Victor Alexandre denuncia una agresió lingüística a Crevillent.

Tal i com relata l'escriptor Víctor Alexandre al seu blog, el que anava a ser una tranquila visita al sud del País Valencà per a presentar del seu darrer llibre, Nosaltres els catalans, es va convertir en un episodi més de prepotència de nacionalisme espanyol, davant els quals habituament les autoritats no en fan res.

Alexandre narra al seu blog com , el passat 30 de maig, convidat per la secció local d'Acció Cultural del País Valencià, vaig ser a Crevillent, Baix Vinalopó, per presentar el meu llibre Nosaltres, els catalans. Va ser un acte exquisit, ple de gent hospitalària i encantadora, amb la immigració com a eix central, durant el qual van sorgir les mateixes preocupacions que sorgeixen arreu dels Països Catalans: la necessitat de tenir un Estat propi com a única solució de supervivència en un món globalitzat i la importància de la llengua com a factor d'integració dels nouvinguts. L'endemà al matí vaig baixar al bar de l'hotel a esmorzar abans que em vinguessin a recollir per anar a Alacant i vaig demanar un cafè amb llet a l'única cambrera que hi havia a la barra, una noia romanesa que, segons vaig saber després, fa anys que viu a Crevillent:

- Un cafè amb llet, si us plau.

- ¿Cómo?- Un cafè amb llet.

- Será un café con leche

–posant èmfasi en les paraules "con leche".

- És el que he dit: un cafè amb llet.

- A mi me habla en español.- És una ordre?

- A mi me habla en español.- No, jo parlo en català.

- No le entiendo y no tengo porque hablar catalán.

- Aleshores, si no m'entén, com és que respon tot el que dic?

- Usted tiene la obligación de hablar en español porque estamos en España.

Quan l'interlocutor diu aquesta frase –que és el recurs de la impotència– és el moment de somriure i marxar, perquè ja hem guanyat. Tot espanyolista la té sempre al cap, però la reserva fins que se sent contra les cordes. Jo no vaig marxar perquè, tot i que la meva interlocutora no va deixar de desqualificar-me, em va acabar servint el cafè amb llet. El problema és que en el bar –que no és només per als clients de l'hotel- hi havia mitja dotzena de persones més, totes espanyoles, entre les quals una parella de la Guàrdia Civil, i totes es van revoltar contra mi. Primer ho va fer un home que hi havia al meu costat dient-me que "Estamos en España" i que jo tenia l'obligació de parlar en espanyol perquè el català, el basc i el gallec només són oficials "en sus comunidades". Vaig respondre-li que érem a Crevillent i que, en parlar en valencià, estava parlant la llengua de Crevillent. Aleshores es va veure obligat a recórrer als despropòsits: que la llengua de Crevillent és l'espanyol, no pas el valencià, que el valencià és una llengua diferent del català i que el nom de Crevillent és Crevillente. Així és com consta, per cert –Crevillente–, en els sobrets de xampú i gel de bany de l'hotel. Hotel Las Palmeras, es diu.

No hi ha dubte que va ser un cafè amb llet molt accidentat, el meu, perquè la cambrera, cercant amb la mirada la complicitat dels guàrdies civils, em deia que "hablar en español es una cuestión de educación y usted no tiene educación". Naturalment, vaig haver de dir-li que l'única persona mancada d'educació era ella per negar-se a entendre la llengua del país on viu des de fa anys. Aleshores, abrandant-se per damunt de la barra, em va dir: "Váyase usted a la mierda". Per sort, els insults no em fan ni fred ni calor. Tant els verbals com els escrits. Trobo que són l'expressió de la impotència. Això no vol dir que no estigués nerviós, és clar que ho estava. El meu tren cap a Barcelona sortia d'Alacant al cap d'una hora i mitja i si els guàrdies civils volien fer-me la guitza era evident que el perdria. Finalment, com no podia ser de cap altra manera, van intervenir dient-me que tenia l'obligació de parlar en espanyol. Jo, però, els vaig respondre que no, que no en tenia l'obligació perquè era al meu país i perquè la llengua que parlava era oficial al País Valencià. També els vaig recordar l'article 14 de la seva Constitució, que diu que ningú no pot ser discriminat per raó de naixença. Després s'hi va afegir el guàrdia jurat de l'hotel, que es pensava que m'insultava dient-me "charnego" mitja dotzena de vegades, cosa que em va obligar a respondre-li que les seves paraules indicaven un alt nivell de racisme. Però no m'escoltava. També s'hi va afegir el seu company, que em va dir que els racistes érem els catalans. Arribats aquí, era evident que la discussió havia entrat en un atzucac. Vaig tornar a la cambra, vaig agafar la maleta i, quan van arribar els companys d'Acció Cultural, me'n vaig anar. Va ser una situació molt desagradable, aquella, perquè res no hauria passat si jo, en lloc de parlar en català, ho hagués fet en francès o en alemany, per exemple. En aquest cas, la cambrera hauria fet mans i mànigues per entendre el significat de "café au lait" o "kaffee mit Milch". Però, acostumada com estava que els catalanoparlants sempre demanem perdó per existir –talment com ho fari–talment com ho faria un negre avergonyit de la seva pigmentació–, els racistes espanyols es van revoltar contra mi i em van considerar un "negre" insubmís. I tot per un simple cafè amb llet. Vull remarcar, per altra banda, que vaig parlar en català en tot moment, cosa que demostra que m'entenien perfectament i que els guàrdies civils –fins i tot quan els deia que era català, no pas espanyol– es van comportar amb més correcció que la cambrera i que els guàrdies jurats. De fet, si vaig sortir-ne ben parat, malgrat que eren sis contra un, va ser per la serenitat que em donava creure fermament en el que deia. Ells odiaven el meu país i la meva llengua, però jo em defensava amb tant convenciment que es van desconcertar i es van amansir. Si, en canvi, m'hagués mostrat vacil·lant o intimidat, ells s'haurien envalentit i aquesta seria ara la crònica d'un fracàs. Per això els estic agraït, perquè em van ensenyar que poques coses inspiren tant de respecte com el respecte que una persona sent per ella mateixa.


