ValencianismeActiu

2009-09-12T13:07:00.000-07:00

Així no anem a cap lloc

2009-08-29T15:41:00.001-07:00

Fa ja un any que va néixer TerraiCor baix l´intenció de difondre i expressar l'ideal independentista del País Valencià. Intent en solitari d'una sola persona per intentar aglutinar a la gent que tingués afinitat a les idees que TerraiCor defensaven i poder així organitzar-se per a portar a terme accions més alla de la xarxa.
Aquest any amb el tema bolonia he assolit més experiència quant al que se sol cridar la 'lluita': organització assembleària, manis, com reacciona la gent quan té davant a persones que realment volen treballar per al canvi.

Bé és cert que TerraiCor sorgeix d'una idea individual però, des del principi es deixa bé clar que podia participar qualsevol. Que era un lloc de reflexió, d'informació, on podies participar amb una actualització SENSE CENSURA enviant-la al correu, però?

En un any, en 365 dies?ningú NINGÚ, no va poder ni enviar un imatge amb la qual voler aportar a TerraiCor. El flog va estar actiu d'Agost, quan va néixer, fins a novembre i encara que molts ho visitàveu i pel que sembla agradava no vau fer res.

Això no seria cap problema si no fora perquè és un clar exemple, del que passa després aquí fora, en el carrer. No ha canviat gens, ara hi ha molt 'valència de guay' amb les seves rastes, la seva cresta, la seva samarreta amb l'estrella, el che, la seva 'visca la terra', però i què?

No són més que 'gent de guay' que després a l'hora de la veritat ni parlen valencià, que mai estan quan la situació els necessita, aquests no han LLUITAT, ni LLUITARAN MAI.
Dur samarretes 'guay' i escoltar música ska valenciana, adorant la revolució, mentre et fumes el teu mai o et fiques keta en una rave qualsevol, no farà gens per canviar les coses.

On esteu cada 20-N quan el col.lectiu antifeixista del PV surt al carrer acorralats de policies? On vau estar quan es va fer la mani en protesta per la mort del jove grec de 16anys? On esteu quan els estudiants s'organitzen per assemblees? excepcional en aquest país. On esteu quan el Cabanyal? Aaaah perdó, que després d'aquestes manis no hi ha concert ni toca la Gossa, ni Obrint, ni ningú?entenc....

Si no fora pels concerts de després ni al 9 d'octubre, ni al 25 d'abril aniria ningú!?
La idea d'aquest flog era acostar als quals saben molt bé que és el PV i als quals no tant. A uns fent-los veure que no és el dimoni i a uns altres fer-los veure que el PV és l'opció i no està mort ni s'ha reduït a eufemismes. I a tots obrir-vos els ulls i veure que és tan fàcil com parlar valencià per a fotre al sistema capitalista-espanyolista.

PERÒ FINS QUE NO ENTENDAIS QUE EL CANVI AQUESTA EN VOSALTRES MISMXS, NO HAREIS GENS! I molt menys si viviu en clau castellana

Lo pitjor de tot és que si llegiu aço no vos sentireu culpables i direu que la culpa la tenen altres..però sabue qui realment te la culpa de com estem ara? TU, ell, jo...
NOSALTRES SOM ELS UNIC CULPABLES!

Orígens del Procés de Bolonya. Declaracions i legislació L’anomenat Procés de Bolonya és el camí que va començar el 1999 amb la Declaració de Bolonya

2009-01-01T10:43:00.000-08:00

Orígens del Procés de Bolonya. Declaracions i legislació

L’anomenat Procés de Bolonya és el camí que va començar el 1999 amb la Declaració de Bolonya per part dels ministres d’educació de la Unió Europea i que s’hauria d’acabar el 2010 amb la instauració completa de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

Context: l’espai europeu del coneixement (EEC)

Els països europeus es troben en un procés de canvi, que afecta a tots els sectors de la societat. La transformació d’una societat basada en una economia industrial a una societat que viu de la producció del coneixement i de la innovació.

Les institucions europees treballen en el que s’ha anomenat l’Espai Europeu de Recerca i en els darrers anys han posat especial èmfasi en el paper de les universitats sota la lògica d’una Europa del Coneixement (entenent el coneixement com a base del creixement econòmic, el benestar i la creació d’ocupació).

Carta Magna d’Universitats (1998)

Firmada pels rectors de les Universitats europees. S’atorgava a la Universitat un paper central en el desenvolupament cultural, científic i tecnològic al servei de la societat.

⁃ Que la investigació és inseparable de la docència i que s’ha de propiciar l’intercanvi d’informació i documentació.

⁃ Que ha d’existir una política d’equivalències en estatus, títols, exàmens i promoció de beques, per tal que no tingui pes, cap tipus de prejudici als diplomes nacionals.

“Entre los citados principios figuran, en primero lugar, la afirmación de la independencia moral y científica de la universidad con respecto a todo poder político y económico; en segundo lugar, la proclamación de la libertad de investigación, de enseñanza y de formación como fundamento de la vida de las universidades.”

Declaració de la Sorbona (maig 1998)

És signada pels ministres d’educació del Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia (precisament els primers tres països són, després d’Estats Units, els principals exportadors d’indústria educativa del món).

En aquesta declaració es dibuixen els objectius “d’harmonitzar l’arquitectura del Sistema Europeu d’Educació Superior com una funció clau per la mobilitat i l’ocupació dels ciutadans, així com el desenvolupament del continent sencer”.

⁃ Canviar les titulacions universitàries per tal que, en comptes de ser de tres cicles, siguin de dos.

⁃ Escurçar la mobilitat d’alumnat i professorat, seguint un determinat sistema de crèdits.

⁃ Potenciar l’aprenentatge d’estudis que fomentin coneixements multidisciplinaris, de llengües i d’ús de noves tecnologies.

Declaració de Bolonya (1999)

Aquesta declaració és signada per tots els ministres europeus d’educació (en aquell moment 29) i és aquí on s’estableixen les bases per a la construcció de l’EEES.

Els motius que mouen els països europeus signants a impulsar l’EEES:

⁃ Enfortiment de la dimensió intel·lectual, cultural, social, científica i tecnològica d'Europa.

⁃ Reconeixement del paper central que ocupa l'educació superior i les universitats en la promoció de la mobilitat dels ciutadans, la demanda de població qualificada i el desenvolupament general del continent.

⁃ Increment de la competitivitat i la capacitat d'atracció del sistema europeu d'educació superior en l'esfera internacional.

⁃ Promoció del mercat de treball a Europa en un context canviant que exigeix una formació al llarg de la vida, adopció d'un sistema fàcilment comparable de titulacions universitàries i afrontar amb garanties els nous reptes de la societat del coneixement.

Objectius i principis:

⁃ Promoure la mobilitat de tots els estaments universitaris.

⁃ Possibilitar la integració dels titulats en un mercat laboral unificat europeu.

⁃ Aconseguir un increment de la competitivitat de l’àrea europea a nivell internacional.

⁃ Adquisició d’aprenentatge durant tota la vida per a fer front a les exigències que es derivin de la competitivitat i de l’ús de les noves tecnologies.

Al mateix temps, des de la declaració de Bolonya, s’ha anat teixint una xarxa de resistència internacional contra l’agressió a l’ensenyament públic que suposa l’aplicació d’aquest procés, el Fòrum Europeu d’Estudiants, el qual es mobilitza una vegada a l’any.

Declaració de Praga (maig 2001)

Signada pels ministres d’educació de la UE, es pretenia consolidar el Procés de Bolonya, a través del reforçament dels projectes com:

a) estimular la formació permanent (lifelong learning);

b) fer atractiu l’EEES; i

c) integrar les organitzacions d’estudiants sota el paraigües de l’Associació Europea Universitària (EUA pel seu acrònim en anglès) i les Unions Nacionals d’Estudiants d’Europa, amb l’intent de cooptar les organitzacions d’estudiants i així poder legitimar el procés.

Declaració de Berlín (octubre 2003)

Aprovada per 40 ministres d’educació (els de la UE a més a més d’altres com Rússia) i davant les dificultats per portar a terme el Procés de Bolonya, es van trobar per a discutir, sobretot, el projecte dels dos cicles de formació a les titulacions universitàries (homogeneïtzar els graus en tot el continent europeu) i la consolidació de l’Espai Europeu d'Investigació. Es van centrar en la discussió de la qualitat, la participació dels i les estudiants i la cooperació internacional.

Declaració de Bergen (maig 2005)

En aquesta declaració els estats sotasignats ja són 46 i les diverses declaracions es duen a terme per tal d’anar clarificant les pràctiques d’aplicació del procés.

En aquest context i a meitat del camí (tenint en compte que el procés haurà d’estar implantat cap al 2010) es van fer molts balanços veient la dificultant que estava comportant la implantació del procés a tots els països. 36 dels 46 països involucrats han ratificat la Convenció de Lisboa (sobre competències laborals) i continua la discussió sobre els cicles de formació (Espanya: 4+1 / Catalunya: 3+1+1).

Recordar que no es pot deixar de banda la dificultat que comporta voler fer una barreja de sistemes universitaris propis d’aquella cultura i completament adequades al sistema capitalista neoliberal pertinent.

Declaració de Londres (2007)

S’analitzen els avanços en la construcció de l’EEES, i es troben mancances en mobilitat. Es marquen quatre models molt arrelats en les diferents cultures i molt dirigits cap a objectius determinats: el model napoleònic (França - Espanya), el model britànic (més elitista però més centrat en l’alumnat), el model alemany (més divisor entre allò estrictament acadèmic - filosòfic i allò més tècnic) i el model estadounidenc (una barreja del britànic amb l’alemany); amb especificats punts dèbils a enfortir:

⁃ La mobilitat dels estudiants no és l’esperada, és demana als estats membres que la facilitin.

⁃ Millorar “l’ Employability” dels estudiants.

⁃ Les agencies de control de qualitat, que han de proposar mesures per afavorir els objectius de l’EEES.

Llei Orgànica d'Universitats (LOU)

Tot i les declaracions europees, la Unió Europea no té competència en educació i no pot dirigir formalment el procés (Tractat Constitutiu de la Comissió Europea, art.149.4).

La LOU és actualment l’únic marc legal sobre el qual, el sistema universitari espanyol, s’ha d’integrar en el nou EEES, malgrat les seves vaguetats i restriccions ja que no concreta, en cap cas, com s’hauria d’articular el procés i, encara menys, com s’hauria d’actuar a l’hora de definir i dissenyar plans d’estudi en sintonia amb la declaració de Bolonya (de fet, les referències es limiten tan sols a “mesures necessàries”). En aquest sentit, en un dels seus articles diu que “en l'àmbit de les seves respectives competències, el Govern, les Comunitats Autònomes i les Universitats adoptaran les mesures necessàries per la plena integració del sistema espanyol a l'espai europeu d'ensenyament superior”.

Si que avança però cap a la mercantilització de l’ensenyament ja que augmenta les competències al Consell Social, òrgan on està representada la “societat” a partir de l’empresa privada i que ha d’aprovar els pressupostos (art.15). A banda, la LOU promou “el finançament privat de l’activitat de la universitat” (art. 14). La LOU va ser aprovada pel PP quan tenia majoria absoluta, tot i l’oposició llavors del PSOE, en arribar al govern aquest no la va derogar sinó que va eliminar alguns dels seus aspectes.

L’anomenat Procés de Bolonya és el camí que va començar el 1999 amb la Declaració de Bolonya per part dels ministres d’educació de la Unió Europea i que s’hauria d’acabar el 2010 amb la instauració completa de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
Context: l’espai europeu del coneixement (EEC)
Els països europeus es troben en un procés de canvi, que afecta a tots els sectors de la societat. La transformació d’una societat basada en una economia industrial a una societat que viu de la producció del coneixement i de la innovació.
Les institucions europees treballen en el que s’ha anomenat l’Espai Europeu de Recerca i en els darrers anys han posat especial èmfasi en el paper de les universitats sota la lògica d’una Europa del Coneixement (entenent el coneixement com a base del creixement econòmic, el benestar i la creació d’ocupació).
Carta Magna d’Universitats (1998)
Firmada pels rectors de les Universitats europees. S’atorgava a la Universitat un paper central en el desenvolupament cultural, científic i tecnològic al servei de la societat.
⁃ Que la investigació és inseparable de la docència i que s’ha de propiciar l’intercanvi d’informació i documentació.
⁃ Que ha d’existir una política d’equivalències en estatus, títols, exàmens i promoció de beques, per tal que no tingui pes, cap tipus de prejudici als diplomes nacionals.
“Entre los citados principios figuran, en primero lugar, la afirmación de la independencia moral y científica de la universidad con respecto a todo poder político y económico; en segundo lugar, la proclamación de la libertad de investigación, de enseñanza y de formación como fundamento de la vida de las universidades.”
Declaració de la Sorbona (maig 1998)
És signada pels ministres d’educació del Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia (precisament els primers tres països són, després d’Estats Units, els principals exportadors d’indústria educativa del món).
En aquesta declaració es dibuixen els objectius “d’harmonitzar l’arquitectura del Sistema Europeu d’Educació Superior com una funció clau per la mobilitat i l’ocupació dels ciutadans, així com el desenvolupament del continent sencer”.
⁃ Canviar les titulacions universitàries per tal que, en comptes de ser de tres cicles, siguin de dos.
⁃ Escurçar la mobilitat d’alumnat i professorat, seguint un determinat sistema de crèdits.
⁃ Potenciar l’aprenentatge d’estudis que fomentin coneixements multidisciplinaris, de llengües i d’ús de noves tecnologies.
Declaració de Bolonya (1999)
Aquesta declaració és signada per tots els ministres europeus d’educació (en aquell moment 29) i és aquí on s’estableixen les bases per a la construcció de l’EEES.
Els motius que mouen els països europeus signants a impulsar l’EEES:
⁃ Enfortiment de la dimensió intel•lectual, cultural, social, científica i tecnològica d'Europa.
⁃ Reconeixement del paper central que ocupa l'educació superior i les universitats en la promoció de la mobilitat dels ciutadans, la demanda de població qualificada i el desenvolupament general del continent.
⁃ Increment de la competitivitat i la capacitat d'atracció del sistema europeu d'educació superior en l'esfera internacional.
⁃ Promoció del mercat de treball a Europa en un context canviant que exigeix una formació al llarg de la vida, adopció d'un sistema fàcilment comparable de titulacions universitàries i afrontar amb garanties els nous reptes de la societat del coneixement.
Objectius i principis:
⁃ Promoure la mobilitat de tots els estaments universitaris.
⁃ Possibilitar la integració dels titulats en un mercat laboral unificat europeu.
⁃ Aconseguir un increment de la competitivitat de l’àrea europea a nivell internacional.
⁃ Adquisició d’aprenentatge durant tota la vida per a fer front a les exigències que es derivin de la competitivitat i de l’ús de les noves tecnologies.
Al mateix temps, des de la declaració de Bolonya, s’ha anat teixint una xarxa de resistència internacional contra l’agressió a l’ensenyament públic que suposa l’aplicació d’aquest procés, el Fòrum Europeu d’Estudiants, el qual es mobilitza una vegada a l’any.
Declaració de Praga (maig 2001)
Signada pels ministres d’educació de la UE, es pretenia consolidar el Procés de Bolonya, a través del reforçament dels projectes com:
a) estimular la formació permanent (lifelong learning);
b) fer atractiu l’EEES; i
c) integrar les organitzacions d’estudiants sota el paraigües de l’Associació Europea Universitària (EUA pel seu acrònim en anglès) i les Unions Nacionals d’Estudiants d’Europa, amb l’intent de cooptar les organitzacions d’estudiants i així poder legitimar el procés.
Declaració de Berlín (octubre 2003)
Aprovada per 40 ministres d’educació (els de la UE a més a més d’altres com Rússia) i davant les dificultats per portar a terme el Procés de Bolonya, es van trobar per a discutir, sobretot, el projecte dels dos cicles de formació a les titulacions universitàries (homogeneïtzar els graus en tot el continent europeu) i la consolidació de l’Espai Europeu d'Investigació. Es van centrar en la discussió de la qualitat, la participació dels i les estudiants i la cooperació internacional.
Declaració de Bergen (maig 2005)
En aquesta declaració els estats sotasignats ja són 46 i les diverses declaracions es duen a terme per tal d’anar clarificant les pràctiques d’aplicació del procés.
En aquest context i a meitat del camí (tenint en compte que el procés haurà d’estar implantat cap al 2010) es van fer molts balanços veient la dificultant que estava comportant la implantació del procés a tots els països. 36 dels 46 països involucrats han ratificat la Convenció de Lisboa (sobre competències laborals) i continua la discussió sobre els cicles de formació (Espanya: 4+1 / Catalunya: 3+1+1).
Recordar que no es pot deixar de banda la dificultat que comporta voler fer una barreja de sistemes universitaris propis d’aquella cultura i completament adequades al sistema capitalista neoliberal pertinent.
Declaració de Londres (2007)
S’analitzen els avanços en la construcció de l’EEES, i es troben mancances en mobilitat. Es marquen quatre models molt arrelats en les diferents cultures i molt dirigits cap a objectius determinats: el model napoleònic (França - Espanya), el model britànic (més elitista però més centrat en l’alumnat), el model alemany (més divisor entre allò estrictament acadèmic - filosòfic i allò més tècnic) i el model estadounidenc (una barreja del britànic amb l’alemany); amb especificats punts dèbils a enfortir:
⁃ La mobilitat dels estudiants no és l’esperada, és demana als estats membres que la facilitin.
⁃ Millorar “l’ Employability” dels estudiants.
⁃ Les agencies de control de qualitat, que han de proposar mesures per afavorir els objectius de l’EEES.
Llei Orgànica d'Universitats (LOU)
Tot i les declaracions europees, la Unió Europea no té competència en educació i no pot dirigir formalment el procés (Tractat Constitutiu de la Comissió Europea, art.149.4).
La LOU és actualment l’únic marc legal sobre el qual, el sistema universitari espanyol, s’ha d’integrar en el nou EEES, malgrat les seves vaguetats i restriccions ja que no concreta, en cap cas, com s’hauria d’articular el procés i, encara menys, com s’hauria d’actuar a l’hora de definir i dissenyar plans d’estudi en sintonia amb la declaració de Bolonya (de fet, les referències es limiten tan sols a “mesures necessàries”). En aquest sentit, en un dels seus articles diu que “en l'àmbit de les seves respectives competències, el Govern, les Comunitats Autònomes i les Universitats adoptaran les mesures necessàries per la plena integració del sistema espanyol a l'espai europeu d'ensenyament superior”.
Si que avança però cap a la mercantilització de l’ensenyament ja que augmenta les competències al Consell Social, òrgan on està representada la “societat” a partir de l’empresa privada i que ha d’aprovar els pressupostos (art.15). A banda, la LOU promou “el finançament privat de l’activitat de la universitat” (art. 14). La LOU va ser aprovada pel PP quan tenia majoria absoluta, tot i l’oposició llavors del PSOE, en arribar al govern aquest no la va derogar sinó que va eliminar alguns dels seus aspectes.

FELIÇ ANY NOU! UN 2009 COMBATIU!!!

INDEPENDÈNCIA!

EDUCACIÓ PÚBLICA!

ANTIFEIXISME!

ATUREM BOLONYA! videos

2008-12-03T00:56:00.000-08:00

Que passa amb Bolonya?

xarrada informativa sobre bolonya a la UPV (1/3)

Introducción y sistema de grados

xarrada informativa procés Bolonya a la UPV (2/3)

Financiacion y ANECA

Xarrada informativa sobre bolonya al politecnic 3/3

Aplicacion al estudio marco de la UPV

Manifestació contra Bolonya València

LA UNIÓ FA LA FORÇA! CONTRA LA PRIVATITZACIÓ, MOBILITZACIÓ!!!!

EL FILL DEL TREBALLADOR A LA UNIVERSITAT!!!

2008-11-18T16:41:00.000-08:00

[VLC]S'endureixen les mobilitzacions contra Bolonya en la Universitat de València.

