Així no anem a cap lloc

Fa ja un any que va néixer TerraiCor baix l´intenció de difondre i expressar l'ideal independentista del País Valencià. Intent en solitari d'una sola persona per intentar aglutinar a la gent que tingués afinitat a les idees que TerraiCor defensaven i poder així organitzar-se per a portar a terme accions més alla de la xarxa.
Aquest any amb el tema bolonia he assolit més experiència quant al que se sol cridar la 'lluita': organització assembleària, manis, com reacciona la gent quan té davant a persones que realment volen treballar per al canvi.

Bé és cert que TerraiCor sorgeix d'una idea individual però, des del principi es deixa bé clar que podia participar qualsevol. Que era un lloc de reflexió, d'informació, on podies participar amb una actualització SENSE CENSURA enviant-la al correu, però?

En un any, en 365 dies?ningú NINGÚ, no va poder ni enviar un imatge amb la qual voler aportar a TerraiCor. El flog va estar actiu d'Agost, quan va néixer, fins a novembre i encara que molts ho visitàveu i pel que sembla agradava no vau fer res.

Això no seria cap problema si no fora perquè és un clar exemple, del que passa després aquí fora, en el carrer. No ha canviat gens, ara hi ha molt 'valència de guay' amb les seves rastes, la seva cresta, la seva samarreta amb l'estrella, el che, la seva 'visca la terra', però i què?

No són més que 'gent de guay' que després a l'hora de la veritat ni parlen valencià, que mai estan quan la situació els necessita, aquests no han LLUITAT, ni LLUITARAN MAI.
Dur samarretes 'guay' i escoltar música ska valenciana, adorant la revolució, mentre et fumes el teu mai o et fiques keta en una rave qualsevol, no farà gens per canviar les coses.

On esteu cada 20-N quan el col.lectiu antifeixista del PV surt al carrer acorralats de policies? On vau estar quan es va fer la mani en protesta per la mort del jove grec de 16anys? On esteu quan els estudiants s'organitzen per assemblees? excepcional en aquest país. On esteu quan el Cabanyal? Aaaah perdó, que després d'aquestes manis no hi ha concert ni toca la Gossa, ni Obrint, ni ningú?entenc....

Si no fora pels concerts de després ni al 9 d'octubre, ni al 25 d'abril aniria ningú!?
La idea d'aquest flog era acostar als quals saben molt bé que és el PV i als quals no tant. A uns fent-los veure que no és el dimoni i a uns altres fer-los veure que el PV és l'opció i no està mort ni s'ha reduït a eufemismes. I a tots obrir-vos els ulls i veure que és tan fàcil com parlar valencià per a fotre al sistema capitalista-espanyolista.

PERÒ FINS QUE NO ENTENDAIS QUE EL CANVI AQUESTA EN VOSALTRES MISMXS, NO HAREIS GENS! I molt menys si viviu en clau castellana

Lo pitjor de tot és que si llegiu aço no vos sentireu culpables i direu que la culpa la tenen altres..però sabue qui realment te la culpa de com estem ara? TU, ell, jo...
NOSALTRES SOM ELS UNIC CULPABLES!

Orígens del Procés de Bolonya. Declaracions i legislació L’anomenat Procés de Bolonya és el camí que va començar el 1999 amb la Declaració de Bolonya

Orígens del Procés de Bolonya. Declaracions i legislació

L’anomenat Procés de Bolonya és el camí que va començar el 1999 amb la Declaració de Bolonya per part dels ministres d’educació de la Unió Europea i que s’hauria d’acabar el 2010 amb la instauració completa de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

Context: l’espai europeu del coneixement (EEC)

Els països europeus es troben en un procés de canvi, que afecta a tots els sectors de la societat. La transformació d’una societat basada en una economia industrial a una societat que viu de la producció del coneixement i de la innovació.