(font: l`Avanç)


Es lo que te la irracionalitat o la ignorància millor dit:
http://es.youtube.com/watch?v=9lqqayOn6W8&feature=related

La fi del món!?

La vaga de transportistes que s'inicià aquest diumenge no ha fet més que agraviar la ,ja de per si, situació de crisi econòmica a causa de la inflació. L'explosió de la bombolla immobiliària sumada a la inflació ens ha deixat en una situació de crisi econòmica. Això a tingut com resultat l'augment dels preus tant en productes bàsics com la farina, l'aigua, la llum i altres com, el nostre déu després dels diners, la gasolina. L'augment de l'atur per la crisi del rajola i les seves conseqüències indirectes que no ha estat més que altre dany col·lateral de la crisi econòmica.

Doncs si no era poc amb això des del diumenge d'aquesta setmana es va engegar la vaga de transportistes en tota Europa. Sense contar la paralitzacions que els piquets han portat a terme en les carreteres sembla ser que s'acaba el món. La gent s'ha deixat dur, com sempre, per un esperit catastrofista i en comptes d'una vaga el que s'aveïna és la tercera mundial! Consumint exacerbadament, més del que ja ho fa de costum, com si l'Apocalipsi arribés demà, comprant menjat per a un mes, aigua per a mig any i comprant gasolina com si s'haguessin acabat totes la reserves petrolíferes del món.

Part de culpa d'aquest ambient catastrofista d'aquests dies ho té el nostre predicador casolà la TV. No he vist al TV en aquests últims dies però tampoc ho necessite per a saber que a l'enfocament que li hauran donat al tema no li haurà faltat sensibilísime i populisme pertot arreu. Típiques entrevistes de gent que es duu fins al carro ple a casa, entrevista a persones dient que tenen por i estan preocupades, un tumulto de persones arrasant amb tot el que hi ha en les prestatgeries.


I una vegada més la societat ,com bona societat borreguil que es precie, es deixa dur I compra com si la guerra nuclear esclatés demà. Aquesta és una conseqüència que no creo que la gent hagués pensat que donaria la vaga de transportistes, però qui esta beneficiant-se d'això? Una vegada mes el sistema capitalista. La gent matant-se per un tros de pa, una garrafa d'aigua o per omplir el diposito del cotxe, això deu ser un goig per als que estan per aquí dalt.

Si és cert que la vaga no durés molt o almenys això es diu. La crisi, altra parauleta que esta escoltant-se fins a la sacietat en al TV. No sóc economista ni ganes però la crisi econòmica, al costat de l'atur i la pujada dels preus de productes bàsics pot produir. En aquestes situació la gent busca un focus en el qual concentrar la seva ràbia i frustració per un sistema que li ofega però que en canvi no es mou per canviar. Aquest focus sol ser sempre el sector més feble de la societat i com no, seran l'immigrants. Aquesta crisi pot tenir com a conseqüència l'augment de la xenofòbia del racisme i amb ell l'auge de partit xenofobos i feixistes.

No és que estiguem ara pecant d'alarmisme com la TV, aiçò és simplement història. I va succeir després del crack del 29’ i ja esta succeint ara, no hi ha més que veure la reacció de Berllusconi, les de Nicolas Sarkozy i sense sortir d'Espanya l'auge de partits com Alianza Nacional o Espanya2000 . No hi ha mes que veure al manifestació feixista del passat dissabte a Torrent.