Negativa del rector a celebrar un referèndum.

Aquesta setmana Magisteri s'unia a les set facultats ja tancades.Francisco Tomás dimissió ja!

Gairebé al mes de l'inici dels tancaments en les facultats valencianes pels estudiants de Filosofia i Ciències de l'educació,no pot anar millor la cosa:vuit facultats tancades i més actives que mai.La cosa no només no decau,sinó que s'estén.Les autoritats universitàries es posicionen ja clarament en total desacord amb la nostra reivindicació(punt 1 del manifest conjunt de les assemblees d'estudiantes de la UV):la paralització total de la implantació de la reforma educativa coneguda com el Procés de Bolonya i la celebració d'un referèndum vinculant que posicioni a la comunitat universitària respecte a l'esmentat pla,el resultat del qual ha de defensar el rector de la Universitat de València,Francisco Tomás,com postura oficial.

La setmana passada i després de l'ocupació de Rectorat per unes sis-centes persones,el rector ens "va concedir"un debat públic fixat per al dimecres dia 5 de Novembre en l'Aula Magna de Filosofia,on anirien tres representants de les assemblees d'estudiantes,un per cada campus de la UV.Els representants tindrien dret a exposar les seves propostes,a les quals el rector hauria de respondre i després d'això s'obriria un torn de paraula.

El dia previ al debat i amb la idea de cridar l'atenció pública i de ser escoltats,alumnes de diverses facultats vam fer una asseguda de protesta contra Bolonya tallant el tràfic de Blasco Ibáñez durant vint minuts.

El debat

Unes dues mil persones ens ajuntem en Filosofia per a presenciar el debat.La massiva assistència va fer que es bloquegés l'entrada a l'Aula Magna,que es va omplir fins a la bandera,al costat de tres aules més que va caldre habilitar per a la gent que no cabia,i que vió l'emissió del debat per internet.

Durant gairebé quatre hores es va evidenciar la negativa,des d'un principi,de les autoritats universitàries a acceptar la paralització del Procés i la celebració d'un referèndum,la desinformació que té el propi rector sobre l'aplicació i les característiques dels nous plans d'estudi i la gran falta de representativitat real dels estudiants en les institucions universitàries.

El rector es va negar a fer un referèndum.Els seus arguments eren que si realment coneguéssim el que és l'Espai Europeu d'Educació Superior,no estaríem en contra.Es mostrava evasiu amb les qüestions que li feien els estudiants i moltes vegades no contestava,sobretodo si les preguntes eren compromeses.Va assegurar que no desapareixerien les beques actuals,que es mantindrien les classes amb docència presencial i que es podrien compaginar els estudis amb el treball,però no és això el que diu Bolonya.S'escudava també en els estatuts de la Universitat,en les vies oficials i democràtiques de representativitat dels estudiants,mentre s'oblidava que en els estatuts diu també que el rector és el representant directe dels estudiants i la veritat és que,si hem hagut d'escollir les vies no oficials per a fer-nos oir,és perquè ell no ens representa ni ens defensa.

En conclusió,el rector obstaculitza en contradiccions i tenia una argumentació feble i una actitud poc decidida.Es vió superat per la situació i no va donar la talla,de tal manera que li vam demanar públicament la seva dimissió.Porsupuesto no ho va fer.

La ANECA (Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació)

La ANECA és un organisme estatal creat en el 2002 en compliment de l'establert per la LOU.La seva missió és "contribuir a la millora de la qualitat del Sistema d'Educació Superior mitjançant l'avaluació,certificació i acreditació d'ensenyaments,professorat i institucions";en la pràctica regula les titulacions en funció de la seva utilitat i funcionalitat econòmiques(com posa en el punt 3 del manifest conjunt d'assemblees d'estudiantes).En aquest punt 3 del manifest exigim la dissolució de la ANECA pels motius esmentats.

El dijous passat dia 6 començava un curs de dos dies sobre la qualitat en l'educació,patrocinat per la ANECA.Uns dos-cents estudiants ens presentem en el Jardí Botànic,on se celebrava el curs,amb l'objectiu d'evitar que s'impartís el primer dia.Ho aconseguim durant unes hores.Els conferenciants van haver d'esperar en el carrer ja que no els deixàvem entrar.Mientrastanto alguns dels ponents ens increpaven,entre els quals es trobaven el Vicerector de Convergència Europea Antonio Ariño,i el Director General d'Universitats,Felipe Pétriz,titllant-nos d'antidemocràtics,i intentaven arribar a un acord perquè deixéssim la nostra actitud.Finalemnte vam accedir a deixar de bloquejar les entrades,en canvi d'un petit debat amb el Director General d'Universitats(dintre de l'auditori on s'anava a donar el curs) de cinc minuts on ens deixa formular tres preguntes i ens deixa clar que ni té temps per a fixar un debat públic amb nosaltres,ni és potestat seva el decidir fer un referèndum.Dita això es va perquè té molta pressa.

Conclusions i perspectives

Tots aquests fets demostren que els alts càrrecs de la Universitat s'escuden que el Procés de Bolonya ve d'Europa per a no assumir responsabilitats que són seves,com una consulta a la seva comunitat universitària sobre aquest pla i una defensa de la posició majoritària dels estudiants respecte del EEES.També demostren que hem de ser capaços d'organitzar nosaltres mateixos la lluita al marge de les institucions universitàries per un ensenyament públic i de qualitat,i legitimar el moviment assembleari per ser la forma més directa de democràcia i l'única productiva(els fets ho demostren) contra Bolonya.Denunciar l'actitud dictatorial i excloent,la ineptitud de les autoritats universitàries en la preservació d'un model públic,digne,i accessible per a tots,d'educació superior i en la democratització real de la Universitat(una representació real dels estudiants i un valor i pes reals de les seves opinions).És molt important lluitar per una organització i funcionament democràtics de la Universitat.Cal també sumar tota la gent possible a la nostra causa,que és la de tots.És molt necessària també la coordinació entre assemblees,ciutats,i països contra Bolonya,osea,una convergència,fer un bloc conjunt de tots els estudiants(i professors).Però sobretodo és imprescindible l'activitat,la mobilització dia a dia,que el moviment contra Bolonya sigui actiu.És la nostra responsabilitat.

No en va la consciència s'estén:diverses facultats de Madrid,Sevilla i Granada s'han tancat aquesta setmana;a Burgos estan en procés,i a França les coses s'estan movent també.I a Itàlia ja es veu cada dia en les notícies.

CASTELLÀ

[VLC]Se endurecen las movilizaciones contra Bolonia en la Universidad de Valencia. Negativa del rector a celebrar un referéndum.

Ésta semana Magisterio se unía a las siete facultades ya encerradas.Francisco Tomás dimisión ya!

Casi al mes del inicio de los encierros en las facultades valencianas por los estudiantes de Filosofía y Ciencias de la educación,no puede ir mejor la cosa:ocho facultades encerradas y más activas que nunca.La cosa no sólo no decae,sinó que se extiende.Las autoridades universitarias se posicionan ya claramente en total desacuerdo con nuestra reivindicación(punto 1 del manifiesto conjunto de las asambleas de estudiantes de la UV):la paralización total de la implantación de la reforma educativa conocida como el Proceso de Bolonia y la celebración de un referéndum vinculante que posicione a la comunidad universitaria respecto al mencionado plan,cuyo resultado tiene que defender el rector de la Universidad de Valencia,Francisco Tomás,como postura oficial.

La semana pasada y tras la ocupación de Rectorado por unas seiscientas personas,el rector nos "concedió"un debate público fijado para el miércoles día 5 de Noviembre en el Aula Magna de Filosofía,dónde irían tres representantes de las asambleas de estudiantes,uno por cada campus de la UV.Los representantes tendrían derecho a exponer sus propuestas,a las que el rector tendría que responder i después de esto se abriría un turno de palabra.

El día previo al debate y con la idea de llamar la atención pública y de ser escuchados,alumnos de diversas facultades hicimos una sentada de protesta contra Bolonia cortando el tráfico de Blasco Ibáñez durante veinte minutos.

El debate

Unas dos mil personas nos juntamos en Filosofía para presenciar el debate.La masiva asistencia hizo que se bloqueara la entrada al Aula Magna,que se llenó hasta la bandera,junto a tres aulas más que hubo que habilitar para la gente que no cabía,y que vió la emisión del debate por internet.

Durante casi cuatro horas se evidenció la negativa,desde un principio,de las autoridades universitarias a aceptar la paralización del Proceso y la celebración de un referéndum,la desinformación que tiene el propio rector sobre la aplicación y las características de los nuevos planes de estudio y la gran falta de representatividad real de los estudiantes en las instituciones universitarias.

El rector se negó a hacer un referéndum.Sus argumentos eran que si realmente conociéramos lo que es el Espacio Europeo de Educación Superior,no estaríamos en contra.Se mostrava evasivo con las cuestiones que le hacían los estudiantes y muchas veces no contestaba,sobretodo si las preguntas eran comprometidas.Aseguró que no desaparecerían las becas actuales,que se mantendrían las clases con docencia presencial y que se podrían compaginar los estudios con el trabajo,pero no es esto lo que dice Bolonia.Se escudaba también en los estatutos de la Universidad,en las vías oficiales y democráticas de representatividad de los estudiantes,mientras se olvidaba que en los estatutos dice también que el rector es el representante directo de los estudiantes y lo cierto es que,si hemos tenido que escoger las vías no oficiales para hacernos oir,es porque él no nos representa ni nos defiende.

En conclusión,el rector entraba en contradicciones y tenía una argumentación débil y una actitud poco decidida.Se vió superado por la situación y no dio la talla,de tal manera que le pedimos públicamente su dimisión.Porsupuesto no lo hizo.

La ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación)

La ANECA es un organismo estatal creado en el 2002 en cumplimiento de lo establecido por la LOU.Su misión es "contribuir a la mejora de la calidad del Sistema de Educación Superior mediante la evaluación,certificación y acreditación de enseñanzas,profesorado e instituciones";en la práctica regula las titulaciones en función de su utilidad y funcionalidad económicas(como pone en el punto 3 del manifiesto conjunto de asambleas de estudiantes).En éste punto 3 del manifiesto exigimos la disolución de la ANECA por los motivos mencionados.

El jueves pasado día 6 empezaba un curso de dos días sobre la calidad en la educación,patrocinado por la ANECA.Unos doscientos estudiantes nos presentamos en el Jardín Botánico,dónde se celebraba el curso,con el objetivo de evitar que se impartiera el primer día.Lo conseguimos durante unas horas.Los conferenciantes tuvieron que esperar en la calle ya que no les dejábamos entrar.Mientrastanto algunos de los ponentes nos increpaban,entre los que se encontraban el Vicerrector de Convergencia Europea Antonio Ariño,y el Director General de Universidades,Felipe Pétriz,tildándonos de antidemocráticos,y intentaban llegar a un acuerdo para que dejáramos nuestra actitud.Finalemnte accedimos a dejar de bloquear las entradas,a cambio de un pequeño debate con el Director General de Universidades(dentro del auditorio dónde se iba a dar el curso) de cinco minutos dónde nos deja formular tres preguntas y nos deja claro que ni tiene tiempo para fijar un debate público con nosotros,ni es potestad suya el decidir hacer un referéndum.Dicho esto se va porque tiene mucha prisa.

Conclusiones y perspectivas

Todos éstos hechos demuestran que los altos cargos de la Universidad se escudan en que el Proceso de Bolonia viene de Europa para no asumir responsabilidades que son suyas,como una consulta a su comunidad universitaria sobre éste plan y una defensa de la posición mayoritaria de los estudiantes respecto del EEES.También demuestran que tenemos que ser capaces de organizar nosotros mismos la lucha al margen de las instituciones universitarias por una enseñanza pública y de calidad,y legitimar el movimiento asambleario por ser la forma más directa de democracia y la única productiva(los hechos lo demuestran) contra Bolonia.Denunciar la actitud dictatorial y excluyente,la ineptitud de las autoridades universitarias en la preservación de un modelo público,digno,y accesible para todos,de educación superior y en la democratización real de la Universidad(una representación real de los estudiantes y un valor y peso reales de sus opiniones).Es muy importante luchar por una organización y funcionamiento democráticos de la Universidad.Es preciso también sumar toda la gente posible a nuestra causa,que es la de todos.Es muy necesaria también la coordinación entre asambleas,ciudades,y países contra Bolonia,osea,una convergencia,hacer un bloque conjunto de todos los estudiantes(y profesores).Pero sobretodo es imprescindible la actividad,la movilización día a día,que el movimiento contra Bolonia sea activo.Es nuestra responsabilidad.

No en vano la conciencia se extiende:diversas facultades de Madrid,Sevilla y Granada se han encerrado ésta semana;en Burgos están en proceso,y en Francia las cosas se están moviendo también.Y en Italia ya se ve cada día en las noticias.

20 NOVEMBRE A LES 12H

VAGA GENERAL CONTRA EL PLAN DE BOLONYA

EN ‘FACULTATS’ (FACULTAT DE HISTORIA, EIXIDA DEL METRO) VLC

DIFONDRE AL MÀXIM!!!!

A TU TAMBE T´AFECTA!!

UNITAT CONTRA EL RACISME I EL FEIXISME

2008-11-05T05:01:00.000-08:00

CONCENTRACIÓ ANTIFEIXISTA A VLC

PROU D´IMPUNITAT!

El 9 de novembre de 1938 va ser el primer pas cap a l'extermini, primer dels jueus europeus i immediatament contra tota persona de raça, origen, opció sexual, política o condició social negada pel nazisme.

Per això, per se el dia internacional contra le racisme i el feixisme i per les continues agressions contra el valencianisme en les ultimes setmanes és fara una

CONCENTRACIÓ ANTIFEIXISTA

el 9 NOVEMBRE A LES 12.00H

EN LA PLAÇA DE LA VERGE DE VALENCIA!

CONVOCA:
Acció Popular Contra la Impunitat, Fòrum per la Memòria del País Valencià, Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat CEAR, Movimiento Contra la Intolerancia, Acció Cultural del País Valencià ACPV, Fórum Alternatiu de la Immigració, Col.lectiu Lambda de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals, Intersindical Valenciana, Confederació General del Treball CGT, Sindicat CAT, Coordinadora Obrera Sindical COS, Bloc Nacionalista Valencià BNV, Esquerra Unida del País Valencià EUPV, Esquerra Republicana del País Valencià ERPV, Iniciativa del Poble Valencià IPV, Espai Alternatiu, Jarit, Asociación Pro-Derechos Humanos, Coordinadora Antifeixista Intercomarcal, Maulets, Ca Revolta, CSA La Quimera, SODEPAU, United for Intercultural Action, Comissió 15 Anys Sense Guillem.

MÉS INFO A :
http://www.antifeixistes.org/3023_unitat-contra-feixisme-racisme.htm

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!

TOTS AL CARRER!

ANTIFEIXISMESEMPRE!

Recordeu valencianismeactiu@hotmail.com per a enviar la vostra col.laboracio, un article, fotos de les manis, per recomar el que siga, per dir la vostra! PER AL FLOG ;)

http://valencianismeactiu.blogspot.com/

FEM PAÍS PER LA XARXA!!!

LA VIOLENCIA FEIXISTA AL PAÍS VALENCIÀ

2008-10-31T13:14:00.000-07:00

aixi va la seua ‘COMUNITAT’

En les ultimes setmanes veient les reiterades agressions al bloc, intersidical valenciana, etc. És a dir, al VALENCIANISME en general.

M'acorde d'una persona que va començar a postear a /terraicor dient que ‘som violets’, deia ‘ Despres i vist que la majoria diu de anar a manifestacions a lluitar.. i el unic que han fet és[…] inclus fer destroses...’ dit per /crushinglogic a un post al flog.

Be i ara qui són el violents? A terraicor es va fer una mostra de la violència feixista al PV però pareix que és més cec el que no vol veure que el propi cec.

L'onada de violència ha vingut arran de la penjada de la bandera estrelada dels PPCC el 9 d´Octubre. Sembla que gent ‘molt valenciana i que defensa els interessos de la nostra terra’ E200, AN, blaveros i catalol fóbics en general no poden soportar quetot i el seu esforç per eliminar altra forma de veure la realitat aquí seguim.

I clar la millor forma de defensar les seves idees és:

PRIMER- interrompre la diada del 9 d´Octubre durant més de mitja hora, llençant les barreres al sòl, cridant ‘ on esta guillem agullo?’ i coses ruines com a als que ens tenen acostumats etc.

SEGON- violència a les seus del bloc, intersindical valenciana i de forma reiterada. Un cristall de la finestra trencat, pintades xenòfobes i feixistes. Aquesta és la seua elegància, no li dóna per a més el cervell. (Obviant que aquesta violència covarda no és novetat, això ve de llarg).

D'una banda el que seria la ‘Kal eBarraka’ i per altra banda el feixisme estatal del PP amb la campanya‘SOMCV:COMUNITAT’.

ExEMPLES DE LA VIOLENCIA DE ‘KAL E BARRAKA’

ATAC AL BLOC_ FINESTRA TRENCADA, PINTADES I UNA BOMBA (l´any pasat)

Escalada de violència ultraespanyolista a la ciutat de València durant el "Dia de la Hispanitat"

Uns energúmens han llançat esta matinada una pedra de grans dimensions contra una de les finestres de la Seu Nacional del BLOC, ubicada al carrer Sant Jacint de la ciutat de València. Este atac se suma a les pintades amenaçants que han aparegut este cap de setmana en les respectives seus d'Esquerra Republicana del País Valencià i d'Intersindical Valenciana, ambdues situades també al cap i casal.

La ciutat de València ha sigut testimoni d'una forta escalada de violència antivalencianista al llarg del 12 d'octubre, el dia en què els nacionalistes espanyols reivindiquen la seua festa nacional.

Juntament amb estos fets, han recordat que fa 15 dies, una regidora del BLOC, Maite Peiró, va rebre una pedrada per part d'un "grup d'ultradreta" durant la celebració del Correllengua de Gandia (la Safor) i que, com a conseqüència, li van posar 12 punts de sutura.

Al mateix temps, els nacionalistes valencians han remarcat que no és la primera vegada que la seu és atacada "per estes dates assenyalades", ja que l'any passat hi va ser col·locada una bomba que finalment no va esclatar.

Els ultres han tornat a atacar al BNV, aquesta vegada la seu del partit de Tavernes de la Valldigna, amb pintades amenaçants. És el tercer atac en menys d'una setmana contra seus del Bloc per part de l'extrema dreta, sense que encara s'haja trobat els culpables. A principis de setmana, ens vam fer ressó dels atacs soferts a València i Gandia, i des del partit es tornà a demanar més implicació policial per descobrir els feixistes que ataquen impunement l'esquerra i el nacionalisme valencià. Precisament ahir, un grup d'ultres convocats per Coalición Valenciana i GAV es manifestaren a Gandia contra el Correllengua, després d'haver causat disturbis ara fa unes setmanes quan van tractar de boicotejar-lo.

PINTADES CONTRA LA SEU D'ERPV

Per la seua banda, la seu d'ERPV, situada al carrer Erudit Orellana de la ciutat de València, va aparéixer ahir plena de pintades amenaçants, carregades de simbologia nazi.

El secretari d'organització dels republicans, Jordi Vayà, ha lamentat que "una volta més l'extrema dreta i els còmplices que bé amb el seu silenci, bé amb la seua col·laboració, donen cobertura als violents, trenquen la convivència democràtica atacant els qui volem un país que està ja fart de callar i pagar".

En este sentit, Vayà ha afirmat que "el ministre Rubalcaba ha imcomplit la seua paraula que els violents serien detinguts arran de la bomba posada en la nostra seu. El fet de no actuar en conseqüència no fa altra cosa més que animar als que no respecten la convivència".