Les institucions europees treballen en el que s’ha anomenat l’Espai Europeu de Recerca i en els darrers anys han posat especial èmfasi en el paper de les universitats sota la lògica d’una Europa del Coneixement (entenent el coneixement com a base del creixement econòmic, el benestar i la creació d’ocupació).

Carta Magna d’Universitats (1998)

Firmada pels rectors de les Universitats europees. S’atorgava a la Universitat un paper central en el desenvolupament cultural, científic i tecnològic al servei de la societat.

⁃ Que la investigació és inseparable de la docència i que s’ha de propiciar l’intercanvi d’informació i documentació.

⁃ Que ha d’existir una política d’equivalències en estatus, títols, exàmens i promoció de beques, per tal que no tingui pes, cap tipus de prejudici als diplomes nacionals.

“Entre los citados principios figuran, en primero lugar, la afirmación de la independencia moral y científica de la universidad con respecto a todo poder político y económico; en segundo lugar, la proclamación de la libertad de investigación, de enseñanza y de formación como fundamento de la vida de las universidades.”

Declaració de la Sorbona (maig 1998)

És signada pels ministres d’educació del Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia (precisament els primers tres països són, després d’Estats Units, els principals exportadors d’indústria educativa del món).

En aquesta declaració es dibuixen els objectius “d’harmonitzar l’arquitectura del Sistema Europeu d’Educació Superior com una funció clau per la mobilitat i l’ocupació dels ciutadans, així com el desenvolupament del continent sencer”.

⁃ Canviar les titulacions universitàries per tal que, en comptes de ser de tres cicles, siguin de dos.

⁃ Escurçar la mobilitat d’alumnat i professorat, seguint un determinat sistema de crèdits.

⁃ Potenciar l’aprenentatge d’estudis que fomentin coneixements multidisciplinaris, de llengües i d’ús de noves tecnologies.

Declaració de Bolonya (1999)

Aquesta declaració és signada per tots els ministres europeus d’educació (en aquell moment 29) i és aquí on s’estableixen les bases per a la construcció de l’EEES.

Els motius que mouen els països europeus signants a impulsar l’EEES:

⁃ Enfortiment de la dimensió intel·lectual, cultural, social, científica i tecnològica d'Europa.

⁃ Reconeixement del paper central que ocupa l'educació superior i les universitats en la promoció de la mobilitat dels ciutadans, la demanda de població qualificada i el desenvolupament general del continent.

⁃ Increment de la competitivitat i la capacitat d'atracció del sistema europeu d'educació superior en l'esfera internacional.

⁃ Promoció del mercat de treball a Europa en un context canviant que exigeix una formació al llarg de la vida, adopció d'un sistema fàcilment comparable de titulacions universitàries i afrontar amb garanties els nous reptes de la societat del coneixement.

Objectius i principis:

⁃ Promoure la mobilitat de tots els estaments universitaris.

⁃ Possibilitar la integració dels titulats en un mercat laboral unificat europeu.

⁃ Aconseguir un increment de la competitivitat de l’àrea europea a nivell internacional.

⁃ Adquisició d’aprenentatge durant tota la vida per a fer front a les exigències que es derivin de la competitivitat i de l’ús de les noves tecnologies.

Al mateix temps, des de la declaració de Bolonya, s’ha anat teixint una xarxa de resistència internacional contra l’agressió a l’ensenyament públic que suposa l’aplicació d’aquest procés, el Fòrum Europeu d’Estudiants, el qual es mobilitza una vegada a l’any.

Declaració de Praga (maig 2001)

Signada pels ministres d’educació de la UE, es pretenia consolidar el Procés de Bolonya, a través del reforçament dels projectes com:

a) estimular la formació permanent (lifelong learning);

b) fer atractiu l’EEES; i

c) integrar les organitzacions d’estudiants sota el paraigües de l’Associació Europea Universitària (EUA pel seu acrònim en anglès) i les Unions Nacionals d’Estudiants d’Europa, amb l’intent de cooptar les organitzacions d’estudiants i així poder legitimar el procés.

