l'estat espanyol no s'ha fet perquè si té un objectiu: nacionalizar Espanya, recuperar li terreny perdut, segons la seva lògica. La marea “vermella”, terme usat pels periodistes de Quatre, és la nova categorització del nacionalisme espanyol. Un nacionalisme que s'agrupa entorn als plantejaments de l'esquerra sistémica i no franquista i que es fa acompanyar dels nous valors de l'Espanya democràtica en contraposició a l'Espanya reaccionària i neofranquista, revaloritzant la bandera i símbols com la monarquia com exemple de modernitat i de gran nació emergent.

Recuperant de nou a Carlos Taibo: Gairebé sempre que parlem de nacionalismes pensem en aquells que contesten la realitat dels Estats existents. No és això el que ocorre amb els nacionalismes d'Estat, còmodament instal·lats en maquinàries oficials que es troben al seu servei. Encara que la presència d'aquests últims nacionalismes és ubiqua i evident -aquí estan, per a testimoniar-lo, el sistema educatiu, les institucions polítiques, les forces armades o els llocs de memòria-, resulta molt comuna que, atès que el seu efecte és sovint inconscient, es negui la seva existència. El discurs que emeten polítics i mitjos sembla sobreentendre que el nacionalisme, un fenomen sempre retratat en clau negativa, té per força que correspondre als altres. Nosaltres som, en canvi, en el millor dels casos, polits patriotes que defensem la democràcia i la pluralitat. No precís agregar, creo, que això és un conte de fades. **

El nacionalisme espanyol pretén obtenir avantatge sobre altres nacionalismes sotmesos i subyugados per un marc constitucional que només accepta com subjecte de dret politico al conjunt dels espanyols i que no aquesta amatent a acceptar que els ciutadans de qualsevol nació (nacionalitat, com diu la Constitució espanyola de 1978) pugui decidir democràticament si vol o no pertànyer a aquesta Espanya nova moderna i mergente que ells defensen, pretenent que el seu és l'únic nacionalisme legítim i democràtic, res de nou això forma part de la història moderna i contemporània d'Europa i la solució d'aquests contenciosos complexos però vius pot temner moltes sortides i potser no les esperades pel nacionalisme hegemónico.

Respectar li dret de cada ciutadà de les nacions existents en l'estat espanyol a decidir que forma de relació vol tenir amb l'estat espanyol no entra en els plantejaments de l'inexistent nacionalisme espanyol, de moment, a pesar que aquest respecte al dret a decidir seria un va exercir de democràcia impecable i el més cruel sabent que com diuen les enquestes la majoria dels ciutadans de les nacions de l'estat espanyol no optarien per la separació d'Espanya.

Però ja se sap, no hi ha pitjor cec que el qual no vol veure o, el que és pitjor, el qual vol mantenir-nos a tots i totes en la ceguesa i en conflicte, en lloc de dur-nos a la democràcia real i participativa i a la possible solució



Extret de Kaos en la Red
http://www.kaosenlared.net/noticia/nacionalismo-espanol-eurocopa-estado-medios


Traduït per Hortaroja amb Softcatalà: http://www.softcatala.org/traductor/

dimarts, 17 de juny del 2008

Victor Alexandre denuncia una agresió lingüística a Crevillent.