Intersindical pateix el segon atac en només 15 dies

La frase "Catalanistes, esteu morts" i un punt de mira van ser pintats a la seu d'Intersindical aquest cap de setmana. És el segon atac en quinze dies de l'extrema dreta contra aquest sindicat, que se suma als patits per BNV, ERPV i el Casal Jaume I de Cullera des del 9 d'Octubre. Com sempre, ni detinguts ni cap novetat policial. Una nova denúncia s'acumula als jutjats valencians per la violència impune de l'extrema dreta local, que ha accentuat la seua activitat violenta el darrer mes, tot i tractar-se de grups molt reduïts i perfectament coneguts per la policia. Intersindical ha proposat "un procés d' il·legalització i desmantellament de tots els grups, partits i associacions vinculats, directa o indirectament, amb la violència ultra que estem patint".

RESUM DE ANTIFEIXISTESPV VIOLENCIA AL PV:

http://www.antifeixistes.org/3006_saccentua-violencia-ultra-continua-impunitat.htm

info extreta de: valencianisme.com i antifeixistes.org

VIDEOS

A Gandia al correllengua

http://www.youtube.com/watch?v=417Mn0xkttU&eurl=http://www.accio-popular.org/

Els feixistes ens recorden que son unos asesinos i se sienten orgullosos de ello:

http://www.youtube.com/watch?v=FZKNvgJTgZI

Intersindical, Esquerra i Bloc tornen a patir agressions

http://www.youtube.com/watch?v=TBMT6zmiILE

Por si alguien se olvida de lo de la bomba

http://www.youtube.com/watch?v=e_N2iV_nbJI&feature=related

PINTADES, INSULTS, BOMBES, ATACS A LLIBRERIES…I NO OBLIDEM A GUILLEM AGULLO….no podem tancar els ulls….EIXIM AL CARRER I FEM-NOS NOTAR!

CONTRA l´odi, mort, represisó, fiexisme – LLIBERTAT I VIDA ANTIFA ;)!!!

SI ERES ANTIFA NO POTS FALTAR EL 9-N!

http://www.kaosenlared.net/noticia/9-n-concentracio-valencia-unitat-contra-feixisme-i-racisme

Recordeu valencianismeactiu@hotmail.com per a enviar la vostra col.laboracio, un article, fotos de les manis, per recomar el que siga, per dir la vostra! PER AL FLOG ;)

http://valencianismeactiu.blogspot.com/

FEM PAÍS PER LA XARXA!!!

27 OCTUBRE MANIFA A VALENCIA 19H

2008-10-26T14:46:00.000-07:00

27 d´Octubre a les 19h a la plaça Manises( Palau de la Generalitat)

prop de la plaça de la verge.

Per protestar contra la penosa tasca en l´educació de la Generalitat

cartell:

http://www.fotolog.com/terraicor/42401734

http://www.fotolog.com/terraicor/42401734

CABANYALloween SUSPÈS!

2008-10-25T07:23:00.000-07:00

SUSPÈS...
http://es.youtube.com/watch?v=XN-GDI0zebg

http://es.youtube.com/watch?v=XN-GDI0zebg

http://es.youtube.com/watch?v=XN-GDI0zebg

Recordeu valencianismeactiu@hotmail.com per a enviar la vostra col.laboracio, un article, fotos de les manis, per recomar el que siga, per dir la vostra! PER AL FLOG ;)

http://valencianismeactiu.blogspot.com/

FEM PAÍS PER LA XARXA!!!

MANIFEST DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC

2008-10-20T15:21:00.000-07:00

“AMB AQUESTA EDUCACIÓ, FONT DE MORA DIMISSIÓ”

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, integrada per les principals entitats valencianes vinculades a l’ensenyament públic entre les quals es troba Escola Valenciana, FAPA, alumnes, sindicats i professorat us convoca a les concentracions dels dies 20 i 27 d’octubre respecte a la nefasta política educativa que està duent a terme el Govern València.

Les concentracions es realitzaran simultàniament a Castelló València i Alacant a les 19 hores.

La concentració de Castelló i Alacant es farà davant de les respectives delegacions de la Generalitat en les dues ciutats. La concentració de València es farà a la plaça de Manises, justo n esta el Palau de la Generalitat, darrera de la Plaça la verge.

http://maps.google.es/maps/ms?hl=ca&ie=UTF8&msa=2

En tots els actes es llegirà un MANIFEST signat per totes les entitat que conformen la Plataforma on es detallen els problemes estructurals i funcionals de l’actual sistema educatiu públic valencià i s’apunten totes les exigències que l’entitat transmet a la Conselleria d’Educació.

Extret de:

http://espaipaisvalencia.org/node/927

PD: Encara que a Canal9 no surt res d´açó fem que no silencien la nostra veu, surtim al carrer el 27 d´Octubre a les 19h!

EDUCACIÓ PÚBLICA I DE CUALITAT!

PER LA CULTURA, PER EL FUTUR, PELS NOSTRES DRETS...

...SENSE EDUCACIÓ CUALIFICADA MAI SEREM LLIURES....

Què és el PLA DE BOLONYA?

2008-10-19T07:39:00.000-07:00

Què és el Pla Bolonya?

Fins a quin punt coneixen els estudiants el tema?Quines repercussions pràctiques tindrà en els estudis per a un/una estudiant que sigui fill de treballadors?Quina resposta estan donant els sectors més conscienciats del sector d´estudiants? són algunes de les preguntes plantejades Manuel Muñoz Navarrete, estudiant i col·laborador de mitjans alternatius de comunicació.

Què és el Pla Bolonya?

Doncs s'ha vingut cridant així al procés de privatització de la universitat a Europa. En realitat, és un nom enganyós. La famosa declaració dels ministres europeus a Bolonya no deia gran cosa. Parlava en termes molt generals, com les següents declaracions de Praga, Berlín o Bergen. El problema és que la vida real no s'administra amb declaracions, sinó amb lleis. Paral·lelament, la Comissió Europea, que és la màxima autoritat executiva de la Unió Europea, ha publicat acords recomanant als governs que fomentin la inversió empresarial en la universitat pública, que concentrin el finançament en àmbits rendibles i que creuen beques-préstecs, entre altres coses.

Fins a quin punt coneixen els estudiants el tema? Existeix encara una gran desinformació. La nostra lluita és precisament contra això, perquè estem assegurances que, com passa amb tantes altres coses, si la gent sabés la veritat, esclataria. Molta gent té por a parlar de privatització, alguns s'inventen estranyes paraules per a referir-se al que estem vivint. Creuen que un servei només pot ser o públic o privat. La realitat diu a crits altra cosa. En les nostres universitats, la copisteria, la seguretat o la neteja ja són privades. No són de l'Estat, sinó serveis subcontratas. La nostra universitat ja és semi-privada, i la paraula privatització, dita així, assenyala justament un procés. Bolonya augmenta el grau de privatització de la universitat: tècniques de gestió privades, finançament competitiu, préstecs bancaris a retornar, càtedres-empresa… Fins i tot existeixen universitats privades i concertades. La gent no ho sabia, o li costava creure'l, però els nous Graus estaran implantats dintre de dos anys, i ja comencem a veure'ls venir. Jo sempre els dic que no tenen més que entrar en la pàgina web de la Comissió Europea, o en la del BOE per a comprovar que no exagerem ni un pèl.

http://www.boe.es/g/es/

http://ec.europa.eu/index_es.htm

Quines repercussions pràctiques tindrà en els estudis per a un/una estudiant que sigui fill de treballadors?

Doncs per a començar impedirà compatibilitzar els estudis amb el treball, a l'augmentar-se d'una banda la càrrega lectiva de l'estudiant a força de treballs i seminaris, i establir-se per l'altre l'assistència obligatòria a classe. Això ho saben bé els companys que estudien en l'Autònoma de Barcelona, puntera en l'aplicació de Bolonya. No tenen temps de res. A part, Bolonya suposa també una pèrdua d'atribucions professionals per als graduats. Un llicenciat en Dret podia exercir com advocat. Un graduat en Dret, no podrà fer-ho. Això ho posa en el propi Llibre Blanc de Dret. Per a exercir, haurà de pagar-se un Màster. Aquests Màster són molt cars, i la majoria no estan becats. Altra conseqüència serà un augment de les taxes. Aquest curs, la Conferència General de Política Universitària ha marcat una pujada d'entre el 8 2 i el’4 2% en els preus de les matrícules. Algunes de les nostres universitats es vanen del progressistes que són per pujar els preus només un 4’2%. És irònic. Finalment, està la qüestió de les beques. L'aparició d'aquest engendro cridat beques-préstec és per a espantar-se.

En Anglaterra, van acabar per substituir a les beques. En la universitat en la qual jo estudi, el nombre de beques concedides ha baixat un 25% en els últims anys. Quina resposta estan donant els sectors més conscienciats dels estudiants?

Hem creat grups de treball en defensa de la universitat pública. La veritat és que han funcionat molt bé, hem organitzat parones acadèmics, manifestacions i repartiment de pamflets, i li hem donat prioritat a presentar-nos a les eleccions dels òrgans de representació estudiantil. Utilitzem els mitjans i pressupostos d'aquests òrgans per a defensar la nostra universitat d'aquest atac, encara que els degans han intentat col·locar en aquests llocs a estudiants venuts que apaguen el foc en canvi de promoció social o laboral. El cas més evident es va donar aquí en Filologia, amb el delegat anterior, Cristóbal Álvarez. Es nota que per a les autoritats comencem a ser preocupants, perquè aquest any ja hi ha hagut multes, expedients i fins a pals contra nosaltres.

Com qualificaries l'actuació d'aquest govern de Zapatero pel que fa a Bolonya?

Doncs jo diria que és coherent amb la resta de la seva política, que es basa a defensar els interessos de la classe dominant. Si oblidem els eslògans i ens anem als fets polítics i econòmics, veiem la Reforma Laboral, les tropes a Afganistan, els partits il·legalitzats, l'eliminació de l'impost sobre patrimonis… En matèria universitària, el PSOE havia promès derogar la LOU, tot el món ho recordarà. Mentida. Després de guanyar les eleccions, van reformar aspectes secundaris. Però van deixar en peus les bases de la nefasta política universitària d'Aznar, que en realitat no era d'Aznar sinó de la Unió Europea, començant pels Consells Socials i la ANECA. Aquests dos òrgans, creats per la LOU, tenen importants responsabilitats en matèries de finançament i gestió universitària. En aquests òrgans les empreses estan representades directament. Qualsevol pot entrar en la pàgina web dels Consells Socials de cada universitat i de la ANECA de cada comunitat autònoma per a comprovar-lo. A part, el PSOE ha aprovat ja diversos Reials decrets que baixen a terra el Pla Bolonya, donant-li rang de llei. I fa poc van nomenar una nova ministra, que a partir d'ara serà l'encarregada de temes universitaris. Es tracta d'una important directiva de la CEOE, Cristina Garmendia. Increïble. O pitjor, creïble.

http://www.aneca.es/

Com ha tractat el tema la premsa (Falsimedia i la premsa d'esquerra)?

Falsimedia no ho tracta. Silencien manifestacions de milers d'estudiantes. Quan no té més remei que esmentar-nos, diuen que som uns violents o chorradas així. La premsa alternativa ara està començant a donar-li a això la importància que té, i estem molt contents per això.

Quins sectors d'esquerra s'han trobat en el carrer manifestant-se en contra?

Doncs sobretot l'esquerra extraparlamentaria. També hem vist a gent del mateix partit que va votar sí a la reforma de la LOU en el parlament, i per a ser clar diré que em refereixo a Esquerra Unida. Ara vénen a fer-se la foto. Una contradicció més, però bo. I hi ha altres que no són estudiants però vénen als grups a intentar captar gent per al seu col·lectiu. A més hi ha qui vol substituir els grups de treball per sindicats vermells amb quatre nostàlgics dels temps del padrecito i altres. No té major interès. El més important és que aquest any hem vist a molts estudiants de base, que no saben si són d'esquerres o de dretes però reaccionen instintivament davant aquesta contrarreforma universitària. En realitat, són d'esquerres sense saber-lo, perquè aquesta lluita té en si mateixa un contingut d'esquerres bastant evident. La dreta defensa les teories neoliberals que el sector públic distorsiona l'economia. És l'esquerra la qual defensa el públic.

Cuales són les pròximes mobilitzacions?

Estem intentant coordinar una manifestació a nivell estatal per a la setmana del 13 de novembre. Això es va decidir en una trobada estatal d'estudiants contra Bolonya celebrat a l'abril a Sevilla. Va venir gent de molts llocs, el que ens va donar ànims per a continuar endavant. En realitat és l'educació dels nostres fills el que està en joc. Pot sonar a demagògia, però el trista és que la demagògia sigui certa o fins as quedi curta per culpa d'aquests cabrons. Hem de mirar per la pròxima generació d'estudiants i atacar als quals planegen vendre la universitat per 30 monedes de plata.

http://es.youtube.com/watch?v=I_0NrbQIeeE&feature=related

València Contra Bolonia

2008-10-17T10:29:00.000-07:00

La lluita antibolonia continua en la Universitat de València.

Unes 60 persones es van tancar de forma indefinida dilluns passat 13 d'Octubre en la facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de la Universitat de València amb els objectius fart sabuts contra la política portada a terme quant al procés de Bolonya tant per part de la Universitat com per la Generalitat; així mateix durant aquesta setmana i la qual ve s'han convocat assemblees obertes en les facultats de "Filologia, Traducció i Comunicació" i en la de "Geografia i Història", per a definir la nova "Full de ruta" per a aquest any. avisem ja per endavant, amb possibles tancaments en totes elles... acosta't i informa't.

Pengen l´estrelada dels PPCC prop de l´ajuntament de València.

2008-10-09T10:13:00.000-07:00

Els republicans han penjat una estelada groga gegant i una pancarta amb el lema "Per un país independent" en un balcó d'un edifici situat a la Plaça de l'Ajuntament del cap i casal, la qual cosa ha provocat que s'aturara durant mitja hora l'arrancada de la Processó Cívica. Agents de la Policia Nacional han accedit a l'edifici per a obligar que es retirara la senyera, però no han pogut entrar en l'habitatge, perquè es tractava d'un domicili particular.

La portaveu de les JERPV, Anna Peña, ha afirmat que les joventuts independentistes van decidir penjar-hi l'estelada amb motiu del centenari de la bandera. "Volíem reivindicar, en una ciutat tan important com València, la Diada Nacional del Nou d'Octubre, el centenari de l'estelada i els 800 anys del naixement de Jaume I", ha asseverat.

El desplegament de la senyera independentista ha provocat que la comitiva formada pels membres de l'Ajuntament de València es negara a començar la tradicional Processó Cívica del 9 d'Octubre.

Atesa eixa situació, agents de la Policia Nacional han accedit a l'edifici perquè es retirara l'estelada, però els ha sigut impossible fer-ho, ja que es tractava d'un domicili particular. Al remat, han sigut els propis activistes els qui ho fan fet, mitja hora després que hi fóra penjada.

extret de:
http://www.valencianisme.com/

Més fotos a :

http://www.valencianisme.com/forums/viewtopic.php?t=3299

triga un poquet a carregar

Que opineu de l´acció, positiva, provocativa, no era el moment o era el millor moment per a fer-ho?etc

obriu un debat al blog

Recordeu valencianismeactiu@hotmail.com

per a enviar la vostra col.laboracio PER AL FLOG o BLOG ;)

http://valencianismeactiu.blogspot.com/

FEM PAÍS PER LA XARXA!!!

800 anys de Juame I 1208-2008

2008-10-08T10:03:00.000-07:00

9 d´OCTUBRE

18h c/hospital-Guillem de castro VALENCIA CIUTAT

per la plaça de Sant Agusti!!!!

al 2005

http://es.youtube.com/watch?v=4dtW6KjVJ9o&feature=related

al 2006

http://es.youtube.com/watch?v=hmozzou_O6w&feature=related

2007

http://es.youtube.com/watch?v=VKZlT5oxveE

2008..... tu escriuras el 9 d´octubre ... surt al carrer

VINGA GERMANXS, TOTS AL CARRER !!!!

QUE ESCOLTIN LA NOSTRA VEUTOTS A UNA VEU

....

ANTIFEIXISME

ANTICAPITALISME

VISCA EL PAÌS VALENCIÀ

VISCA LA TERRA... LLIURE!!!!

muxeranga...http://es.youtube.com/watch?v=MncSdf5codc

Recordeu valencianismeactiu@hotmail.com per a enviar la vostra col.laboracio PER AL FLOG ;)

http://valencianismeactiu.blogspot.com/

FEM PAÍS PER LA XARXA!!!

TOT UN EXIT!! 5000 PERSONES A LA MANIFA AL PV.

2008-10-08T09:53:00.000-07:00

Cinc mil persones es manifesten contra les directives europees al País Valencià.

Avui, 7 d'octubre, 5000 persones han secundat la manifestació convocada per Intersindical Valenciana, CGT, CAT, COS CTPV i CNT, junt a diversos partits, organitzacions jovenils, socials i d'immigrants, que ha tingut lloc a la ciutat de València. La manifestació s'ha fet en contra de la directiva europea de les 65 hores i de la directiva del retorn (expulsió) de les persones immigrants. També per exigir que la crisi econòmica no la paguen les treballadores i treballadors no els sectors més desfavorits de la societat.

La convocatòria de manifestació ha coincidit amb la jornada internacional pel treball digne que s'ha celebrat en tot el món. Al País Valencià, els sindicats Intersindical Valenciana, CGT, CAT, COS, CTPV i CNT i altres organitzacions han volgut manifestar el seu rebuig a les polítiques europees que ataquen directament els drets de les treballadores i treballadors i, especialment, de les persones immigants. També han volgut fer palesa la seua oposicó a qualsevol retall en els drets socials, laborals i econòmics, així com a les pretensions de la patronal i de diferents sectors econòmicc, entre ells del govern valencià, per flexibilitzar el mercat laboral i abaratir els acomiadaments.

Aquesta manifestació s'emmarca en un procés de mobilitzacions que es va iniciar el passat 10 de juliol i que tindrà continuïtat en els propers mesos. Les organitzacions convocants han expressat que tornaran a eixir al carrer per defensar els interessos de les treballadores i treballadors. Per donar continuïtat a la campanya han quedat el proper dia 20 d'octubre de 2008.

València, 7 d'octubre de 2008

extret de kaos per INTERSINDICAL VALENCIANA

http://www.kaosenlared.net/noticia/pais-valencia-cinc-mil-persones-manifesten-contra-les-directives-europ

Manifestació 7 d´Octubre a la Plaça Sant Agustí a València.

2008-10-01T15:07:00.000-07:00

València: Manifestació 7 octubre Plaça Sant Agustí 19H

"Ni 65 hores de treball, ni expulsions. La crisi que la paguen els rics i els bancs''

La Plaç Sant Agustí està al costat del Fnac de Valenciá

Rojoynegro

http://www.rojoynegro.info/2004/spip.php?article23847

DIFRONDRE AL MÀXIM!!!!!!

PD: I vosaltres que opineu de la crisi?

Ens du el sistema capitalista al progres o tot lo contrari?

i si ens du al progres a quin preu?

a Kaos:

http://www.kaosenlared.net/noticia/manifestacio-7-doctubre-valenicia-crisi-paguen-els-bancs-i-els-rics

PARLA´M EN VALENCIÀ...

2008-09-28T17:01:00.000-07:00

PARLA´M EN VALENCIÀ...

Parles en valencià i vols ajudar a parlar-lo a altres persones? ¿Quiéres hablar en valenciano gratis y sin exámenes?

http://es.youtube.com/watch?v=8ngChT_z0fY&sdig=1

Aquestes són les principals idees sobre les quals gira la campanya “Parla’m en valencià” que ha presentat hui Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua a Castelló, València i Alacant. L’objectiu és promoure una de les iniciatives més importants de l’entitat, el Voluntariat pel Valencià.

El Voluntariat pel Valencià pretén fer nous parlants en valencià.