Declaració de Berlín (octubre 2003)

Aprovada per 40 ministres d’educació (els de la UE a més a més d’altres com Rússia) i davant les dificultats per portar a terme el Procés de Bolonya, es van trobar per a discutir, sobretot, el projecte dels dos cicles de formació a les titulacions universitàries (homogeneïtzar els graus en tot el continent europeu) i la consolidació de l’Espai Europeu d'Investigació. Es van centrar en la discussió de la qualitat, la participació dels i les estudiants i la cooperació internacional.

Declaració de Bergen (maig 2005)

En aquesta declaració els estats sotasignats ja són 46 i les diverses declaracions es duen a terme per tal d’anar clarificant les pràctiques d’aplicació del procés.

En aquest context i a meitat del camí (tenint en compte que el procés haurà d’estar implantat cap al 2010) es van fer molts balanços veient la dificultant que estava comportant la implantació del procés a tots els països. 36 dels 46 països involucrats han ratificat la Convenció de Lisboa (sobre competències laborals) i continua la discussió sobre els cicles de formació (Espanya: 4+1 / Catalunya: 3+1+1).

Recordar que no es pot deixar de banda la dificultat que comporta voler fer una barreja de sistemes universitaris propis d’aquella cultura i completament adequades al sistema capitalista neoliberal pertinent.

Declaració de Londres (2007)

S’analitzen els avanços en la construcció de l’EEES, i es troben mancances en mobilitat. Es marquen quatre models molt arrelats en les diferents cultures i molt dirigits cap a objectius determinats: el model napoleònic (França - Espanya), el model britànic (més elitista però més centrat en l’alumnat), el model alemany (més divisor entre allò estrictament acadèmic - filosòfic i allò més tècnic) i el model estadounidenc (una barreja del britànic amb l’alemany); amb especificats punts dèbils a enfortir:

⁃ La mobilitat dels estudiants no és l’esperada, és demana als estats membres que la facilitin.

⁃ Millorar “l’ Employability” dels estudiants.

⁃ Les agencies de control de qualitat, que han de proposar mesures per afavorir els objectius de l’EEES.

Llei Orgànica d'Universitats (LOU)

Tot i les declaracions europees, la Unió Europea no té competència en educació i no pot dirigir formalment el procés (Tractat Constitutiu de la Comissió Europea, art.149.4).

La LOU és actualment l’únic marc legal sobre el qual, el sistema universitari espanyol, s’ha d’integrar en el nou EEES, malgrat les seves vaguetats i restriccions ja que no concreta, en cap cas, com s’hauria d’articular el procés i, encara menys, com s’hauria d’actuar a l’hora de definir i dissenyar plans d’estudi en sintonia amb la declaració de Bolonya (de fet, les referències es limiten tan sols a “mesures necessàries”). En aquest sentit, en un dels seus articles diu que “en l'àmbit de les seves respectives competències, el Govern, les Comunitats Autònomes i les Universitats adoptaran les mesures necessàries per la plena integració del sistema espanyol a l'espai europeu d'ensenyament superior”.

Si que avança però cap a la mercantilització de l’ensenyament ja que augmenta les competències al Consell Social, òrgan on està representada la “societat” a partir de l’empresa privada i que ha d’aprovar els pressupostos (art.15). A banda, la LOU promou “el finançament privat de l’activitat de la universitat” (art. 14). La LOU va ser aprovada pel PP quan tenia majoria absoluta, tot i l’oposició llavors del PSOE, en arribar al govern aquest no la va derogar sinó que va eliminar alguns dels seus aspectes.