Tal i com relata l'escriptor Víctor Alexandre al seu blog, el que anava a ser una tranquila visita al sud del País Valencà per a presentar del seu darrer llibre, Nosaltres els catalans, es va convertir en un episodi més de prepotència de nacionalisme espanyol, davant els quals habituament les autoritats no en fan res.
Alexandre narra al seu blog com , el passat 30 de maig, convidat per la secció local d'Acció Cultural del País Valencià, vaig ser a Crevillent, Baix Vinalopó, per presentar el meu llibre Nosaltres, els catalans. Va ser un acte exquisit, ple de gent hospitalària i encantadora, amb la immigració com a eix central, durant el qual van sorgir les mateixes preocupacions que sorgeixen arreu dels Països Catalans: la necessitat de tenir un Estat propi com a única solució de supervivència en un món globalitzat i la importància de la llengua com a factor d'integració dels nouvinguts. L'endemà al matí vaig baixar al bar de l'hotel a esmorzar abans que em vinguessin a recollir per anar a Alacant i vaig demanar un cafè amb llet a l'única cambrera que hi havia a la barra, una noia romanesa que, segons vaig saber després, fa anys que viu a Crevillent:
- Un cafè amb llet, si us plau.
- ¿Cómo?- Un cafè amb llet.
- Será un café con leche
–posant èmfasi en les paraules "con leche".
- És el que he dit: un cafè amb llet.
- A mi me habla en español.- És una ordre?
- A mi me habla en español.- No, jo parlo en català.
- No le entiendo y no tengo porque hablar catalán.
- Aleshores, si no m'entén, com és que respon tot el que dic?
- Usted tiene la obligación de hablar en español porque estamos en España.
Quan l'interlocutor diu aquesta frase –que és el recurs de la impotència– és el moment de somriure i marxar, perquè ja hem guanyat. Tot espanyolista la té sempre al cap, però la reserva fins que se sent contra les cordes. Jo no vaig marxar perquè, tot i que la meva interlocutora no va deixar de desqualificar-me, em va acabar servint el cafè amb llet. El problema és que en el bar –que no és només per als clients de l'hotel- hi havia mitja dotzena de persones més, totes espanyoles, entre les quals una parella de la Guàrdia Civil, i totes es van revoltar contra mi. Primer ho va fer un home que hi havia al meu costat dient-me que "Estamos en España" i que jo tenia l'obligació de parlar en espanyol perquè el català, el basc i el gallec només són oficials "en sus comunidades". Vaig respondre-li que érem a Crevillent i que, en parlar en valencià, estava parlant la llengua de Crevillent. Aleshores es va veure obligat a recórrer als despropòsits: que la llengua de Crevillent és l'espanyol, no pas el valencià, que el valencià és una llengua diferent del català i que el nom de Crevillent és Crevillente. Així és com consta, per cert –Crevillente–, en els sobrets de xampú i gel de bany de l'hotel. Hotel Las Palmeras, es diu.
No hi ha dubte que va ser un cafè amb llet molt accidentat, el meu, perquè la cambrera, cercant amb la mirada la complicitat dels guàrdies civils, em deia que "hablar en español es una cuestión de educación y usted no tiene educación". Naturalment, vaig haver de dir-li que l'única persona mancada d'educació era ella per negar-se a entendre la llengua del país on viu des de fa anys. Aleshores, abrandant-se per damunt de la barra, em va dir: "Váyase usted a la mierda". Per sort, els insults no em fan ni fred ni calor. Tant els verbals com els escrits. Trobo que són l'expressió de la impotència. Això no vol dir que no estigués nerviós, és clar que ho estava. El meu tren cap a Barcelona sortia d'Alacant al cap d'una hora i mitja i si els guàrdies civils volien fer-me la guitza era evident que el perdria. Finalment, com no podia ser de cap altra manera, van intervenir dient-me que tenia l'obligació de parlar en espanyol. Jo, però, els vaig respondre que no, que no en tenia l'obligació perquè era al meu país i perquè la llengua que parlava era oficial al País Valencià. També els vaig recordar l'article 14 de la seva Constitució, que diu que ningú no pot ser discriminat per raó de naixença. Després s'hi va afegir el guàrdia jurat de l'hotel, que es pensava que m'insultava dient-me "charnego" mitja dotzena de vegades, cosa que em va obligar a respondre-li que les seves paraules indicaven un alt nivell de racisme. Però no m'escoltava. També s'hi va afegir el seu company, que em va dir que els racistes érem els catalans. Arribats aquí, era evident que la discussió havia entrat en un atzucac. Vaig tornar a la cambra, vaig agafar la maleta i, quan van arribar els companys d'Acció Cultural, me'n vaig anar. Va ser una situació molt desagradable, aquella, perquè res no hauria passat si jo, en lloc de parlar en català, ho hagués fet en francès o en alemany, per exemple. En aquest cas, la cambrera hauria fet mans i mànigues per entendre el significat de "café au lait" o "kaffee mit Milch". Però, acostumada com estava que els catalanoparlants sempre demanem perdó per existir –talment com ho fari–talment com ho faria un negre avergonyit de la seva pigmentació–, els racistes espanyols es van revoltar contra mi i em van considerar un "negre" insubmís. I tot per un simple cafè amb llet. Vull remarcar, per altra banda, que vaig parlar en català en tot moment, cosa que demostra que m'entenien perfectament i que els guàrdies civils –fins i tot quan els deia que era català, no pas espanyol– es van comportar amb més correcció que la cambrera i que els guàrdies jurats. De fet, si vaig sortir-ne ben parat, malgrat que eren sis contra un, va ser per la serenitat que em donava creure fermament en el que deia. Ells odiaven el meu país i la meva llengua, però jo em defensava amb tant convenciment que es van desconcertar i es van amansir. Si, en canvi, m'hagués mostrat vacil·lant o intimidat, ells s'haurien envalentit i aquesta seria ara la crònica d'un fracàs. Per això els estic agraït, perquè em van ensenyar que poques coses inspiren tant de respecte com el respecte que una persona sent per ella mateixa.