Porta en marxa des de l’any 2005 i des d’aleshores s’han creat vora 2.500 parelles lingüístiques. S’han registrat aprenents de 23 nacionalitats diferents i 90% de les persones que hi han participat tornarien a repetir l’experiència. Ara mateix el programa funciona a més de 50 poblacions de tot el territori valencià des de Vinarós fins a Xixona, passant per Torrent, València, Sueca, Alacant, Elx, Xàbia, Dénia o Cocentaina, entre d’altres. [...]

noticia completa:

http://fev.link-siti.com/index.php

Fent amics en valencià:

http://es.youtube.com/watch?v=NISwXW_gzC8&feature=related

CLOENDA VOLUNTARIAT PEL VALENCIÀ

http://es.youtube.com/watch?v=k_SFP6rByhc&feature=related

També ens pots trobar a :

www.fotolog.com/terraicor

FEM PAÍS PER LA XARXA

col.labora

; )

Crónica Ramon Muntaner

2008-09-28T16:56:00.000-07:00

Crónica Ramon Muntaner

http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/09260841763709371107691/ima0000.htm

Crónica digitalitzada. No hem pogut trobar res millor a la xarxa.

Açi esta la crónica de Ramon Muntaner però en angles. Sí molt fort que la trobem en angles i no en valencia XD.

http://www.yorku.ca/inpar/muntaner_goodenough.pdf

CULTURA LLIURE!

PD: Quant a la crónica de Pere el Cerimoniós no hem trobat absolutament res de res.

WWW.FOTOLOG.COM/TERRAICOR

Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats

2008-09-28T16:53:00.000-07:00

Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats

http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12142747518921506765213

http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12142747518921506765213

http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12142747518921506765213

En aques enllaç podreu copiar la crònica i pegar-la al word.

Per a que pugau imprimir-la i gaudir de la seua lectura totlament gratis!

CULTURA LLIURE!

Libre dels fets en pdf

2008-09-28T16:49:00.000-07:00

LLIBRE DELS FETS en pdf

http://itaca.bitassa.cat/~benjami/local/blog/llibre_dels_fets.pdf

http://itaca.bitassa.cat/~benjami/local/blog/llibre_dels_fets.pdf

http://itaca.bitassa.cat/~benjami/local/blog/llibre_dels_fets.pdf

Triga un poquet a carregar.

Per a que pugau imprimir-lo i llegir-lo gratuitament ;)!

CULTURA LLIURE! .... ANTICopyriht

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

2008-09-28T16:38:00.000-07:00

Les quatre grans Cròniques foren escrites a finals del segle XIII i durant el XIV. Es tracta de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.

La seva finalitat era deixar constància d’uns fets que volien tenir valor didàctic.

Les quatre grans Cròniques formen el millor conjunt historiogràfic de l’Europa medieval.

Les obres de Jaume I i Pere el Cerimoniós són, d’altra banda, les úniques autobiografies de monarques medievals.

Una característica de les cròniques és que els autors van viure directament molts dels fets que narren. També és característic el to heroic i el sentiment patriòtic.

Les quatre grans croniques són:

La Crònica de Jaume I o Llibre dels fets.

La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats.

La Crònica de Ramon Muntaner. La seva Crònica narra els fets que va viure durant el regnat de cinc reis (de Jame i fins a Alfons el Benigne) i té com a finalitat deixar constància dels serveis que va prestar a la corona i exalçar la grandesa de la nació catalana i dels reis. A més, és un testimoni molt valuós sobre l'expedició dels almogàvers. És la crònica que té més qualitat literària i va ser escrita per ser escoltada però no llegida. Hi abunden les hipèrboles, sempre per exalçar la seva pàtria i la seva gent.

La Crònica de Pere el Cerimoniós. Redactada per iniciativa de Pere IV, però no escrita per ell, explica alguns fets importants del seu regnat. Els objectius principals que volia aconseguir eren afermar la monarquia i donar-li prestigi, així com justificar la seva actuació com a rei. Tot i que la Crònica va ser escrita pels secretaris de la Cancelleria, s'hi nota la intervenció del monarca, principalment quan explica els seus records, les seves aspiracions, els seus sentiments i les seves reflexions.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_quatre_grans_cr%C3%B2niques

LA NOSTRA ARMA ES LA CULTURA

2008-09-27T08:15:00.000-07:00

Cultura lliure, contra el Copyriht màxima difusió de la cultura.

Perquè la ignorància és la seva principal arma…

LA CULTURA ENS FARA LLIURES

Ací vos deixem el pdf de 'NOSALTRES ELS VALENCIANS' de Joan Fuster.Per que pugau imprimir-lo a casa i llegir-lo gratuitament;)

http://www.antiblavers.info/galeria/albums/userpics/10002/NosaltreselsValencians.pdf

DISFRUTEU-LO!!!

FEM PAÍS PER LA XARXA!!!

MATRICULAT EN VALENCIÀ

2008-09-07T06:49:00.000-07:00

EXIGEIX L´ENSENYAMENT EN EL TEU IDIOMA,

EXIGEIX L´ENSENYAMENT EN VALENCIÀ.

I si el professor/a no parla el valencià, no et fa els exàmens en valencià, exigeix-li que ho faça és el teu dret i la seva obligació.

Treballs, exàmens, etc. Tot en la nostra llengua.

Recordeu valencianismeactiu@hotmail.com per a enviar la vostra col.laboracio ;)

www.fotolog.com/terraicor.com

FEM PAÍS PER LA XARXA!!!

CONTESTACIÓ A /crushinglogic DEL FLOG.

2008-08-26T19:24:00.000-07:00

Contestació feta el 20 d´agost.

Bé m'alegre i molt dels comentaris de crushinglogic perquè realment a estat l'ÚNIC a debatre i l'ÚNIC en no deixar un simple 'visca la terra'.
Ens agradi més o menys el que hagi dit, cert és, que és l'únic que s'ha expressat i a entrada a debat. Realment ,de cor, m'alegre dels teu posteos, independentment de si estic o no d´acuord.

Bo, comencés per lo de ‘la manis’ has anat a poques si dius això.
Perquè jo, que tampoc he anat a moltes que diguem, si que després de la ‘mani’ m'he pegat el meu botellót amb els col·legues, faltaria més.
Ser algú compromès no vol dir renunciar a la diversió, ni de bon tros.
I per descomptat que hi ha molta gent que va a les ‘manis’ i no és més que un ‘toyaco’, en l'argot de la cultura urbana, o un poser. Un fals manifestant.

Clar que hi ha gent a la qual se li ompli la boca al dir ‘viscaelpaïsosocatalans’ i després fan ‘un mani’ antifa en torrent i ni acudeixen.

Però com en tot NO es pot GENERALITZAR. Perquè si no fora per aquesta gent que a sortit al carrer a lluitar (les diverses organitzacions juvenils, etc, que tots coneixem) ara mateix la nostra llengua el valència, catala, balear, com t'agradi cridar-la.

Estaria en molt més perill del que ja avui ho esta.
Amb la seva lluita han mantingut la memòria, la llengua, la cultura, la història.
O és que el valencià ho defensarà canal9 utilitzant el valencià, i malament parlat, solament i únicament en els telediaris? Exceptuant des de fa uns anys indefinits, socarrats, poc més. O ho defensarà la premsa escrita Llevant, Las Provincias, el Superdeporte en CASTELLÀ?
O ho fara la Generalitat donant més importància a l'angles que al valencià?

[Com a valència (encara que realment el solc escriure mal xDD)]
Això no ho he entès si és que jo escric malament la paraula ‘valència’ o ets la teva. Ho assec ,és veritat que no ho entenc , no és que estga sent sarcàstic. Gràcies.

‘valencianisme és la seva forma de ser catalans...’’ Això recorda que som un poble pural dintre de la pluralitat i , encara que jo no emb senta català, sinó, valencià i punt, i bo del meu poble. Si és cert que hi ha gent que se sent catalana, encara naixent en el nostre país.
Ara bé això no lleva que jo senta al català o catalana com si de la meva germana o germà es tractés.

Doncs per a mi som un mateix poble, amb una mateixa llengua, amb diferent nom, però iguals, llevant petites diferències.
Això no lleva que jo sàpiga que tinc al nord gent que parla igual que jo, que sent el que és ‘estimar la terra’ com jo ho faig o que li encanta el ressonar de la dolçaina.

El de les pintades de casa, nose si habran de pro PPCC a gent blavera o pepera; no m'estranyaria ja hem dit que hi ha gent per a tot i no podem generalitzar. Però fes un cop d'ull a això.

Atac:

http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.jerc.cat/imat_noticies/ribera/atac_fuster-866-1901.jpg&imgrefurl=http://www.jerc.cat/ribera/actualitat/les_jerpv_condemnen_lagressio_patida_per_la_casa_fuster_a_sueca&h=311&w=420&sz=26&hl=ca&start=2&um=1&tbnid=2Aow_AW0Q0KvAM:&tbnh=93&tbnw=125&prev=/images%3Fq%3Datac%2Ba%2Bjoan%2Bfuster%26um%3D1%26hl%3Dca%26sa%3DN

atac:

http://es.youtube.com/watch?v=6jU4feJzfTc

Aquest sol que vegis la imatge, independentment del que diu l'editor del mateix, això va ser llaura un any, a més té altres incidents:

http://es.youtube.com/watch?v=4Mmji5Sh_BE&feature=related

Després contem a Guilli Agulló ASSASSINAT.

http://es.youtube.com/watch?v=R2gC1I0q888

Això de que el rei ens ‘donà’ la llibertat. Jo creo que qui va aconseguir la llibertat va ser el mateix poble espanyol.
La llibertat donada i no aconseguida no és llibertat, és almoina.

Jo referent al rei, la transició i la democràcia, tinc moltes coses en contra, però que no vénen al cas. Es tractés en el flog, però ara seria desviar-nos del tema. La meva no és més que una opinió més i permet-me tenir la humilitat d'objectar en alguns temes.

Obrint pas aquesta clar que trauran molta pasta del cd, però que jo sàpiga no t'obliguen a comprar-los i menys si existeix l'emule ;). Tanmateix si és cert que a estat un grup que a ‘obrit el pas’ a una música que al país valencià estava condemnada a viure en l'ombra, marginada.

Solament perquè parla de temes polític-socials i en la llengua valenmciana. És això democràcia?
Perquè, si estem en una democràcia en el palau de la música no ha anat ni un sol grup, cantautor, etc en valencià?
Que no serà perquè no ho han demanat.

O millor com tu dius estem en una democràcia, amb la seva lliberta i llibertat d'expressió. Com t'expliques el tancament de TV3 al país valencià en ple sXXI censura, que tornem 35 anys enrere?

I això que volem un comunisme, simplement t'ho has tret de la mànega. Hi ha molta gent que sí per descomptat.
Jo, personalment, no vull un capitalisme, encara que tampoc un comunisme a l'estil URSS, el somni fet malson.
El que volem és que es respecti un llengua històrica, una cultura i una forma de viure que no té gens que veure amb la forma de vida i organització polític-social-econòmica de Castella i que durant més de 300 se'ns a estat imposant.

I que com no empassem, com no volem el tracte o amb mi o contra mi i amb mi sota les meus ordres, ens rebel·lem. Agafem la humil decisió de lluitar. I per això ens tracten com els ‘malosmalisim’ de la pel·lícula.

I perfectament pots dir que el valenciá no és català però no pots negar que tenim més coses en comu que en contra.
Rebusca en l'arbre genealógico i amb molta seguretat tindràs avantpassats catalans. I diràs , i que?
Simplement és que estem tan fusionats que ni es nota ja. Com passa amb les arrels musulmanes, etc.

I bo espere que no vegis açò com un enfrontament, doncs això que estem fent és simplement el que es diu ‘fer país’ Doncs així és com hem de construir el país valencià amb el dialeg, acceptat tots els ‘tipus de valencianisme’ que hi ha en el nostre país. Això ja ho vaig dir.

Perquè si en comptes de dialogar i arribar a conclusions clares i objectiu comuns, ens dediquem, únicamente, a fer la guerra per la nostra banda estem perduts.
Si solament ens dediquem a quan s'ajunten un ‘pancatalanista’, blavero, valencianista, un d'aquí i altre d'allí d'al voltant de tot el País Valencià a dir-se les mil perreries posibles, estem perduts.

Perquè aquesta DIVISION serà aprofitada pel centralismespanyolistaretrograde que esborrara d'una vegada la nostra llengua, història, cultura, la nostra identitat.

Tota pedra fa paret i solament si anem tots a una, els quals realment volem un País Valencià totalment auto-sobirà i independent, podrem arribar a construir els fonaments.

És així com devem arribar a deixar de dependre del centralisme de Madrid i no caure en el de Catalunya. Com alguns temen amb els PPCC.

Que tal vegada és el que et pensis. Però recorda que l'organització dels hipotètics PPCC seriosa totalment federalista, i tant Catalunya com el País valencià , com balears serien totalment independents. Però formant un mateix país amb connexions culturals, lingüístiques, etc.

Doncs si els dos estimem la terra, els dos sabem que som més que una simple regió d´Espanya, no hem de discutir , enfrontar-nos, i dividir-nos. AIXI SOLAMENT LI CEDIM TERRÈNY ALS QUE NO VOLEN QUE SAPIGUEM NI EL QUE ÉS UN BARRACA. A QUI LI DONA POR UNA ALTRA REALITAT.

Hem d'UNIR-NOS col.laborar, contrastar idees, dialogar i per a això es va obrir el flog.

Bo espere que no t'hagis sentit ofès en cap moment amb la contestació. No era la meva intenció.
Estaràs més o menys d'acord amb el que t'he dit però no creo que ofès.

De debò gràcies per les teves post, ets l'ÚNIC que a EXPLOTAT el flog com ens agradaria que s'explotés.
Que fora un lloc de trobada ÚTIL.

Que al cap i a la fi no som més que PERSONES que volem conviure de forma harmoniosa i això solament ho aconseguirem si no ens imposen i si no IMPOSEM.

Que no sigui un flog on deixar el típic, repetit, he insuls i va buidar ‘visca al terra’ i ni tan sols llegir l'actualització o no entrar a debat.

Moltes gràcies i espere que segueixis passant-te amb aquesta rigurosidad.

Pd: L'única cosa dolenta és que podries donar vida a la teva flog , perquè se't pogués postear.

pd: és molt llarg i al flog es impossible.
espere que els debats els feu açi al blog perque te major capacitat de comentaris.
el flog assoles son 20 i no podem estar tot el dia lliberant el llibre de visites. GRACIES i a fer país per la xarxa COL.LABORANT ;)

Acció Antifeixista del País Valencià.

2008-08-19T10:01:00.000-07:00

De Finisterre fins a les illes columbretes, en euskera o amb accent andalús, d'Albacete al Principat, de canàries a les balears, passant per terres de Don Quixot.

Dóna igual de que ideologia siguis, marxista, leninista, troskista, bakunin, socialista, anarcosindicalista, llibertari, comunista o fins i tot cap. No cal ser de cap ideologia i molt menys de cap partit.

L´antifeixisme oferix una labor social, cultural, de lluiti, contra el racisme, la intolerància, la irracionalitat, el fonamentalisme, a favor de la llibertat, tant individual com de pobles. L´antifeixisme abraça a la vida, a les PERSONES independentment del seu origen o cultura.

Criminalitzats pels mitjans de comunicació ens situen al mateix nivell que els porcs nazis. En la TV ens comparen amb el porcs nazis que solament representen que l'odi la ignorància, la violència, el masclisme i la mort.

Sempre treuen la imatge del típic còctel molotov, del contenidor en flames llençat en el sòl. Però mai posen la labor de antifeixisme en el dia a dia. Ni les accions repressives de l'estat policial en el que vivim.

La democràcia s'esvaïx en els moments complicats.I en aquestos moments és quant les PERSONES que formen els pobles han de ficar-se ferm i no cedir encara que la lluita sigua dura.

http://www.antifeixistes.org/

2 exemples ...Més irracional impossible:

http://es.youtube.com/watch?v=2peWDZDkAjI

http://es.youtube.com/watch?v=8qVl5JoRmEc

Imatges antifeixisme:

Torrent:

http://es.youtube.com/watch?v=Yp2yRSTr-eQ

Burjassot, 15 anys sense Guillem:

http://es.youtube.com/watch?v=R2gC1I0q888

Per Guillem agulló, per Carls ''el pollo', per Carlo Giuliani, per les dones maltractades i assesinades a mans dels seus marits masclistesfeixistes... per totes les victimes del feixisme, en totes les seues cares.

CAP AGREsSIÓ SENSE RESPOSTA....

EL MILLOR HOMENATGE CONTINUAR LA LLUITA!!!

¡¡¡ANTIFEIXISTES SEMPRE!!!

ORGANITZAT I LLUITA

Valencianisme & feminisme.

2008-08-16T09:55:00.000-07:00

Dos termes diferents però que pateixen una mateixa reacció.

Valencianisme és el terme que defensa la cultura, llengua i historia dels territoris del País Valencià. sigui o no nascuda en ell.
Per les qüestions que tots sabem en plena transició, quan semblava que el poble valencià anava a ressorgir, després de 40 anys de dictadura se'ns va dividir.

A partir de aleshores tenim dues formes de ser i viure el valencianisme.

El `blaverisme’: que pren al País Valencià com una simple regió d'Espanya deixant la cultura del nostre país al nivell de simple folklore. En tot moment la cultura castellana estaria per damunt en categoria i nombre de la valenciana.

El ‘Pancatalanisme’ :aquell que reconeix la connexió (cultural, història i lingüísticament) entre els pobles valencià, català i de les Illes Balears com un solament, IGUALS i al mateix temps DIFERENTS.

Aquesta anàlisi prèvi, escoltat fins a la sacietat, ve perquè a partir de llavors al País Valencià ser valencianista; parlar la llengua valenciana, escoltar música en valencià i en general donar culte a la cultura en valencià, seria considerat i (marcat) de CATALAN!!!

Com si del diable es tractés. Fart estic que quan dic alguna cosa a favor del valencianisme o dic que escolto Obrint Pas, o que m'agrada la dolçaina,etc.
El primer que (els seus cervells radiants) els surt de la boca és…. ‘ tu que eres catalan de esos, no?’.

Com si d'alguna cosa dolent es tractés.
Ja no poden pensar en el valencianisme si no és com associació directa amb aquesta idea ‘demonitzada’ que s'ha donat durant tant temps de la cultura catalana i els catalans.

Aquesta imatge creada ,al País Valencià, del catalanisme com una mica ‘maligne’ és gràcies als mitjans de comunicació Canal9, les províncies, etc.
Van calar en la societat valenciana i ens van fer creure que els catalans volien ‘robar-nos la llengua’, ‘envair el nostre País´ i barbaritats per l'estil. I que el bon valencià es aquell que primer es españñññol.

Al terme ‘feminisme’ li passa el mateix, ha de carregar amb un pes que no s´ha guanyat per accions pròpies, sinó que, a estat imposat pels quals temen una realitat diferent.

Quan dius feminisme salta el típic i et recrimina ‘el perquè la dona anava a estar per damunt de l'home’ (fent mostra de la seva ignorància).

El patriarcalismo que domina la nostra societat i l'ha dominat durant segles ha fet que la gent vegi al feminisme com la mateixa merda que el masclisme, però canviant el sexe.
I la gent creu (afortunadament cada vegada menys) que el feminisme és la imposició de la dona per damunt de l'home quedant ella com la líder de la societat.

El feminisme gens té a veure amb el matriarcalismo que si que situa a la dona com la dominadora de la societat, imposant-se per damunt i no en IGUALTAT, com defensa el feminisme, al costat de l'home.

I igual que el valencianisme, no és que et surti un trident i una cua acabada en punta, convertint-te en un diabòlic català.
Sinó que valencianisme és estimar la terra des del Baix Segura fins Baix Maestrat i sabent que a quilometris a Osona, Noguera entendran el teu parlar de l´Horta Sud, Denia o Vila-real.

Per tant ni el feminisme vol que la dona estiga per damunt de l´home sino que vol la IGUALTAT entre sexes.
Que ningu estiga per damunt de ningu.