Solament cap saber si la gent serà intel·ligent per una vegada en a l'història i es donarà conter que la culpa de tot això no la té ni l'immigrant, ni el PSOE, ni la política d'un partit polític sigui el qual sigui, sinó que la culpa és d'aquest sistema capitalista on si cau un peça cau tothom. Els polítics no són més que titelles de la maquina capitalista i els realment culpables són el Banco Mundial, Fondo Monetario Internacional i el Fondo Federal d'USA.

http://video.google.com/videosearch?q=zeitgeist+subtitulos+castellano&sitesearch=#

Contra el feixisme i el racisme a Torrent.

7 de Juny a les 18:30H a TORRENT!

TORRENT PER LA DIVERSITAT. NO AL RACISME. NO AL FEIXISME.Davant la convocatòria d’una manifestació d’Alianza Nacional el proper dissabte 7 de juny a la nostra ciutat, un grup de veïns i veïnes de Torrent, hem decidit organitzar unacte per la diversitat en repulsa a la realització d’aquesta manifestació, de caire racista i feixista. Es tracta d’una concentració lúdico-festiva PER LA DIVERSITAT I CONTRA EL RACISME a la Plaça Moralets el dissabte, 7 de juny, que començarà a les 18:30 h i que s’allargarà entorn a dues hores amb actuacions musicals: entre elles la de Pau Alabajos, el cantautor de Torrent, així com la música tradicional de les dolçaines valencianes i la de tambors africans. Es tracta d’un acte simbòlic, no violent, que té com a únic objectiu rebutjar la presència d’Alianza Nacional pels nostres carrers. Volem que siga un acte multitudinari, de rebuig frontal de tota la societat torrentina a aquesta barbàrie i per això hem d’estar presents tots i totes. NO FALTES!…


I AVISA TOTS ELS TEUS CONTACTES!

No al terror. No a la manifestació d’AN a Torrent.El proper 7 de juny, el partit nazi Alianza Nacional ha convocat una manifestació a la ciutat de Torrent baix el lema “Por la justicia y el orden. Limpiemos Torrent”.La societat civil torrentina ja ha mostrat el seu rebuig frontal envers aquest convocatòria amb la signatura d’un manifest contra el racisme i la xenofòbia per part de tots els grups polítics del Consistori, governat pel PP, i de diverses associacions d’immigrants i veïnals. Aquesta resposta democràtica demostra que les torrentines i els torrentins volem una ciutat per conviure, on imperen els principis de justícia, dignitat i tolerància. És per això que actes d’aquest tipus no poden ser tolerats.
Alianza Nacional és un partit que es declara obertament nacional-socialista. Els seus principis són “nuestra nación, España y nuestra sangre, nuestra raza, ya que no entendemos la nación sin la raza, sino que para nosotros la nación es una consecuencia de esta. (…) así pues no reconocemos como ciudadanos ni españoles a toda aquella gente que no tenga nuestra sangre ni sea de nuestra raza” i entre les seues fileres pot trobar-se a personatges molt perillosos i tristament coneguts, com ara Pedro Cuevas, assassí material del jove Guillem Agulló, que va ser detingut per la Guàrdia Civil, junt a una vintena d’ultres, en l’anomenada Operación Panzer l’any 2005, amb la qual es desarticul·là una “red neonazi que organizaba “cacerías” de inmigrantes y se financiaba vendiendo armas y efectos de ideología nazi por internet” (El Mundo, 22 d’Agost de 2005) i en la que s’arribà a incautar “bolígrafos pistolas, una escopeta y munición” (Levante-EMV 17 d’Agost de 2005) un lanzagranadas y un manual para fabricar explosivos” (Las Provincias 22 d’Agost de 2005). Precisament fou a l’actual seu d’AN a València on es trobà abundant material durant els registres.
Les institucions han d’actuar de manera contundent front aquesta barbàrie i, en aquest cas, l’Ajuntament de Torrent ho ha fet de manera exemplar. Ara toca que Delegació del Govern (PSOE) moga fitxa i prohibisca la manifestació. I no valen excuses: la llibertat d’expressió té límits i un d’ells és l’alteració de l’ordre públic. Una raó, per cert, que ha estat destacada en el informe que la policia de Torrent ha lliurat a Delegació.
Si eixa manifestació és duu a terme és molt possible que els nazis es passegen després pels carrers del meu barri (el de major concentració de població immigrant) intimidant els meus veïns pel seu color de pell, fent perillar els seus comerços (alguns dels quals són un autèntic punt de reunió per a la gent del barri) i la meua pròpia integritat o la de la meua família. Calen més raons per prohibir la manifestació?La llibertat d’expressió no pot emparar aquells que proclamen l’abolició dels drets humans, que neguen l’holocaust, que difonen l’odi i la superioritat racial, que agredeixen joves i immigrants cada dia…

No, no totes les opcions són vàlides.


Per al lluita al carrer!
Per ha tot aquell@ que pot saber el que es sentirse antinazi i antifeixista.
No siguis hipocrita, no et quedes a casa si no tens res millor a fer.
Tu contes, vosaltres conteu, cuants més millor.
Es molt facil quixar-se i despres quedar-se al sofà de t´ha casa!