(font: l`Avanç)


Es lo que te la irracionalitat o la ignorància millor dit:
http://es.youtube.com/watch?v=9lqqayOn6W8&feature=related

dimecres, 11 de juny del 2008

La fi del món!?



La vaga de transportistes que s'inicià aquest diumenge no ha fet més que agraviar la ,ja de per si, situació de crisi econòmica a causa de la inflació. L'explosió de la bombolla immobiliària sumada a la inflació ens ha deixat en una situació de crisi econòmica. Això a tingut com resultat l'augment dels preus tant en productes bàsics com la farina, l'aigua, la llum i altres com, el nostre déu després dels diners, la gasolina. L'augment de l'atur per la crisi del rajola i les seves conseqüències indirectes que no ha estat més que altre dany col·lateral de la crisi econòmica.

Doncs si no era poc amb això des del diumenge d'aquesta setmana es va engegar la vaga de transportistes en tota Europa. Sense contar la paralitzacions que els piquets han portat a terme en les carreteres sembla ser que s'acaba el món. La gent s'ha deixat dur, com sempre, per un esperit catastrofista i en comptes d'una vaga el que s'aveïna és la tercera mundial! Consumint exacerbadament, més del que ja ho fa de costum, com si l'Apocalipsi arribés demà, comprant menjat per a un mes, aigua per a mig any i comprant gasolina com si s'haguessin acabat totes la reserves petrolíferes del món.

Part de culpa d'aquest ambient catastrofista d'aquests dies ho té el nostre predicador casolà la TV. No he vist al TV en aquests últims dies però tampoc ho necessite per a saber que a l'enfocament que li hauran donat al tema no li haurà faltat sensibilísime i populisme pertot arreu. Típiques entrevistes de gent que es duu fins al carro ple a casa, entrevista a persones dient que tenen por i estan preocupades, un tumulto de persones arrasant amb tot el que hi ha en les prestatgeries.


I una vegada més la societat ,com bona societat borreguil que es precie, es deixa dur I compra com si la guerra nuclear esclatés demà. Aquesta és una conseqüència que no creo que la gent hagués pensat que donaria la vaga de transportistes, però qui esta beneficiant-se d'això? Una vegada mes el sistema capitalista. La gent matant-se per un tros de pa, una garrafa d'aigua o per omplir el diposito del cotxe, això deu ser un goig per als que estan per aquí dalt.

Si és cert que la vaga no durés molt o almenys això es diu. La crisi, altra parauleta que esta escoltant-se fins a la sacietat en al TV. No sóc economista ni ganes però la crisi econòmica, al costat de l'atur i la pujada dels preus de productes bàsics pot produir. En aquestes situació la gent busca un focus en el qual concentrar la seva ràbia i frustració per un sistema que li ofega però que en canvi no es mou per canviar. Aquest focus sol ser sempre el sector més feble de la societat i com no, seran l'immigrants. Aquesta crisi pot tenir com a conseqüència l'augment de la xenofòbia del racisme i amb ell l'auge de partit xenofobos i feixistes.

No és que estiguem ara pecant d'alarmisme com la TV, aiçò és simplement història. I va succeir després del crack del 29’ i ja esta succeint ara, no hi ha més que veure la reacció de Berllusconi, les de Nicolas Sarkozy i sense sortir d'Espanya l'auge de partits com Alianza Nacional o Espanya2000 . No hi ha mes que veure al manifestació feixista del passat dissabte a Torrent.

Solament cap saber si la gent serà intel·ligent per una vegada en a l'història i es donarà conter que la culpa de tot això no la té ni l'immigrant, ni el PSOE, ni la política d'un partit polític sigui el qual sigui, sinó que la culpa és d'aquest sistema capitalista on si cau un peça cau tothom. Els polítics no són més que titelles de la maquina capitalista i els realment culpables són el Banco Mundial, Fondo Monetario Internacional i el Fondo Federal d'USA.






dimarts, 3 de juny del 2008

Contra el feixisme i el racisme a Torrent.


7 de Juny a les 18:30H a TORRENT!