Ni el valencianisme vol la imposiscio de Catalunya al País Valencià sinó que els dos pobles, amb més coses en comuna que en contra, es parlen de tu a tu he intercanviïn experiències fent així més rica la nostra cultura.

La Llibertat sense Igualtat no és més que privilegi d'uns pocs.
I la Igualtat sense llibertat no és més que esclavitud.

-Record la cita de:

‘El valencianisme no és més que la nostra forma de ser catalans’

No hi ha una sola forma de ser valencianista.

Cerqueu informació sobre Emma Goldman escritora de llibres que tracten la emancipació de la dona:

-Anarchism and other essays _ 'Anarquisme i altres assajos'
-Red Emma speaks

Poemes a la Senyera.

2008-08-10T04:06:00.000-07:00

En 1882, Jacint Labaila guanyava la Flor Natural dels Jocs Florals de València amb un poema que finalitzava així.

“Per tant sagrat objecte lo teu cantor espera

que siga de ventures lo teu imperi breu

que d’esta renaixensa custòdies la Senyera

que ab entusiasme patri Lo Rat Penat
veneracom los cristians veneren lo signe de la creu''.

Uns pocs anys més tard, el 1886, l’ínclit Constantí Llombart publicaria La Copa d’Argent, poema a on es fa una clara apologia de la Senyera:

“Un nom, lo de ma pàtria benehida;

Un nom, lo d’esta noble y lleal ciutat,

Que del conqueridor la preferida

Per sa real voluntat, fou favorida

Ab l’invicte penó del Rat Penat.¡Lo Rat Penat!,

l’aucell qu’en sa volada

Cap amunt remuntant lo seu blasó,

Tant aixecà lo vol, que fer nihuada

Sols pogué al devallar, dalt la celada

Damunt les altes barres d’Aragó.

Per niu te’l negre aucell d’ales sedoses

La corona d’un trono sustentant,

No ab columnes d’Hèrcules,

Sinó ab les dues eles que glorioses

Sosteniment són ferm de llealtat.

Y vetlant dense allí sa companyera

Sempre de desplegar son vol amunt

En lo més elevat de la Senyera,

Megestuós, coronat d’alta cimera,

¡Amunt! semeja dir, ¡Avant!, ¡Amunt!”

Múltiples són les composicions que es dedicaran a la Senyera tricolor per part d'aquells poetes valencianistes , com és el cas de Josep Maria Bayarri el 1918 amb “Auto de Fe”:

"Al foc qui jure altra bandera

de la que deu, sent valencià

i els qui ens obliguen per la forsa

nostra Senyera menyspreant,

nostra barrada ensenya i blava,

¡nostra bandera nacional!”

Però per si a algú li pot generar desconfiança una referència a un valencianista t "pequliar" com és l'autor d' "El perill català" i d'una normativa "esqlusiva", potser siga bó fer esment de Carles Salvador, un dels introductors de la normativa ortogràfica fabriana a terres valencianes amb anterioritat a la signatura de les Normes del 32. L'habitual escriptor de "La República de les lletres" serà l'autor del popular i musicat himne “Cant a la Senyera” del 1920:

“¡Senyera!

Símbol viril de la terra,

ala amorosa en la pau,

flama vibrant en la guerra,

Clam, bes i llau.

Grog d’espiga i roig de sang

devallant del blau del cel

Fins a tu no arriba el fan

sols arriba el sant anhel.”

També Maximilià Thous (fill) escriurà, impregnat pel misticisme de l'època sobre la Senyera el 1923 en “La meua bandera”:

“Tinc una bella bandera

que té tots els meus amors

La tela és de seda fina,

or, roig i blau els colors

Símbol de la meua terra

anyorant i redemptor

és la seua vera imatge:

Sobre el camp de blat de l’or

quatre roselles esclaten

sota’l blau cel llumenós.

Entre els seus plegs quan l’enlaire

porta la meua il·lusió.”

El 1924 serà Lluís Guarner qui ens oferisca un poema sobre la Senyera:

“Senyera de ma pàtria que veres als meus avis

lluitar per la conquesta de nostra llibertat,

deixa qu’en los teus plegs posen hui los meus llavis

el bes de jurament de ma fidelitat.

De petit te vaig vore sobre ma pàtria extesa

com protector mantell de mon volgut breçol

Vaig vore’ls teus colors en la Naturalessa,

i vaig creure, en les hores de ma curta enfantessa

qu’era la mar ton blau i era ton grog el Sol.

(...) el color grog diría qu’ell és la santa glòria

de lo Nostre Senyor Jaume’l Conqueridor;

el roig diría qu’és Ausiàs March la memòria,

i el blau el camí místic, la santa trayectòria

per en Vicent Ferrer mos partava’l Senyor...”

Guerra de símbols. vol. 10923589206... (II)

2008-08-05T23:53:00.000-07:00

LA SENYERA TRICOLOR I ELS VALENCIANS

La Senyera tricolor, com a símbol privatiu dels valencians, ha topetat històricament com ho han fet altres elements identitaris amb dos problemes: d'una banda la polèmica per l’entitat nacional de l'antic Regne de València i d'altra la coneguda desvertebració d’un país llarguerut, provincialitzat i divers. Uns fets que fan que el debat sobre els símbols esdevinga encara absolutament desvirtuat i polititzat fins al punt de negar evidències històriques d'una banda o crear exòtiques teories sobre l’orígen de la bandera tricolor d'altra. I és que la polèmica no radica només en la validesa de "l’afegitó" de la corona dins la franja blava, ans al contrari, el problema naix precisament de la força que tenen els símbols per a representar i explicar un poble, per a fer-lo visible o invisible. No és per tant una simple qüestió d' heraldica. N'hi ha més.

Amb la constitució de l’estat cristià medieval i la configuració institucional del nostre territori independent també apareixerà la necessitat d’una identificació simbològica del mateix. Si bé al principi allò destacable seran els símbols de la monarquia a poc a poc aniria conformant-se una heràldica territorial de les ciutats i els regnes de la Corona.

A banda de l’escut primigeni, valentí i valencià, del castell sobre l’aigua, una de les primeres banderes barrades que trobem identificant el territori valencià podem trobar-la a l’anomenat Atles Català dels germans mallorquins Jafuda i Abraham Cresques datat al 1375. Esta bandera té la curiositat de comptar només amb dos barres i no quatre. Algúns historiadors sostenen que la primera bandera dels monarques d’Aragó, o almenys la senyera que representava la Corona als temps de Jaume I, només tenia dos barres, com podem efectivament apreciar al dit Atles i a nombrosos escuts valencians de l’època. (Tampoc no acaba d'haver consens absolut als historiadors pel que fa a la direcció entre la relació existent de les barres i els colors pontificis tot i que pel fet de comptar amb testimonis del seu ús a Aragó del 1112 , esta podia haver estat la que influira sobre el símbol del Papa i no al inrevés).

Algún estudiós del tema ha barallat la possibilitat de la substitució de la simbologia particular primigènia de la fortificació sobre aigua per les dos barres del monarca com a exemple del poder reial arran de la desfeta de la Unió. És cert també, que la quantitat de barres ha variat segons quan i qui les pintara, d’una sòlament fins a huit, hipotèticament per la variació en el nombre de territoris de la Corona. Però allò que no hem d’oblidar és que la bandera barrada era la que representava al Rei i en definitiva a la Corona d’Aragó en el seu conjunt, i no a cap territori en particular.

La creació d'una senyera privativa valenciana dins la Corona d’Aragó la podem atribuir al regnat de Pere el Cerimoniós, II de València (1336-1387). De la mateixa manera que l’esmentat rei podria haver rebutjat la fortificació sobre aigua com a símbol privatiu de la ciutat i Regne de València per a imposar les barres reials com a castig arran de la guerra de la Unió (1347-1348), també Pere II i també a conseqüència d’una altra guerra, la guerra contra Castella, anomenada Guerra dels dos Peres (1356-1365),[ Pere II de València el Cerimoniós i Pedro I de Castella el Cruel], propiciaria la creació de la simbologia privativa dels valencians esta volta, però, com a premi.

El monarca agraí la resistència dels valencians durant la dita guerra contra Castella, especialment durant els dos setges a que es va vore enfrontat el cap-i-casal del Regne, com es pot comprovar en un document conservat en el Manual de Consells de l’Arxiu del Regne de València datat el 1377 que diu així:

“E haud parlament sobre les coses deius escrites lo dit Consell pensan que los sagells de les corts dels ordinaris de la dita Ciutat no havia covinents en encara deguts senyals com en cascu daquells hagues senyal de edificis a forma de una Ciutat. E es cert quel senyal per los molts alts Reys darago atorgat e confermat a la dita Ciutat era e es lur propri senyal Reyal de bastons o barres grogues e vermelles. E axi apparia en dues coses la primera en les banderes e penons e altres armes antigues de la dita Ciutat e la segona en los sagells antichs del consell de la dita Ciutat. Per tal lo dit Consell deliberadament e concordant tench per be e volch e provei quels Ordinaris e escrivans de les dites corts deposats los dits senyals e sagells veylls dessus dits e aquells trencats quant los novells sagells deius contenguts los seran liurats facen senyal e usen del dit senyal Reyal axi com a propi del senyor Rei per lo qual e per autoritat del qual tenen e regexen lurs oficcis e axi com senyal encara de la dita Ciutat en la qual fan regiment o exercici. (...) Aço enadit que en lo senyal Reyal de cascun dels dits cinch sagells al cap subirà sia feta corona per dues raons la primera car la dita Ciutat es cap de Regne Majorment, e la segona Car lo molt alt senyor Rei ara Regnant per son propri motiu e sa mera liberalitat tenint se aixi com fon sa merce per molt servit de la dita Ciutat senyaladament en la guerra de Castella prop passada specialment en los dos Setges e pus principalment en lo segon e derrer daquells tenguts sobre aquella per la Rey de Castella enadi la dita corona al dit senyal”.

És a dir, el document ens diu que en un principi els símbols de València eren “senyal de edificis a forma de una ciutat”, la ciutat fortificada sobre l’aigua, que després la ciutat i el Regne feren seus “el senyal Reyal de bastons o barres grogues e vermelles”, de dos barres com hem pogut comprovar en segells, monedes, escuts i penons de l’època, i que a partir d’eixe moment i per privilegi del senyor rei afegiran “la dita corona al dit senyal”. L’escut de la “ciutat e Regne de València” portarà ja la corona al damunt (“al cap subirà sia feta corona”), i quan el monarca escriga el nom de València afegirà una corona damunt la lletra L

També a la bandera de "la ciutat i Regne", se li afegirà la corona vora el pal sobre una franja blava. La senyera esdevindrà així plasmació tèxtil de l’escut de la ciutat i regne de València, com podem també apreciar a nombrosos exemples de paísos de l’època medieval com Florència, el regne de França, Portugal, Navarra, etc, a on la concordança entre l’escut i la bandera és notòria, cosa gens estranya per a la ciència heràldica.

Hem de fer notar també, que el document referit no és el privilegi reial, que no es conserva, sinó una orde del Consell de la ciutat per a canviar els vells segells per nous. Segurament el privilegi siga més antic i date de l’època immediatament posterior al segon setge de la guerra contra Castella, ja que també d’esta època és la creació del Centenar de la Ploma (1365), milícia custòdia de la Senyera. Les barres coronades es convertien en el símbol privatiu de d'aquella expressió política medieval dels valencians. La Senyera era la bandera real, de la ciutat i del regne, tal i com podem apreciar quan se l’anomena “Senyera Real” o “Real Senyera de la ciutat i Regne de València". Altres noms que rebé eren oriflama, i bandera del Rat Penat, per l’ornament que arremata el pal, l'origen del qual, associat a la figura de Jaume I mereix un reportatge específic.

Sobre el color que se li donà a la franja, el blau, els historiadors parlen del folre de la corona o del color blau que Pere el Cerimoniós li donà al mantellet o tapabascoll de l’elm del seu escut, que ha esdevingut emblema de la Generalitat Valenciana. El croniste borrianenc Martí de Viciana, traduix del llatí al castellà el privilegi que el 12 de març del 1348 feu Pere II a la vila de Borriana per la seua fidelitat en la guerra de la Unió en la tercera part de la seua Crónica de Valencia , en el que el monarca escriu:

“Con esta presente carta hos concedemos y queremos y ordenamos, que la vandera acostumbrada de dicha villa se acresciente por la parte de arriba, la qual añadidura este teñida de color Azul, del qual los antiguos reyes de Aragón nuestros antecessores ilustres solian sus vanderas vencedoras llevar. Y mas que en la dicha añadidura del sobre dicho color, se sobrepongan, o entrexeran, o se pinten en linea recta se pongan o impriman tres coronas reales de oro.”

Fins ara hem parlat sempre de la bandera de la “ciutat e Regne” de València, tal i com anomenaven els valencians a les seues armes, però era la Senyera vertaderament una bandera "nacional"? L’abundància de documentació en la que totes les hosts del regne han de seguir en batalla a la Senyera de la ciutat ens pot ajudar a entendre fins on arribava l'influència de la Senyera. Així el 1357 quan el poble es prepara per a fer front als castellans en la "guerra dels dos Peres":

“Primer que tothom, tant apeu com de a cavall, estiga a punt per a seguir la Senyera quan repicarà la campana de la Seu. Segon, que quan ixca la Senyera vagen alguns homens per l’horta avisant-ho. Tercer, que se escriguera a Morvedre, Burriana i Vall de Uxo per a que els homens vingueren a seguir la Senyera. Quart, que si l’enemic vinguera per les parts de Lliria se reuniren les hosts en Paterna, i que si per Xiva o Bunyol, en Quart. Quint, l’exercit s’ordenaria del modo següent: anirien en la davantera el governador ab los nobles, cavallers y generosos y ciutadans portant la “Senyera de Sant Jordi”, y la ciutat la Senyera Real.”

Molts dels portolans medievals europeus comencen a representar de manera gràfica el nou símbol privatiu. Serà a partir del segle XV, una vegada consolidades les innovacions heràldiques introduïdes per Pere el Cerimoniós.

Una altra cita aclaratòria al respecte sobre la territorialitat del símbol, podria ser la nota que sobre les armes heràldiques del vell Regne de València escriu Juan Blaeu al seu "Atlas Mayor. Que contiene las Cartas y descripciones de España". Publicat en Amsterdam el 1672. Els prestigiosos germans Bleau, d’Amsterdam, foren una família d’editors holandesos que publicaren nombrosos i monumentals atles en els quals, a banda de la cartografia es feia l’explicació històrica de cada un dels estats que representaven, tot ben assesorat pels especialistes autòctons. A l’obra esmentada i pel que fa a València fan una observació significativa:

“Ordenaron los Jurados, año 1393, un decreto que ningún pobre pidiese limosna por la Ciudad sin su licencia; y que concediéndola huviessen de llevar las Armas de la Ciudad, que son las del Reyno, esculpidas en plomo pendientes al cuello pena de açotes.”

No és este el moment per tal d'entrar en profunditat en la qüestió dels "estats" medievals i les seues característiques dins d'un marc històric determinat . Però tot i que puga parèixerr obvi destacar-ho estarà bé recordar que la mancança de mitjans de comunicació obliga a relativitzar en certa mesura la intensitat amb la que el nou símbol privatiu arribarà a tot el país. Així la bandera del rei, continuarà sent igualment seguida a bona part del territori valencià independentment del que ''l'oficialitat" puga assenyalar.

Un altra aportació al debat sobre la territorialitat de la senyera tricolor prou més moderna és la del castellonenc Lluís Querol i Roso, investigador de les milícies i exercits medievals valencians, que al seu llibre "Las milicias valencianas" del 1935 arriba a la següent conclusió:

“¿Aparte de la Senyera, hubo alguna bandera o estandarte que simbolizara la totalidad del Reino Valenciano? Es de creer que no; siendo presumible que a la histórica Senyera de la ciudad de Valencia ningún otro estandarte le puede disputar el derecho de representar al antiguo Reino de Valencia en su integridad.”

Esta possible identificació entre la bandera i l’escut del cap-i-casal amb els de tot el regne no era cap curiositat a l’època sinó una cosa molt habitual, com podem trobar en els casos de la ciutat i República de Venècia i Milà, la ciutat i Regne de Mallorques, la ciutat i Regne de Lleó, o el Regne d’Anglaterra i la ciutat de Londres amb la creu de Sant Jordi.

Interessant és també consultar els documents que el Mestre Racional expedia sobre el material comprat per a la confecció de la Senyera al s. XVI en que es fa esment a la tela de tres colors: groga, roja i blava, és a dir, “tafatà de mantos blau pera el asta y corona de dita bandera”. Fem referència als documents del 1503, el 1545 i el 1596.

Amb la crisi del s. XVII i el colp de gràcia del borbònic decret de Nova Planta a principis del XVIII els símbols valencians quedaren relegats fins l’arribada de la Renaixença cultural valenciana llavor del que després serà el primer valencianisme. Abans però, el 1838, havia aparegut en l’església de Sant Vicent de la Roqueta el que s’anomenaria Penó de la Conquesta, que segons la tradició hauria estat l'hissat pels musulmans el 1238 per a expressar la seua rendició a Jaume I. Més enllà de si esta va ser físicament o no la vertadera bandera de la conquesta la inscripció en castellà de "año 1238" , que sovint ha servit de base per als anticatalanistes per qüestionar la seua autenticitat, pugué ser realitzada amb molta posterioritat.

A partir d’este moment , la Senyera tricolor i el Penó de la Conquesta compartiran honors i seran indistintament representats de manera conjunta o separada. I així arribarem a la Renaixença cultural valenciana, clarament influida pel procés que a altres llocs del domini lingüístic, molt especialment a Catalunya, es durà a terme amb el mateix nom. .En 1882, Jacint Labaila guanyava la Flor Natural dels Jocs Florals de València amb un poema que finalitzava així.

“Per tant sagrat objecte lo teu cantor espera
que siga de ventures lo teu imperi breu
que d’esta renaixensa custòdies la Senyera
que ab entusiasme patri Lo Rat Penat

veneracom los cristians veneren lo signe de la creu''.

Uns pocs anys més tard, el 1886, l’ínclit Constantí Llombart publicaria La Copa d’Argent, poema a on es fa una clara apologia de la Senyera:

“Un nom, lo de ma pàtria benehida;
Un nom, lo d’esta noble y lleal ciutat,
Que del conqueridor la preferida
Per sa real voluntat, fou favorida
Ab l’invicte penó del Rat Penat.
¡Lo Rat Penat!, l’aucell qu’en sa volada
Cap amunt remuntant lo seu blasó,
Tant aixecà lo vol, que fer nihuada
Sols pogué al devallar, dalt la celada
Damunt les altes barres d’Aragó.
Per niu te’l negre aucell d’ales sedoses
La corona d’un trono sustentant,
No ab columnes d’Hèrcules,
Sinó ab les dues eles que glorioses
Sosteniment són ferm de llealtat.
Y vetlant dense allí sa companyera
Sempre de desplegar son vol amunt
En lo més elevat de la Senyera,
Megestuós, coronat d’alta cimera,
¡Amunt! semeja dir, ¡Avant!, ¡Amunt!”

En bona part de les representacions, fotografies, pintures, etc, de la bandera representativa dels valencians que ens han arribat als nostres dies trobarem , la Senyera tricolor. Esta apareix amb la corona sobre la franja blava, cosa que perdurarà sense cap tipus de polèmica fins ben entrada la postguerra.

Serà precissament a l'inici del segle XX, quan el primerenc valencianisme faça la seua aparició " De regionalisme i valentinicultura", publicació d'un discurs pronunciat pel doctor Faustí Barberà al 1902, suposarà el punt de partida del valencianisme segons els historiadors. Esta publicació reproduïrà la imatge de la Senyera tricolor a la seua portada. La Senyera compartirà un protagonisme destacat com a simbol privatiu amb la senyera de les quatre barres, representada sovint a imitació del Penó de la Conquesta que com ja hem assenyalat recupera parcialment el seu protagonisme després de la seua troballa a la Ciutat de València.