L’anomenat Procés de Bolonya és el camí que va començar el 1999 amb la Declaració de Bolonya per part dels ministres d’educació de la Unió Europea i que s’hauria d’acabar el 2010 amb la instauració completa de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
Context: l’espai europeu del coneixement (EEC)
Els països europeus es troben en un procés de canvi, que afecta a tots els sectors de la societat. La transformació d’una societat basada en una economia industrial a una societat que viu de la producció del coneixement i de la innovació.
Les institucions europees treballen en el que s’ha anomenat l’Espai Europeu de Recerca i en els darrers anys han posat especial èmfasi en el paper de les universitats sota la lògica d’una Europa del Coneixement (entenent el coneixement com a base del creixement econòmic, el benestar i la creació d’ocupació).
Carta Magna d’Universitats (1998)
Firmada pels rectors de les Universitats europees. S’atorgava a la Universitat un paper central en el desenvolupament cultural, científic i tecnològic al servei de la societat.
⁃ Que la investigació és inseparable de la docència i que s’ha de propiciar l’intercanvi d’informació i documentació.
⁃ Que ha d’existir una política d’equivalències en estatus, títols, exàmens i promoció de beques, per tal que no tingui pes, cap tipus de prejudici als diplomes nacionals.
“Entre los citados principios figuran, en primero lugar, la afirmación de la independencia moral y científica de la universidad con respecto a todo poder político y económico; en segundo lugar, la proclamación de la libertad de investigación, de enseñanza y de formación como fundamento de la vida de las universidades.”
Declaració de la Sorbona (maig 1998)
És signada pels ministres d’educació del Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia (precisament els primers tres països són, després d’Estats Units, els principals exportadors d’indústria educativa del món).
En aquesta declaració es dibuixen els objectius “d’harmonitzar l’arquitectura del Sistema Europeu d’Educació Superior com una funció clau per la mobilitat i l’ocupació dels ciutadans, així com el desenvolupament del continent sencer”.
⁃ Canviar les titulacions universitàries per tal que, en comptes de ser de tres cicles, siguin de dos.
⁃ Escurçar la mobilitat d’alumnat i professorat, seguint un determinat sistema de crèdits.
⁃ Potenciar l’aprenentatge d’estudis que fomentin coneixements multidisciplinaris, de llengües i d’ús de noves tecnologies.
Declaració de Bolonya (1999)
Aquesta declaració és signada per tots els ministres europeus d’educació (en aquell moment 29) i és aquí on s’estableixen les bases per a la construcció de l’EEES.
Els motius que mouen els països europeus signants a impulsar l’EEES:
⁃ Enfortiment de la dimensió intel•lectual, cultural, social, científica i tecnològica d'Europa.
⁃ Reconeixement del paper central que ocupa l'educació superior i les universitats en la promoció de la mobilitat dels ciutadans, la demanda de població qualificada i el desenvolupament general del continent.
⁃ Increment de la competitivitat i la capacitat d'atracció del sistema europeu d'educació superior en l'esfera internacional.
⁃ Promoció del mercat de treball a Europa en un context canviant que exigeix una formació al llarg de la vida, adopció d'un sistema fàcilment comparable de titulacions universitàries i afrontar amb garanties els nous reptes de la societat del coneixement.
Objectius i principis:
⁃ Promoure la mobilitat de tots els estaments universitaris.
⁃ Possibilitar la integració dels titulats en un mercat laboral unificat europeu.
⁃ Aconseguir un increment de la competitivitat de l’àrea europea a nivell internacional.
⁃ Adquisició d’aprenentatge durant tota la vida per a fer front a les exigències que es derivin de la competitivitat i de l’ús de les noves tecnologies.
Al mateix temps, des de la declaració de Bolonya, s’ha anat teixint una xarxa de resistència internacional contra l’agressió a l’ensenyament públic que suposa l’aplicació d’aquest procés, el Fòrum Europeu d’Estudiants, el qual es mobilitza una vegada a l’any.
Declaració de Praga (maig 2001)