TORRENT PER LA DIVERSITAT. NO AL RACISME. NO AL FEIXISME.Davant la convocatòria d’una manifestació d’Alianza Nacional el proper dissabte 7 de juny a la nostra ciutat, un grup de veïns i veïnes de Torrent, hem decidit organitzar unacte per la diversitat en repulsa a la realització d’aquesta manifestació, de caire racista i feixista. Es tracta d’una concentració lúdico-festiva PER LA DIVERSITAT I CONTRA EL RACISME a la Plaça Moralets el dissabte, 7 de juny, que començarà a les 18:30 h i que s’allargarà entorn a dues hores amb actuacions musicals: entre elles la de Pau Alabajos, el cantautor de Torrent, així com la música tradicional de les dolçaines valencianes i la de tambors africans. Es tracta d’un acte simbòlic, no violent, que té com a únic objectiu rebutjar la presència d’Alianza Nacional pels nostres carrers. Volem que siga un acte multitudinari, de rebuig frontal de tota la societat torrentina a aquesta barbàrie i per això hem d’estar presents tots i totes. NO FALTES!…


I AVISA TOTS ELS TEUS CONTACTES!

No al terror. No a la manifestació d’AN a Torrent.El proper 7 de juny, el partit nazi Alianza Nacional ha convocat una manifestació a la ciutat de Torrent baix el lema “Por la justicia y el orden. Limpiemos Torrent”.La societat civil torrentina ja ha mostrat el seu rebuig frontal envers aquest convocatòria amb la signatura d’un manifest contra el racisme i la xenofòbia per part de tots els grups polítics del Consistori, governat pel PP, i de diverses associacions d’immigrants i veïnals. Aquesta resposta democràtica demostra que les torrentines i els torrentins volem una ciutat per conviure, on imperen els principis de justícia, dignitat i tolerància. És per això que actes d’aquest tipus no poden ser tolerats.
Alianza Nacional és un partit que es declara obertament nacional-socialista. Els seus principis són “nuestra nación, España y nuestra sangre, nuestra raza, ya que no entendemos la nación sin la raza, sino que para nosotros la nación es una consecuencia de esta. (…) así pues no reconocemos como ciudadanos ni españoles a toda aquella gente que no tenga nuestra sangre ni sea de nuestra raza” i entre les seues fileres pot trobar-se a personatges molt perillosos i tristament coneguts, com ara Pedro Cuevas, assassí material del jove Guillem Agulló, que va ser detingut per la Guàrdia Civil, junt a una vintena d’ultres, en l’anomenada Operación Panzer l’any 2005, amb la qual es desarticul·là una “red neonazi que organizaba “cacerías” de inmigrantes y se financiaba vendiendo armas y efectos de ideología nazi por internet” (El Mundo, 22 d’Agost de 2005) i en la que s’arribà a incautar “bolígrafos pistolas, una escopeta y munición” (Levante-EMV 17 d’Agost de 2005) un lanzagranadas y un manual para fabricar explosivos” (Las Provincias 22 d’Agost de 2005). Precisament fou a l’actual seu d’AN a València on es trobà abundant material durant els registres.
Les institucions han d’actuar de manera contundent front aquesta barbàrie i, en aquest cas, l’Ajuntament de Torrent ho ha fet de manera exemplar. Ara toca que Delegació del Govern (PSOE) moga fitxa i prohibisca la manifestació. I no valen excuses: la llibertat d’expressió té límits i un d’ells és l’alteració de l’ordre públic. Una raó, per cert, que ha estat destacada en el informe que la policia de Torrent ha lliurat a Delegació.
Si eixa manifestació és duu a terme és molt possible que els nazis es passegen després pels carrers del meu barri (el de major concentració de població immigrant) intimidant els meus veïns pel seu color de pell, fent perillar els seus comerços (alguns dels quals són un autèntic punt de reunió per a la gent del barri) i la meua pròpia integritat o la de la meua família. Calen més raons per prohibir la manifestació?La llibertat d’expressió no pot emparar aquells que proclamen l’abolició dels drets humans, que neguen l’holocaust, que difonen l’odi i la superioritat racial, que agredeixen joves i immigrants cada dia…

No, no totes les opcions són vàlides.


Per al lluita al carrer!
Per ha tot aquell@ que pot saber el que es sentirse antinazi i antifeixista.
No siguis hipocrita, no et quedes a casa si no tens res millor a fer.
Tu contes, vosaltres conteu, cuants més millor.
Es molt facil quixar-se i despres quedar-se al sofà de t´ha casa!