En febrer del 1908, es va celebrar el seté centenari del naixement d’en Jaume I el Conqueridor, el setmanari valencianiste Renaiximent publicava d’entre diversos textos de commemoració i descriptius dels actes valencianistes de Valéncia Nova, un article d’en Gaetà Huguet sobre la seua ciutat natal, Castelló:

“Lo senyor alcalde que tením, que és andalús, no ens permet parlar en nostra llengua. Lo grupo de valencianistes que allí som ó habém de fer lo mut ó parlar en llengua de Castella. Aquesta situació nos porta greu congoixa: pero no tanta que ens fassa oblidar lo nostre deure quand se presenten fets tan culminants com lo centenar del Rey En Jaume I. Pera festejarlo acordarem presentar al Ajuntament (de Castelló) la següent proposició, que fon acceptada per unanimitat: Excm. Senyor: Lo concejal que té l’honra de suscriure creyent qu’est deure sagrat de gratitut per als pobles nobles enaltir la memòria d’aquells qu’han contribuit a llur grandesa i benestar, y jutjant qu’en aquest sentit y en primer terme deu esser considerada la grand figura del rey demòcrata En Jaume I de Valéncia, no sóls per haver estat lo fundador de Castelló, sinó que així mateix per haver otorgat a la nostra Nació la constitució foral més franca del segle XIII. Te’l honor, pera honrar la memòria ab motiu del seté centenari de son natalici, de presentar la proposició següent: 1er. Destinada a aquest Excelentísim Ajuntament serà confeccionada una senyera que sía facsimil de la qu’existix á la metròpoli valentina y qu’els reys de la nostra Nació li donaren com a pròpia... Castelló, 6 de febrer de 1908.”

Dies després el mateix setmanari es feia ressó de l’èxit de la proposta del patrici Huguet. A la referència hi ha també un fet destacable, la Senyera tricolor és símbol nacional per als valencianistes de tal manera que fins i tot s'arriba a mantindre la creença fal.laç de la contemporaneitat d'esta amb la figura de jaume I:

“L’Ajuntament de Castelló, á proposta del concejal nostre distinguit amich el fervent regionaliste En Gaetà Huguet, acordà per unanimitat confeccionar una senyera, imitació de la que tením en nostre Arxiu municipal, com recòrt del VII centenar qu’enguany se cumplix del naiximent de nostre gran Rey Jaume I, pues qu’ell donà al Regne valencià eixa preciosa insignia composta p’el blau del cel y les cuatre barres.”

També a l’Acte d’Afirmació Valencianista convocat per la Joventut Valencianista el 1914 acabà amb el :

“passeig triumfal de la Senyera. Terminat tan solemníssim acte, la sacrosanta ensenya de nostra Regió ha segut baixà del escenari y portà al carrer entre delirant ovació. (...) Onejava al vent de renaixensa la bandera valenciana, i les cuatre barres de sanch ab la franja blava, pareixien cridar a tots els passejants a la unió desidida pera el bé de la regió.”

Al dit acte participaren diversos partits i associacions valencianistes de tot el país , o com es deia a l'època “de les tres províncies germanes”, per a demanar l’oficialitat del valencià en tot acte i document oficial, el reconeixement de la personalitat regional i l’autonomia administrativa local i regional.

També Joaquim Sorolla, pintor costumista valencià fonamental per entendre la creació de la identitat valenciana encara hui hegemònica, quan el 1916 li van encarregar la seua visió sobre els pobles de l'estat per a la "Hispanic Society" de Nova York representarà al poble valencià amb una Senyera coronada sobre franja blava.

Múltiples són les composicions que es dedicaran a la Senyera tricolor per part d'aquells poetes valencianistes , com és el cas de Josep Maria Bayarri el 1918 amb “Auto de Fe”:

"Al foc qui jure altra bandera

de la que deu, sent valencià

i els qui ens obliguen per la forsa

nostra Senyera menyspreant,

nostra barrada ensenya i blava,

¡nostra bandera nacional!”

“¡Senyera!

Símbol viril de la terra,

ala amorosa en la pau,

flama vibrant en la guerra,

Clam, bes i llau.

Grog d’espiga i roig de sang

devallant del blau del cel

Fins a tu no arriba el fan

sols arriba el sant anhel.”

També Maximilià Thous (fill) escriurà, impregnat pel misticisme de l'època sobre la Senyera el 1923 en “La meua bandera”:

“Tinc una bella bandera

que té tots els meus amors

La tela és de seda fina,

or, roig i blau els colors

Símbol de la meua terra

anyorant i redemptor

és la seua vera imatge:

Sobre el camp de blat de l’or

quatre roselles esclaten

sota’l blau cel llumenós.

Entre els seus plegs quan l’enlaire

porta la meua il·lusió.”

El 1924 serà Lluís Guarner qui ens oferisca un poema sobre la Senyera:

“Senyera de ma pàtria que veres als meus avis

lluitar per la conquesta de nostra llibertat,

deixa qu’en los teus plegs posen hui los meus llavis

el bes de jurament de ma fidelitat.

De petit te vaig vore sobre ma pàtria extesa

com protector mantell de mon volgut breçol

Vaig vore’ls teus colors en la Naturalessa,

i vaig creure, en les hores de ma curta enfantessa

qu’era la mar ton blau i era ton grog el Sol.

(...) el color grog diría qu’ell és la santa glòria

de lo Nostre Senyor Jaume’l Conqueridor;

el roig diría qu’és Ausiàs March la memòria,

i el blau el camí místic, la santa trayectòria

per en Vicent Ferrer mos partava’l Senyor...”

La figura de l'escriptor i polític Vicente Blasco Ibañez, que primerament estigué vinculat a la Renaixença de la mà de Constantí Llombart però que acabá esdevenint enemic dels primers valencianistes també és cabdal per entendre la dinàmica identitat valenciana (sovint provincialista) que s'anava generant. El Blasquisme encaixà perfectament amb esta identitat moderna al hinterland més directe del cap-i-casal i no dubtà en compartir símbol amb els valencianistes als qui el blasquisme acabarà combatent acusant-los sovint de "catalanistes". Encara hauran de passar molts anys per arribar a l'aparició del "blaverisme" però el discurs regionalista dels blasquistes i la novel.la costumista del seu pare s'ha de tindre's en compte com un dels referents més directes de l'imaginari després reivindicat per l'anticatalanisme. Sii bé en aquells temps la qüestió no passà d'una pol.lèmica de la premsa del seu temps Blasco Ibañez i el blasquisme són agitadors pseudovalencianistes alhora que profundament anticatalanistes.

Amb la dictadura de Primo de Rivera aparegué la figura de Calvo Sotelo, governador civil de Valéncia, i la seua idea de crear un “sano regionalismo” en Galícia, terra del personatge, i en Valéncia per tal de contrarrestar l’espenta nacionalista que venia desenvolupant Euskadi i, sobretot, Catalunya a l'estat. Ho explica ell mateixa al seu llibre “Mis servicios al Estado” del 1933, quan afirma que proposà, els primers anys de la dictadura, un elaborat projecte

“que yo mismo redacté y el Presidente refrendó (...), equivalía a convalidar la Mancomunidad catalana, pugnando por extenderla a otras regiones españolas. (...) En que se realizase esta irradiación peninsular del órgano interprovincial catalán cifré yo los mayores empeños. Estimaba, entonces como ahora, en efecto, que la acritud hiriente del “hecho diferencial catalán”, condensado por vía administrativa en su Mancomunidad, se debilitaría de modo poderoso cuando, en vez de constituir una excepción, sentase jurisprudencia convirtiéndose en regla nacional por doquier vivida. Y con tal persuasión, realicé discretas, pero activas gestiones, para estimular la organización de otras Mancomunidades, singularmente dos: la valenciana y la gallega. Ambas habían de tener su sede en regiones bien delimitadas geogràficamente, de intereses hermanos dentro del àmbito de cada una, con lengua vernácula y morgología inconfundible y tradicional.”

Amb est intent d'impulsar un regionalisme afecte a la idea nacional d’Espanya per a contrarrestar els efectes de la extensió dels nacionalismes català i basc, es documenta un altre dels primers intents d’apropiació de la Senyera per part d’una facció ideològica contrària al valencianisme com ho havia estat el blasquisme des de l'esquerra anticlerical. Durant els primers anys de la dictadura es tolerarà l’ús del valencià i dels símbols valencians més representatius com la Senyera, es faran commemoracions d’episodis històrics valencians. També es consagrarà com a regional l’Himne de l’Exposició de 1909, el conegut “Per a ofrenar glòries a Espanya...”, no sense polèmica per part del valencianisme, que protesta iradament i inútil en un article publicat pel diari El Pueblo signat per un grup heterogeni de valencianistes entre els quals es trobaven Carles Salvador, Josep Maria Bayarri, Juli Just, Adolf Pizcueta o Francesc Caballero. Ja abans de la seua oficialització s'arribarà a organitzar concursos d'himnes (el fill de Maximilià Thous serà l'autor de la Cançó de Lluita) i a proposar una lletra alternativa ("Davall dels plecs de la nostra Senyera" oficialitzada després per la Junta Central Fallera d'Alzira el 1932).

Amb la República, i en el desenvolupament del valencianisme, es manté el costum d’utilitzar la Senyera tricolor per a representar al país. Tot i que el marc nacional hegemònic era estrictament valencià apareixen ja alguns pronunciaments sobre la "catalanitat nacional" del poble valencià. Són personatges com Ernest Martínez Ferrando o Emili Gómez Nadal propiciats per la identitat entre llengua i nació que farà seua el nacionalisme català com molts altres nacionalismes herderians. D'entre dits pronunciaments, que seran ràpidament contestats, nosaltres només en coneixem un que faça referència a la Senyera del que seguidament farem esment.

Al número 86 de la publicació valencianista El Camí, l'any 1933, apareix un article signat per G. Renat, molt possiblement pseudònim de Josep Giner, defensant la bandera de les quatre barres nues com a bandera del País Valencià en contra de la Senyera tricolor, més consideradà més pròpia de la ciutat. La contestació es farà per part d’en Nicolau Primitiu al número 90 del mateix setmanari:

“La nostra Senyera és no res menys que la representació genuïna i integral de la Nació Valenciana, i per açò deu ser sagrada i indiscutible per a tot valencià que vullga ostentar dignament eixe nom.”

El patrici suecà, conegut per molts com l'autor de la proposta onomàstica de Bacavia per als territoris de la nostra parla, qualifica l’article de Giner de “literatura festiva i irònica” afirmant que “li seria difícil a ningún antivalencianista, per biliós que fóra, reunir en menys espai més befa i escarni, sota apariència d’investigació històrica, que és lo que realment malmet. (...) Qualsevol que examine la nostra Senyera autèntica, amb l’ull serè de l’arqueòleg estudiós, vorà, hivaçosament, que està formada per l’escut dels reis d’Aragó, les quatre barres vermelles en camp groc, tenint aensús la corona que indica la capitalitat del Realme de València: una faixa roja amb gemmes, l’anell de la corona, damunt els florons i el blau, representant el ras de què estaven folrades les corones...” i remata l’article dient que “arraconada la Senyera en l’Arxiu de la ciutat des dels luctuosos dies de la nostra derrota, el poble sempre tingué fe en la seua Senyera, ¡única!, no n’hi havia altra, ¡la del Realme!, i per això l’anomenava sempre en térmens absoluts ¡la Senyera!, i continua saludant-la així; car no’n pot haver altra, car és l’autèntica representació del País Valencià, de la Nació Valenciana.”

La crispació no va arribar, almenys de moment al valencianisme republicà. Així la Senyera tricolor protagonitza tots els aplecs valencianistes de l'època si bé, va compartir protagonisme en algunes ocasions amb la senyera quatribarrada nua.

El 18 de juliol del 1936 trencarà totes les aspiracions del valencianisme -que en aquells moments esperava l'aprovació de l'estatut - amb l’alçament militar contra el règim democràtic republicà pel general Franco. La senyera tricolor torna a tindre un paper fonamental entre l'abundant cartelleria de la propaganda antifeixista.

Franco segrestà la Senyera junt a la resta de banderes derrotades a la desfilada de la victòria a Madrid del 1939. El règim també protagonitzà una anècdota ben curiosa quan als anys 40, les autoritats locals amenaçaren als responsables de la Junta Central Fallera per un dia de de presó per cada "bandera separatista" que onejara al cap-i-casal durant els festes falleres.

El que va passar després s'escapa per extensió i complexitat dels objectius del present reportatge si bé la polèmica sobre la Senyera s’ha d’enquadrar ja en la postguerra i sobretot arran del posicionament fusterià , inspirador d'un valencianisme clarament pancatalanista que optà pel símbol compartit en detriment del símbol privatiu. El component clarament antifranquista i de ruptura que contenia la revolucionària proposta fusteriana, clau del seu èxit entre bona part dels universitaris dels 60 i que a la seua vegada contagià tota l'esquerra dels seues plantejaments, tot i que açò en ocasions no passà de ser un retoc estètic (com ara l'aparició de les sigles PV per tot arreu o l'utilització de la senyera quatribarrada nua). La ruptura fusteriana no va ser plantejada només en relació amb el franquisme sinó també amb el valencianisme anterior a la Guerra d'Espanya la memòria del qual no pugué ser rescatada fins després de la transició i gràcies a l'aportació d'estudiosos com Alfons Cucó que indagaren sobre un valencianisme del que amb sort havia tingut alguna referència. Tot i així, encara hui és el gran oblidat pels nacionalistes d'ara.

La ruptura interna del valencianisme va afavorir la derivació i relatiu èxit d'una d'una part del valencianisme tradicional fins a plantejaments clarament anticatalanistes que si mantinguèren l'utilització, ara esclussiva, de la senyera tricolor. La capacitat emotiva del símbol també havia estat instrumentalitzada per Franco en benefici del règim durant la part final de la seua dictadura però ara, a la Batalla de València arrosegaria també a importants sectors contraris al règim. Així, amb l'instrumentalització d'un determinat conjunt de simbols naix un moviment populista amb importants elements feixistoides conegut com "blaverisme". Un moviment que donada la renúncia d'un determinat univers simbòlic per part del nou valencianisme d'arrel fusteriana va aconseguir arrossegar cap als seus plantejaments als qui participaven d'un valencianisme emotiu o temperamental com el defineix A. Ariño.

Encara al 1977, es podran vore tots dos símbols a la multitudinària manifestació per l'estatut valencià. Dos anys després serà impossible fer-ho en un ambient de crispació i violència anticatalanista per "la guerra de simbols" que no serví més per que reforçar el distanciament de totes dos sensibilitats.

Després de la crema de la senyera del Consell preautonòmic (senyera quatribarrada amb l'escut de Pere El Cerimoniós) i les primeres mobilitzacions dirigides per l'anticatalanisme i seguides per bona part d'aquell valencianisme temperamental adès esmentat, els ponnets de l'estatut pacten una redacció en la que el nom País Valencià acompanyarà a la senyera tricolor. UCD però trencà l'acord i la solució final és per tots coneguda, es mantingué l'acord pel que fa a la senyera però es canvià la denominació per una diferent tant a la tradicional (Regne de València) com a la moderna (País Valencià) que si apareixeran a al preàmbul, deixant pas a l'actualment oficial de Comunitat Valenciana.

Hagué d'arribar la dècada dels 90, amb l'esgotament progressiu del conflicte i les primeres revisions valencianistes per què apareguèren les primeres mostres d'autocrítica i introspecció històrica. Unes reflexions que també inclouen la necessitat de recuperar la senyera tricolor seguint els llavors novedosos coneixements del primerenc valencianisme. A dia de hui la Senyera tricolor és el símbol privatiu valencià més recognoscible pels d'ací i pels de forà amb tots els "ets i uts" adients per a un país ja de per sí poc cohesionat. El valencianisme però, fruit d'el patiment de la transició és encara reticent a qualsevol moviment que puga ser entés com una concessió o renúncia front a l'adversari. Eixe adversari que encara hui agita una part dels nostres simbols en benefici seu, de la progressiva castellanització del nostre país i el que és pitjor, en contra dels vertaderament valencianistes.

Extret de www.valencianisme.com

Meravelles valencianes.

2008-08-02T05:41:00.000-07:00

Fent un volt per la xarxa he visitat la web http://www.meravellesvalencianes.org/ .
Es tracta d'una web que emulant a la llista de les set meravelles del món, proposa triar les set meravelles però del país Valencià.

Una bona iniciativa per a veure la riquesa de la nostra terra i com el ‘progrés’ està acabant amb ella. Per a conèixer els racons del nostre país alguns desconeguts, uns altres totalment reconeguts com l'albufera o la dama d'Elx.

Jo hauria votat en cada secció més d'una vegada però la gràcies està que cal triar, encara que hi ha vegades que se't fa difícil.
Els diferents seccions són esdeveniments culturals i patrimoni immaterial, Parcs i paratges naturals, conjunts historicartístics, peixos arqueòlogiques i obris d´art, monuments naturals, monumets arquitectònics històrics i monuments arquitectònis moderns segle XX i XXI.
Una bona recopilació.

Voteu i dir la vostra:
http://www.meravellesvalencianes.org/presentacio.php

Dedicar aquesta actualizació a www.fotolog.com/estimalaterra
per haver-se materialitzat la col·laboració entre els dos llocs web. Per molt temps.

Fent país per la xarxa.

Una de racisme lingüístic.

2008-07-30T04:02:00.000-07:00

[A finals del passat mes de juny un grup d’intel·lectuals espanyolistes signaven el Manifiesto por la lengua común, que ben aviat es féu públic entre els mitjans de comunicació. El manifest és un text ofensiu i amb trets propis de racisme lingüístic en què pretén relegar el català, basc i gallec a llengües de segona fila, folklòriques, un estil més propi de l’època franquista que no pas d’una democràcia consolidada.

Entre els adherits d’aquest manifest hi trobem el canal de televisió Telecinco, un canal privat que actua amb la concessió pública i que ha ofert el seu mitjà per ajudar a difondre el manifest.]

Açò ha suposat una reacció en contra de la cadena, que no entenc perquè no a estat a totes les cadenes que han acatat això. Però bo s'ha agafat a Telecinco com cap de turc per a denunciar el racisme lingüístic.

Això fa veure que les coses no han canviat molt. I una vegada més volen imposar l'Espanya castellana a tot la resta Com si de 1707 i no d'una ‘democràcia’ consolidada.

Esta clar que veient que les televisions com Telecinco no donen suport de cap manera les llengües de l'estat espanyol i ni de bon tros, almenys a València, les autonòmiques.
Som nosaltres els quals devem impulsar la llengua, sense deixar de lluitar i queixar-nos per aquest fonamentalisme lingüístic.

Aixi utilitzant la llengua de forma tant oral com escrita quan ens dirigim a qualsevol institució, encara que sigui per exemple, demanar on esta la llet en un corredor de supermercat.
Però que sigui en valencià.

No podem permetre que a la nova generació no li aplegue una llengua que a perdurat durant segles.
300+1 anys i no han pogut amb nosaltres i no podran.

LA LLUITA CONTÍNUA!

http://www.plataforma-llengua.cat/telecinco/

Obama i el poder dels mitjans.

2008-07-27T08:44:00.000-07:00

Obama serà sens dubte el guanyador de les pròximes eleccions malgrat que quedi mes d'un any per a la campanya electoral d'USA.

Ahir veient la TV vaig veure com en la seva gira per Europa, en Alemanya, es va donar un bany de masses, com una estrella de rock.
I vaig pensar, com és que els mitjans, premsa, TV, ràdio, etc donen suport i es fan pronunciar tant a Obama quan en la passada campanya aixir amb contagotes el candidat demòcrata a la presidència d'EEUU.

No ho entenc. De cop i volta en 4 anys els mitjans s'han tornat demòcrates!? Perquè aquest recolçament en massa a Obama? Que passa? La revolució sera televisada i jo encara no m'he assabentat? Els mitjans han deixat de manipular i d'influenciar en l'opinió de la gent? O serà que ara ho fan més que abans?