Signada pels ministres d’educació de la UE, es pretenia consolidar el Procés de Bolonya, a través del reforçament dels projectes com:
a) estimular la formació permanent (lifelong learning);
b) fer atractiu l’EEES; i
c) integrar les organitzacions d’estudiants sota el paraigües de l’Associació Europea Universitària (EUA pel seu acrònim en anglès) i les Unions Nacionals d’Estudiants d’Europa, amb l’intent de cooptar les organitzacions d’estudiants i així poder legitimar el procés.
Declaració de Berlín (octubre 2003)
Aprovada per 40 ministres d’educació (els de la UE a més a més d’altres com Rússia) i davant les dificultats per portar a terme el Procés de Bolonya, es van trobar per a discutir, sobretot, el projecte dels dos cicles de formació a les titulacions universitàries (homogeneïtzar els graus en tot el continent europeu) i la consolidació de l’Espai Europeu d'Investigació. Es van centrar en la discussió de la qualitat, la participació dels i les estudiants i la cooperació internacional.
Declaració de Bergen (maig 2005)
En aquesta declaració els estats sotasignats ja són 46 i les diverses declaracions es duen a terme per tal d’anar clarificant les pràctiques d’aplicació del procés.
En aquest context i a meitat del camí (tenint en compte que el procés haurà d’estar implantat cap al 2010) es van fer molts balanços veient la dificultant que estava comportant la implantació del procés a tots els països. 36 dels 46 països involucrats han ratificat la Convenció de Lisboa (sobre competències laborals) i continua la discussió sobre els cicles de formació (Espanya: 4+1 / Catalunya: 3+1+1).
Recordar que no es pot deixar de banda la dificultat que comporta voler fer una barreja de sistemes universitaris propis d’aquella cultura i completament adequades al sistema capitalista neoliberal pertinent.
Declaració de Londres (2007)
S’analitzen els avanços en la construcció de l’EEES, i es troben mancances en mobilitat. Es marquen quatre models molt arrelats en les diferents cultures i molt dirigits cap a objectius determinats: el model napoleònic (França - Espanya), el model britànic (més elitista però més centrat en l’alumnat), el model alemany (més divisor entre allò estrictament acadèmic - filosòfic i allò més tècnic) i el model estadounidenc (una barreja del britànic amb l’alemany); amb especificats punts dèbils a enfortir:
⁃ La mobilitat dels estudiants no és l’esperada, és demana als estats membres que la facilitin.
⁃ Millorar “l’ Employability” dels estudiants.
⁃ Les agencies de control de qualitat, que han de proposar mesures per afavorir els objectius de l’EEES.
Llei Orgànica d'Universitats (LOU)
Tot i les declaracions europees, la Unió Europea no té competència en educació i no pot dirigir formalment el procés (Tractat Constitutiu de la Comissió Europea, art.149.4).
La LOU és actualment l’únic marc legal sobre el qual, el sistema universitari espanyol, s’ha d’integrar en el nou EEES, malgrat les seves vaguetats i restriccions ja que no concreta, en cap cas, com s’hauria d’articular el procés i, encara menys, com s’hauria d’actuar a l’hora de definir i dissenyar plans d’estudi en sintonia amb la declaració de Bolonya (de fet, les referències es limiten tan sols a “mesures necessàries”). En aquest sentit, en un dels seus articles diu que “en l'àmbit de les seves respectives competències, el Govern, les Comunitats Autònomes i les Universitats adoptaran les mesures necessàries per la plena integració del sistema espanyol a l'espai europeu d'ensenyament superior”.
Si que avança però cap a la mercantilització de l’ensenyament ja que augmenta les competències al Consell Social, òrgan on està representada la “societat” a partir de l’empresa privada i que ha d’aprovar els pressupostos (art.15). A banda, la LOU promou “el finançament privat de l’activitat de la universitat” (art. 14). La LOU va ser aprovada pel PP quan tenia majoria absoluta, tot i l’oposició llavors del PSOE, en arribar al govern aquest no la va derogar sinó que va eliminar alguns dels seus aspectes.







FELIÇ ANY NOU! UN 2009 COMBATIU!!!




INDEPENDÈNCIA!


EDUCACIÓ PÚBLICA!


ANTIFEIXISME!