I és que així és, si els mitjans d'Espanya han donat a l'imatge del rei de ‘campechano’, ‘dicharrachero’, ‘cercano al pueblo’…tot això des del seu veler en Palma de Mallorca i no pegant pal a l'aigua en tota la seva vida.
El mateix esta passant amb Obama i EEUU. Els mitjans sembla que tenen la missió de netejar la mala imatge de la anomenada ‘nació de la llibertat’ EEUU de la mà de Obama.

Obama que serà el primer president negre d'EEUU, i que? Que més em dóna que el que envaeixi països per petroli, assessinen pobles sencers, enfonsa en al misèria a altres tants, manipul l'informació, etc sigui blanc , negre, indi, o albino.
Creus que Obama canviara una mica la situació? No serà més que una titella més del capital. Acatés les normes del BM, FMI i abans de res del fons federal d'EEUU, les transmultinacionales, etc

Açò solament serveix per a mostrar-nos el potencial dels mitjans.
Jo he estat a punt de caure, d'il·lusionar-me amb aquest personatge, Obama. Que meravellós una persona de raça negra en el despatx oval, això és un canvi…ja voras, ja voras com ara tot canvia.
Com aquest home no permet que hagin guantanamos, ni guerres de L'Iraq, ni deixa que la TV done imatge desfigurada de tot aquell que no acate les normes d'EEUU….
Vaig estar a puntisim de creure-me'l, però no.
Vaig veure com els mitjans intenten donar a la gent la imatge del Obama ‘salvador’.
‘’Mirin! És negre! Ell no pot cometre totes les atrocitats que a comes el despietat home blanc en la presidència junky! Arriba el nou món!’’

Però després escoltes el seu discurs i parla del mateix que tots.
No li he escoltat parlar de llibertat, ni democràcia, ni drets…
Li he escoltat parlar de terrorisme, economia, etc.

Mentre el 90% dels mitjans li donen suport, l'altre candidat republicà es xucla els dits.
Si açí a Europa tenim a Obama una i altra vegada en la pantalla no vull ni saber com sera a EEUU, sera pitjor que canal9 amb el Papa.

Però si els mitjans junkys sempre han donat suport als republicans, per que ara de cop i volta donen suport als demòcrates? Satán hissats des de sempre pels mitjans que ara els donen suport.
Si se suposa que són els republicans qui dominen aquests mitjans, com és que ara donen suport als demòcrates? O sera que els mitjans no estan dominats per cap partit sinó pels quals dominen els interessos de la nació nord-americana.
I obviament aquests interessos no són les persones, ni la llibertat , ni els drets humans , doncs aquesta gent solament entén de xifres, de numeros i de hegemonia.

Ja ho veuen dintre de no gaire temps no farà falta ni anar a votar, el suport ‘’desinteressat’’ dels mitjans cap a un dels candidats pondra a tot el món d'acord i tots feliços ens creurem que volem que aquesta persona tingui el PODER!

Guerran de símbols. vol. 10923589206...

2008-07-24T14:32:00.000-07:00

La lluita de símbols és una tema tractat fins a la sacietat i més si parlem en el pais valencià.
Però anem a donar-li un enfocament des de tota la terra on es parla la nostra llengua.
En valència esta el ‘problema’ del blau sí, blau no. Una vegada més un tema d'importància pobra s'imposa a la importància real del que la bandera significa realment. Que mes dona que la bandera dugui la franja blava que no. O és que no podem haver dues banderes? Una amb i altra sense, o tambe amb una estrela blanca, i altra amb una estrela vermella i una altra simplement deixant la cuatribarrada. Que els blaveros s'hagin apoderat de la bandera blavera no significa que aquesta els pertanyi.
En catalunya ‘passa’ amb les banderes estreladas la qual inclou el fons blau i la qual no.
La primera al principi fou dels independentistes de dretes i la segona dels indepes’ comunistes. Però això té alguna cosa que veure?
Solament vull que vegem la realitat un poc des de fora. Critiquem a l'Espanya de fonamentalista i d'imposar-nos durant mes de tres segles la manera de vida castellans. Li acusem de no reconèixer la pluralitat de la espaÑa de la qual tant parlen i se'ls ompli la boca. Açò és totalment cert.
Però no fem nosaltres alguna cosa per l'estil?

Parlant ara del pais valencià, hem de saber que no solament viuen independentistes valencianistas, sinó tambien més partidaris de l'ideal catalanista dels paises catalans, altres catalanistes a seques i altres com els blaveros, que malgrat que no ens agradin formen part de la societat valenciana, entre uns altres.
Ens agradi o no hem de construir un pais, el valencià, on incloguem a tots aquells que conformin la soiedad valenciana. Per que si tant critiquem el fonamentalisme castellà i el seu negació a la pluralitat castellà, per principis, el que no podem fer nosaltres és fer el mateix dintre del nostre país. M'enrecorde que un dia una companya de classe em va dir, molt sorpresa ella:
‘ En el concert d´Obrint Pas havien uns en primera fila , amb la badera blavera!!!
Jo no ho vaig dir en aquell moment però si que ho vais pensar.
En el meu cap surgir un: I que?
Que podia tenir de dolent que una persona dugués una ‘blavera’ en un concert obertament valencianistaindepen’?

AL 25d´abril emb va passar el mateix amb una companya:

I eixe que fa amb la blavera?
Aquesta vegada si contesti : que mes dóna?

Deberia ser motiu de alegria.
Ja que pel fet que ho hagin capturat aquest símbol els blaveros, no vol dir que aquest els pertanyi. És com si diguerem que el palleter és ‘fatxa’ per que ho han agafat els blaveros.
Jo crec que deberien d'haver mes blaveras en les manis’ independentistes i que el valencianisme recuperés els simbols historicament representatius de la institucions valencianes, símbol de la seva independència historica. Això deixaria a la massa blavera sense cap identitat i terminarien agafant les que realment els representa , la banderita espaÑola i tot allò que representa el domini castellà sobre la pluralitat iberica.

Però no, aquí gràcies un entramat pla bé teixit i dissenyat ens varen dividir i ens ho hem empassat les dues parts tant la independentista mes feroç com la mes calmada. I qui a sortit guanyant? El espaÑolismo.
En contra d'unir-nos com a passat historicamente en cataluña hem preferit perdre el temps en si la senyera és amb o sense blau, si és catalan o valencià, si és pais o comunitat i mentres perdent terra, institucions, etc.
Però la lluita per la representació a tot arreu de la llengua, la lluita per al veritable independència i ,per tant, de la identitat valenciana història, cultura valencianes s'ha disminuït.
Per contra en cataluña fora amb blava la estrelada o no tots tenian un mateix front, anessin de dretes o esquerres, tot anaven a una, per a assolir que no els arrebataren la seva identitat historica i aixi la seva seudoindependencia fins que arribés el dia d'assolir a l'independència en mayuscules, però tambe fent TOTS força per ella.
Ells tenen a l'avantguarda de dretes però en català, Nosaltres tant el Llevante com Las Províncies , en quin idioma? en castellà.
Ells tenen el Sport en català,
nosaltres el superdeporte, castellà.
Ells tenen tenen tv3 100% en català,
nosaltres canal 9 on solament els informatius són en ‘valencià’, entre cometes , ja que,
pots arribar a escoltar ‘cumpleaños’ ‘escaparat’ ‘desenroll’ etc…penos ¬¬’.

Ells tenen CIU de dretes però en català i el PP tambe en català. Nosaltres PP en castellà i CV que escriu ‘madrit’ amb `T´ final…de bojos. Llavors qui perd en l'absurd joc dels símbols? Recordar que la uniò fa la força i si ens DIVIDEIXEN ens venceran.

http://es.youtube.com/watch?v=BtqeeH2GKmM

The story of stuff (La història de las cosas)

2008-07-20T12:40:00.000-07:00

http://video.google.com/videoplay?docid=-5645724531418649230

Aquest video ens mostra perfectament en vint-i-u minuts com funciona aquest Eden que se'ns va donar donat i que nosaltres estem convertint en un infern.

Ens explica com funciona la societat de consum en, aquest, el nostre sistema capitalista.

Ens mostra des de l'extracció del mitjà fins a l'últim procés basat en l'eliminació del producta ja en desús.

També mostra la influència de la moda perquè tot això sigui sustentat.

Destacar el cercle viciós, que s'explica en el video, sobre la vida d'avui en dia treballar-veure TV-comprar i viceversa.

I si demà no compréssim?

http://www.storyofstuff.com/

El nacionalismo español, la Eurocopa, el estado y los medios.

2008-07-19T10:40:00.000-07:00

La marea “vermella”, terme usat pels periodistes de Quatre, és la nova categorització del nacionalisme espanyol. Anit els carrers de l'estat espanyol estaven abarrotades d'afeccionats onejant banderes espanyoles a tort i a dret, segons els mitjans de comunicació, clar. Un que no és nacionalista, ni ho vol ser, davant tal marea humana, es va llançar al carrer (solament dos punts els de concentració a Terrassa), i va anar, igual que el dijous, a veure el volum d'aquest corrent humà observant que ni era ni immensa i molt menys polititzada. Res de nou, ni gens greu en el que als nombres es refereix. I tampoc quant a les característiques dels afeccionats presents. Eren joves, molt joves, entre els 14 i els 25 anys, castellanoparlants en la seva majoria i molts d'ells afeccionats del Reial Madrid. La presència de banderes amb l'escut franquista, sobretodo el dia de celebració del triomf va ser testimonial. Perquè dic això?, es preguntessin els lectors, doncs simplement perquè a l'arribar a aquestes concentracions em van saludar efusivamente molts joves als quals he vist créixer i que per res són l'exemple de patriotero espanyolista o feixista que alguns puguin pensar, tot el contrari eren joves de les classes populars, gent amigable, senzilla i cordial. És més, el dijous concretament, que el nombre de concentrats no arribava a les 500 persones (de 1.000 parlen els mitjans locals) en una ciutat de més de 200.000. Vaig Poder observar un ambient d'alegria moderada i com aquesta massa humana contava amb la presència de persones immigrants. En concret aquest dia, dos nois negres, encimbellats sobre uns altres lluienlluïen la bandera espanyola i una copa de plàstic que imitava a la qual dies més tard rebria a la selecció espanyola per un excel·lent joc demostrat davant altres seleccions nacionals. En una escena que va allunyar de la meva alguns temors i prejudicis. Em vaig anar després de mitja hora pensat que llàstima que la selecció catalana o la d'Euskadi, que tant desitgen existir i competir en aquestes lides no ho puguin fer per ser privades de legalitat per part dels poders polítics i esportius. Doncs l'esport sense el capitalisme seria un element revalorizador del treball col·lectiu i de la lluita per la superació personal i de la cultura de l'esforç.

Fins a aquí tot aparentment normal, tot “natural”, ciutadans sotmesos als mitjans de comunicació i al seu poder manipulador, sobretot els joves, celebren el triomf de la selecció espanyola a la nit i al matí seguiran amb els seus contractes escombraries, les seves hipoteques els pocs que les tinguin i amb la seva vida més o menys feliç. Joves que no relacionen ni la bandera ni la monarquia amb la dictadura feixista que va viure Espanya durant quaranta anys, joves nascuts i criats en el apoliticismo i educats en una societat de consum desaforado, on les forces d'esquerres són testimoniales i la presència de les quals en la vida real d'aquests joves és mínima.

Però que objectiu persegueixen els mitjans de comunicació, els polítics que defensen el nacionalisme espanyol i els senyors del capital?

Abans de respondre permetre'm que realitzi també una anàlisi quantitativa. Les xifres que en els mitjans s'han publicat diuen, que per exemple a Barcelona, van ser més de 10.000 persones les quals van sortir als carrers (en realitat a dos llocs Canaletas i Plaça d'Espanya) en una ciutat que té 1.600.000 habitants. Gens creo que tinc que afegir, les xifres parlen per si soles, per a aquest i per a altres casos, ull!.

Aquest nacionalisme banal, de bandera i samarreta esportiva, gens més pot perseguir que aquesta celebració hàbilment azuzada des de la cadena televisiva Quatre, des de l'inici d'aquesta competició esportiva.

Però darrere d'aquest fet comprensible des del punt de vista de l'alienació de masses en les modernes societats de consum capitalistes, s'amaga un interès d'ús crematístico i polític. Seria interessant recordar la pèrdua d'entre un 25-30 % dels ingressos per publicitat dels mitjans de comunicació i del que parcialment sembla que s'ha salvat Quatre amb aquestes setmanes d'hegemonia futbolera. *

Alguns obtindran pingues beneficis econòmics i polítics gràcies a l'esdeveniment i amb tota seguretat no seran els afeccionats els triats. Uns altres augmentessin els seus ingressos per de la venda de material esportiu relacionat amb la selecció i l'esdeveniment.

Però mentrestant ens apareix com una cosa natural (així és el capitalisme) un nacionalisme espanyol d'estat revitalitzat. Representat inicialment, el dijous en li partit contra Rússia, de la mà dels prínceps d'Espanya besant-se acariciant-se i alegrant-se dels triomfs de la nostra selecció, com diuen els periodistes, tot això al costat del seu poble de forma natural com persones senzilles, com un més. I segueix aquest nacionalisme d'estat i en aquesta ocasió de calçons curts el dia de la final contra Alemanya amb la presència dels Reis i del president del govern senyor Zapatero. Hàbilment enfocats, hàbilment utilitzats o utilitzant aquest mitjà com forma de complacencia amb els quals assisteixen de forma presencial (16.000 afeccionats van ser els assistents a la final segons els mitjà) o des del seu televisor a l'esdeveniment esportiu que enalteix la capacitat esportiva dels futbolistes de la selecció espanyola.

Però ull, la final de la Eurocopa va congregar una mitjana de 14.482.000 espectadors en un país de 46.000.000 d'habitants. Això si un 80,9% dels telespectadores estava ahir a la nit veient la final en Quatre.

Aquests fet demostren el que defensa el professor Carlos Taibo, entre uns altres, El nacionalisme espanyol és, en primer lloc, un nacionalisme trivial, que s'imposa sense que la majoria dels subjectes que ho duen siguin plenament conscients. Però si ho són els quals hàbilment intenten treure partit d'aquesta situació. Hem pogut escoltar a multitud de comentaristes (seria ociós citar-los a tots, la unanimitat és gairebé total, escoltin!, escoltin! les emissores esportives o generalistas d'àmbit estatal) demonizar les nacions dels altres però no la seva. S'ha fet mofa i befa més menys subtil dels polítics catalans de ERC, o del PNB i l'esquerra abertzale en el cas basc, i se'ls ha acusant de antiespañoles en uns casos i esencialitas en uns altres per simplement dir, que aquesta no era la seva selecció o que preferien que guanyés el millor o el contrincant d'Espanya. La discrepància no era admesa, aquesta és l'arrel de tot nacionalisme excloent, expansiu i opressor, justament del que acusen a les altres nacions que existeixen a Espanya.

Què pretenen amb això? L'hi deixo a la seva lliure opinió, però perdonin, creo que tots tenim clar que aquesta presència estatal, aquest bany de masses que s'han donat els màxims representants de l'estat espanyol no s'ha fet perquè si té un objectiu: nacionalizar Espanya, recuperar li terreny perdut, segons la seva lògica. La marea “vermella”, terme usat pels periodistes de Quatre, és la nova categorització del nacionalisme espanyol. Un nacionalisme que s'agrupa entorn als plantejaments de l'esquerra sistémica i no franquista i que es fa acompanyar dels nous valors de l'Espanya democràtica en contraposició a l'Espanya reaccionària i neofranquista, revaloritzant la bandera i símbols com la monarquia com exemple de modernitat i de gran nació emergent.

Recuperant de nou a Carlos Taibo: Gairebé sempre que parlem de nacionalismes pensem en aquells que contesten la realitat dels Estats existents. No és això el que ocorre amb els nacionalismes d'Estat, còmodament instal·lats en maquinàries oficials que es troben al seu servei. Encara que la presència d'aquests últims nacionalismes és ubiqua i evident -aquí estan, per a testimoniar-lo, el sistema educatiu, les institucions polítiques, les forces armades o els llocs de memòria-, resulta molt comuna que, atès que el seu efecte és sovint inconscient, es negui la seva existència. El discurs que emeten polítics i mitjos sembla sobreentendre que el nacionalisme, un fenomen sempre retratat en clau negativa, té per força que correspondre als altres. Nosaltres som, en canvi, en el millor dels casos, polits patriotes que defensem la democràcia i la pluralitat. No precís agregar, creo, que això és un conte de fades. **

El nacionalisme espanyol pretén obtenir avantatge sobre altres nacionalismes sotmesos i subyugados per un marc constitucional que només accepta com subjecte de dret politico al conjunt dels espanyols i que no aquesta amatent a acceptar que els ciutadans de qualsevol nació (nacionalitat, com diu la Constitució espanyola de 1978) pugui decidir democràticament si vol o no pertànyer a aquesta Espanya nova moderna i mergente que ells defensen, pretenent que el seu és l'únic nacionalisme legítim i democràtic, res de nou això forma part de la història moderna i contemporània d'Europa i la solució d'aquests contenciosos complexos però vius pot temner moltes sortides i potser no les esperades pel nacionalisme hegemónico.

Respectar li dret de cada ciutadà de les nacions existents en l'estat espanyol a decidir que forma de relació vol tenir amb l'estat espanyol no entra en els plantejaments de l'inexistent nacionalisme espanyol, de moment, a pesar que aquest respecte al dret a decidir seria un va exercir de democràcia impecable i el més cruel sabent que com diuen les enquestes la majoria dels ciutadans de les nacions de l'estat espanyol no optarien per la separació d'Espanya.

Però ja se sap, no hi ha pitjor cec que el qual no vol veure o, el que és pitjor, el qual vol mantenir-nos a tots i totes en la ceguesa i en conflicte, en lloc de dur-nos a la democràcia real i participativa i a la possible solució

Extret de Kaos en la Red
http://www.kaosenlared.net/noticia/nacionalismo-espanol-eurocopa-estado-medios

Traduït per Hortaroja amb Softcatalà: http://www.softcatala.org/traductor/

Victor Alexandre denuncia una agresió lingüística a Crevillent.

2008-06-17T04:10:00.000-07:00

Tal i com relata l'escriptor Víctor Alexandre al seu blog, el que anava a ser una tranquila visita al sud del País Valencà per a presentar del seu darrer llibre, Nosaltres els catalans, es va convertir en un episodi més de prepotència de nacionalisme espanyol, davant els quals habituament les autoritats no en fan res.

Alexandre narra al seu blog com , el passat 30 de maig, convidat per la secció local d'Acció Cultural del País Valencià, vaig ser a Crevillent, Baix Vinalopó, per presentar el meu llibre Nosaltres, els catalans. Va ser un acte exquisit, ple de gent hospitalària i encantadora, amb la immigració com a eix central, durant el qual van sorgir les mateixes preocupacions que sorgeixen arreu dels Països Catalans: la necessitat de tenir un Estat propi com a única solució de supervivència en un món globalitzat i la importància de la llengua com a factor d'integració dels nouvinguts. L'endemà al matí vaig baixar al bar de l'hotel a esmorzar abans que em vinguessin a recollir per anar a Alacant i vaig demanar un cafè amb llet a l'única cambrera que hi havia a la barra, una noia romanesa que, segons vaig saber després, fa anys que viu a Crevillent:

- Un cafè amb llet, si us plau.

- ¿Cómo?- Un cafè amb llet.

- Será un café con leche

–posant èmfasi en les paraules "con leche".

- És el que he dit: un cafè amb llet.

- A mi me habla en español.- És una ordre?

- A mi me habla en español.- No, jo parlo en català.

- No le entiendo y no tengo porque hablar catalán.

- Aleshores, si no m'entén, com és que respon tot el que dic?

- Usted tiene la obligación de hablar en español porque estamos en España.

Quan l'interlocutor diu aquesta frase –que és el recurs de la impotència– és el moment de somriure i marxar, perquè ja hem guanyat. Tot espanyolista la té sempre al cap, però la reserva fins que se sent contra les cordes. Jo no vaig marxar perquè, tot i que la meva interlocutora no va deixar de desqualificar-me, em va acabar servint el cafè amb llet. El problema és que en el bar –que no és només per als clients de l'hotel- hi havia mitja dotzena de persones més, totes espanyoles, entre les quals una parella de la Guàrdia Civil, i totes es van revoltar contra mi. Primer ho va fer un home que hi havia al meu costat dient-me que "Estamos en España" i que jo tenia l'obligació de parlar en espanyol perquè el català, el basc i el gallec només són oficials "en sus comunidades". Vaig respondre-li que érem a Crevillent i que, en parlar en valencià, estava parlant la llengua de Crevillent. Aleshores es va veure obligat a recórrer als despropòsits: que la llengua de Crevillent és l'espanyol, no pas el valencià, que el valencià és una llengua diferent del català i que el nom de Crevillent és Crevillente. Així és com consta, per cert –Crevillente–, en els sobrets de xampú i gel de bany de l'hotel. Hotel Las Palmeras, es diu.

No hi ha dubte que va ser un cafè amb llet molt accidentat, el meu, perquè la cambrera, cercant amb la mirada la complicitat dels guàrdies civils, em deia que "hablar en español es una cuestión de educación y usted no tiene educación". Naturalment, vaig haver de dir-li que l'única persona mancada d'educació era ella per negar-se a entendre la llengua del país on viu des de fa anys. Aleshores, abrandant-se per damunt de la barra, em va dir: "Váyase usted a la mierda". Per sort, els insults no em fan ni fred ni calor. Tant els verbals com els escrits. Trobo que són l'expressió de la impotència. Això no vol dir que no estigués nerviós, és clar que ho estava. El meu tren cap a Barcelona sortia d'Alacant al cap d'una hora i mitja i si els guàrdies civils volien fer-me la guitza era evident que el perdria. Finalment, com no podia ser de cap altra manera, van intervenir dient-me que tenia l'obligació de parlar en espanyol. Jo, però, els vaig respondre que no, que no en tenia l'obligació perquè era al meu país i perquè la llengua que parlava era oficial al País Valencià. També els vaig recordar l'article 14 de la seva Constitució, que diu que ningú no pot ser discriminat per raó de naixença. Després s'hi va afegir el guàrdia jurat de l'hotel, que es pensava que m'insultava dient-me "charnego" mitja dotzena de vegades, cosa que em va obligar a respondre-li que les seves paraules indicaven un alt nivell de racisme. Però no m'escoltava. També s'hi va afegir el seu company, que em va dir que els racistes érem els catalans. Arribats aquí, era evident que la discussió havia entrat en un atzucac. Vaig tornar a la cambra, vaig agafar la maleta i, quan van arribar els companys d'Acció Cultural, me'n vaig anar. Va ser una situació molt desagradable, aquella, perquè res no hauria passat si jo, en lloc de parlar en català, ho hagués fet en francès o en alemany, per exemple. En aquest cas, la cambrera hauria fet mans i mànigues per entendre el significat de "café au lait" o "kaffee mit Milch". Però, acostumada com estava que els catalanoparlants sempre demanem perdó per existir –talment com ho fari–talment com ho faria un negre avergonyit de la seva pigmentació–, els racistes espanyols es van revoltar contra mi i em van considerar un "negre" insubmís. I tot per un simple cafè amb llet. Vull remarcar, per altra banda, que vaig parlar en català en tot moment, cosa que demostra que m'entenien perfectament i que els guàrdies civils –fins i tot quan els deia que era català, no pas espanyol– es van comportar amb més correcció que la cambrera i que els guàrdies jurats. De fet, si vaig sortir-ne ben parat, malgrat que eren sis contra un, va ser per la serenitat que em donava creure fermament en el que deia. Ells odiaven el meu país i la meva llengua, però jo em defensava amb tant convenciment que es van desconcertar i es van amansir. Si, en canvi, m'hagués mostrat vacil·lant o intimidat, ells s'haurien envalentit i aquesta seria ara la crònica d'un fracàs. Per això els estic agraït, perquè em van ensenyar que poques coses inspiren tant de respecte com el respecte que una persona sent per ella mateixa.

(font: l`Avanç)

Es lo que te la irracionalitat o la ignorància millor dit:
http://es.youtube.com/watch?v=9lqqayOn6W8&feature=related

La fi del món!?

2008-06-11T06:49:00.000-07:00

La vaga de transportistes que s'inicià aquest diumenge no ha fet més que agraviar la ,ja de per si, situació de crisi econòmica a causa de la inflació. L'explosió de la bombolla immobiliària sumada a la inflació ens ha deixat en una situació de crisi econòmica. Això a tingut com resultat l'augment dels preus tant en productes bàsics com la farina, l'aigua, la llum i altres com, el nostre déu després dels diners, la gasolina. L'augment de l'atur per la crisi del rajola i les seves conseqüències indirectes que no ha estat més que altre dany col·lateral de la crisi econòmica.

Doncs si no era poc amb això des del diumenge d'aquesta setmana es va engegar la vaga de transportistes en tota Europa. Sense contar la paralitzacions que els piquets han portat a terme en les carreteres sembla ser que s'acaba el món. La gent s'ha deixat dur, com sempre, per un esperit catastrofista i en comptes d'una vaga el que s'aveïna és la tercera mundial! Consumint exacerbadament, més del que ja ho fa de costum, com si l'Apocalipsi arribés demà, comprant menjat per a un mes, aigua per a mig any i comprant gasolina com si s'haguessin acabat totes la reserves petrolíferes del món.

Part de culpa d'aquest ambient catastrofista d'aquests dies ho té el nostre predicador casolà la TV. No he vist al TV en aquests últims dies però tampoc ho necessite per a saber que a l'enfocament que li hauran donat al tema no li haurà faltat sensibilísime i populisme pertot arreu. Típiques entrevistes de gent que es duu fins al carro ple a casa, entrevista a persones dient que tenen por i estan preocupades, un tumulto de persones arrasant amb tot el que hi ha en les prestatgeries.

I una vegada més la societat ,com bona societat borreguil que es precie, es deixa dur I compra com si la guerra nuclear esclatés demà. Aquesta és una conseqüència que no creo que la gent hagués pensat que donaria la vaga de transportistes, però qui esta beneficiant-se d'això? Una vegada mes el sistema capitalista. La gent matant-se per un tros de pa, una garrafa d'aigua o per omplir el diposito del cotxe, això deu ser un goig per als que estan per aquí dalt.

Si és cert que la vaga no durés molt o almenys això es diu. La crisi, altra parauleta que esta escoltant-se fins a la sacietat en al TV. No sóc economista ni ganes però la crisi econòmica, al costat de l'atur i la pujada dels preus de productes bàsics pot produir. En aquestes situació la gent busca un focus en el qual concentrar la seva ràbia i frustració per un sistema que li ofega però que en canvi no es mou per canviar. Aquest focus sol ser sempre el sector més feble de la societat i com no, seran l'immigrants. Aquesta crisi pot tenir com a conseqüència l'augment de la xenofòbia del racisme i amb ell l'auge de partit xenofobos i feixistes.

No és que estiguem ara pecant d'alarmisme com la TV, aiçò és simplement història. I va succeir després del crack del 29’ i ja esta succeint ara, no hi ha més que veure la reacció de Berllusconi, les de Nicolas Sarkozy i sense sortir d'Espanya l'auge de partits com Alianza Nacional o Espanya2000 . No hi ha mes que veure al manifestació feixista del passat dissabte a Torrent.

Solament cap saber si la gent serà intel·ligent per una vegada en a l'història i es donarà conter que la culpa de tot això no la té ni l'immigrant, ni el PSOE, ni la política d'un partit polític sigui el qual sigui, sinó que la culpa és d'aquest sistema capitalista on si cau un peça cau tothom. Els polítics no són més que titelles de la maquina capitalista i els realment culpables són el Banco Mundial, Fondo Monetario Internacional i el Fondo Federal d'USA.

http://video.google.com/videosearch?q=zeitgeist+subtitulos+castellano&sitesearch =#

Contra el feixisme i el racisme a Torrent.

2008-06-03T10:05:00.001-07:00

7 de Juny a les 18:30H a TORRENT!

TORRENT PER LA DIVERSITAT. NO AL RACISME. NO AL FEIXISME.Davant la convocatòria d’una manifestació d’Alianza Nacional el proper dissabte 7 de juny a la nostra ciutat, un grup de veïns i veïnes de Torrent, hem decidit organitzar unacte per la diversitat en repulsa a la realització d’aquesta manifestació, de caire racista i feixista. Es tracta d’una concentració lúdico-festiva PER LA DIVERSITAT I CONTRA EL RACISME a la Plaça Moralets el dissabte, 7 de juny, que començarà a les 18:30 h i que s’allargarà entorn a dues hores amb actuacions musicals: entre elles la de Pau Alabajos, el cantautor de Torrent, així com la música tradicional de les dolçaines valencianes i la de tambors africans. Es tracta d’un acte simbòlic, no violent, que té com a únic objectiu rebutjar la presència d’Alianza Nacional pels nostres carrers. Volem que siga un acte multitudinari, de rebuig frontal de tota la societat torrentina a aquesta barbàrie i per això hem d’estar presents tots i totes. NO FALTES!…

I AVISA TOTS ELS TEUS CONTACTES!

No al terror. No a la manifestació d’AN a Torrent.El proper 7 de juny, el partit nazi Alianza Nacional ha convocat una manifestació a la ciutat de Torrent baix el lema “Por la justicia y el orden. Limpiemos Torrent”.La societat civil torrentina ja ha mostrat el seu rebuig frontal envers aquest convocatòria amb la signatura d’un manifest contra el racisme i la xenofòbia per part de tots els grups polítics del Consistori, governat pel PP, i de diverses associacions d’immigrants i veïnals. Aquesta resposta democràtica demostra que les torrentines i els torrentins volem una ciutat per conviure, on imperen els principis de justícia, dignitat i tolerància. És per això que actes d’aquest tipus no poden ser tolerats.
Alianza Nacional és un partit que es declara obertament nacional-socialista. Els seus principis són “nuestra nación, España y nuestra sangre, nuestra raza, ya que no entendemos la nación sin la raza, sino que para nosotros la nación es una consecuencia de esta. (…) así pues no reconocemos como ciudadanos ni españoles a toda aquella gente que no tenga nuestra sangre ni sea de nuestra raza” i entre les seues fileres pot trobar-se a personatges molt perillosos i tristament coneguts, com ara Pedro Cuevas, assassí material del jove Guillem Agulló, que va ser detingut per la Guàrdia Civil, junt a una vintena d’ultres, en l’anomenada Operación Panzer l’any 2005, amb la qual es desarticul·là una “red neonazi que organizaba “cacerías” de inmigrantes y se financiaba vendiendo armas y efectos de ideología nazi por internet” (El Mundo, 22 d’Agost de 2005) i en la que s’arribà a incautar “bolígrafos pistolas, una escopeta y munición” (Levante-EMV 17 d’Agost de 2005) un lanzagranadas y un manual para fabricar explosivos” (Las Provincias 22 d’Agost de 2005). Precisament fou a l’actual seu d’AN a València on es trobà abundant material durant els registres.
Les institucions han d’actuar de manera contundent front aquesta barbàrie i, en aquest cas, l’Ajuntament de Torrent ho ha fet de manera exemplar. Ara toca que Delegació del Govern (PSOE) moga fitxa i prohibisca la manifestació. I no valen excuses: la llibertat d’expressió té límits i un d’ells és l’alteració de l’ordre públic. Una raó, per cert, que ha estat destacada en el informe que la policia de Torrent ha lliurat a Delegació.
Si eixa manifestació és duu a terme és molt possible que els nazis es passegen després pels carrers del meu barri (el de major concentració de població immigrant) intimidant els meus veïns pel seu color de pell, fent perillar els seus comerços (alguns dels quals són un autèntic punt de reunió per a la gent del barri) i la meua pròpia integritat o la de la meua família. Calen més raons per prohibir la manifestació?La llibertat d’expressió no pot emparar aquells que proclamen l’abolició dels drets humans, que neguen l’holocaust, que difonen l’odi i la superioritat racial, que agredeixen joves i immigrants cada dia…

No, no totes les opcions són vàlides.

Per al lluita al carrer!
Per ha tot aquell@ que pot saber el que es sentirse antinazi i antifeixista.
No siguis hipocrita, no et quedes a casa si no tens res millor a fer.
Tu contes, vosaltres conteu, cuants més millor.
Es molt facil quixar-se i despres quedar-se al sofà de t´ha casa!

Canal9 i el seu poder mediatic/manipulador.

2008-05-31T15:15:00.000-07:00

La importància de la TV i el paper que desemvolupa al país valencià és vital per a entendre la situació actual. L'altre dia vaig veure un documental sobre la revolució bolivariana de chavez. Pais curiós, ja que, la majoria de cadenes de televisió són privades i per tant anti-Chavez. La campanyes que fan encontra de la revolució bolivariana són tan agressives com qualsevol del pp per canal 9 en qualsevol informatiu. I vaig reflexionar.
Com pot ser que hagin tantes cadenes privades fent utilitzar tantes energies i tants fons economics, vinguts de l'imperi de l´hamburguesa, per canviar la consciència del poble bolivaria i per a fer que vegin a Chavez com un dictador dolent ‘malo malisimo’ i no ho hagin aconseguit?

Llavors van eixir imatges de les cases on viuen les major part de la població de Bolivia. I el secret que no els hagen menjat el cap és que és les seues cases no tenen televisió!!! Per tant el missatge reiterat i brutal de les TV privades solament aplega a la classe mitra-alta de Bolivia. La qual paradoxalment si esta encontra de Chavez.

Tot açò no és més que una introducció sobre el comparable d'aquesta situació amb la qual vivim en el nostre país. Tots sabem el poder de canal 9 i en definitiva el poder de tot mitjà de comunicacioó de masses. La manipulació reiterada dia rere dia com mostren la realitat a la seua manera i conten el que els interessa i amaguen el que no els agrada. Esta clar que la clau per a combatre tot açò no és eradicar la TV en les llars de tot el país valencià. Sinó aconseguir tenir una cadena que poguera plantar cara al poder mediatico de canal 9.

Que contara de forma professional ii desde la major *objetivitat possible el que canal9 manipula i tambe el que canal9 calla. Tot integrament en valencià. Un canal que reconeguera els artistes d'avui i d'ahir del nostre país, que deixara veure els pros i contres de ser ‘’una ciutat que ara esta en el mapa amb americas cup, visita del papa, etc’’ Una cadena on no hàgem de suportar programes que tracten temes totalment espanyolistes, programes com ‘la cobla…’o una cosa aixi és. Cadena on no hàgem de suportar als tipics presentadors de la meseta o andalusos que solament saben dir ‘bona nit’ i ni això. Una cadena on no escoltem ‘barco’, ‘cumpleaños’, ‘escaparat’, ‘desenrroll’.

En definitiva una cadena que de a la població valenciana altra visió didferent de la que el pp per canal 9 ‘canal publique’ ens dóna. Una TV que lleva la bena dels ulls a tot ciutada que creu que el progrés és un palau de la musica els xiquets estudiant en barracons. O un anunci `d´utilitza la llengua' en una cadena que disminueix la ,ja de per si, minimament utilització de la nostra llengua.La veritat que un informatiu de infotv val per un any d'informatius de canal9. I això que jo no veig infotv des de fa un any. Infotv duu aquet camí, de ser la TV que contrareste el poder de canal9, però la particular idea de llibertat d'expressió que té el pp impedeix que arribe a més cases de les quals agradaria.Per que la unica forma de contrarestar el poder de canal9 que al mateix temps és el poder del pp al país és tenint altra cadena. Diferent, valencianista però objectiva.

La gran FAMILIA PPepera

2007-12-23T09:55:00.000-08:00

El pp ha fet public el seu video felicitant els nadals a tota la ‘nación española’ des de Génova, seu europea del catolicisme de 07.

‘Ja has visto el pp es como una gran familia’ com diu el líder del pp en el video. Per a aquell que no ho hagi vist, el resum seria, (mode sarcàstic encès).
Gent molt feliç, companyerisme, una ppera donant un torronet a una pobra dona de la neteja, perquè la pobra és de la classe baixa, estarà passant fam. Gent treballant, les poses a la càmera amb els dits representant el símbol de la victòria i de ‘ok’, perquè són moderats però s'adapten als nous temps, clar que si. Gent amb el gorret de papa Noel, però…els del pp no són catòlics? Mira el primer senyal d'hipocresia. Però que va ser sinó? sent una família ha de contenir per força hipocresia. Així és, aprofite aquesta primera actualització per a criticar la hipocresia ppera i la nadalenca.

Doncs si el pp és una gran família no ens defraudaran perquè la hipocresia esta servida. No es que el PSOE no va ha dur pal també en aquest flog. Abans de res és valencianista, que no clavero, per a alguns que són molt entesos i de seguida cofonen. Però com el gegant que cal vèncer al país valència és el pp i no el PSOE és a ells a qui hem de donar-los canya.

Reprenent el tema de la hipocresia-família, família-hipocresia. Al país valència du anys prenent polvorones d'especulació, mariscades de mentides informatives i manipulació informativa, litres i litres de vi del castellà, riojas de reserva, pernils a l'oci nocturn dels joves, a les organitzacions en defensa de la nostra llengua i molt però molta garlanda per a tapar tota la merda que conté el país…o perdó, clar, que hem de ser hipòcrites… de la nostra queridísima COMUNITAT VALENCIANA.

Això és el pp la façana, el jiji aja d'una nit al cap d'un any, en el qual persones que no es coneixen i segur que cauen malament es reuneixen per a seguidament de sortir del sopar començar a criticar a qui tenien al costat…o si feliç nadal.
La valència de la imatge, ‘ de la proyección internacional’, no t'equivoquis , ui, ui…mare meuaaa, che.
Però que per dintre és com les falles, vuida, total i absolutament vuida. Molt bonica per fora però molt vuida i plena de merda per dins. Una gran forma de veure aquesta hipocresia seria molt facil.
Agafa el teu comandament de la tv i posa canal9, podras veure que valència és el paradís, el país multicolor on mai passa gens dolent i si passa és per culpa dels ‘rojos’ separatistes, els gays, immigrants i tot aquell que no duga un polo lacost. Em fa fàstic veure canal9, l'única canal en el meu idioma, malgrat que de vegades soltin cada burrada digna de una puntada al cul.

I a la conclusió de com acabar amb aquesta hipocresia , i escriuré altra vegada sol per a parlar d'aquest tema, tenint altra canal que realment mostri la veritat a la gent que es creu tot el que veu.
Infotv ha de ser el canal que ajudi al valencianisme, post-‘xasco’ de les eleccions del 07, a ressorgir i a consolidar-se en les cases del país valència. Si fins al 2011 no aconseguim consolidar un mitjà de comunicació que mostri la realitat del país i obriga els ulls a la gent cega de mentides, en la meva humil opinió no podrem fer mai res. Necessitem un canal que mostri la veritat, que retorni la confiança als valencianistas desanimats i abatuts, que ompli d'il·lusió a les noves generacions que quan escolten una dolçaina i ‘país valència’ se li posen els pèls de punta i senten com el cor s'accelera, fins i tot que a la gent que no s'assabenta del tema valencianista li il·lusioni el projecte i li faci votar pels partits que defensen la nostra terra.
Necessitem un racó televisiu, no solament d'Internet, que faci veure a la gent el que el pp no ens deixa veure a través de
cana9.

http://es.youtube.com/watch?v=HgVG4cqdJZI video nadalenc del pp.

el futur es nostre.
espere que li agrade a hortagroga.

ValencianismeActiu!

2007-12-04T06:20:00.000-08:00

Manipulació de la informació, malversació, augmenten els gratacels i baixa la qualitat de vida.

La bandera de la (nación) per damunt de la bandera que representa la nostra llengua, cultura i història.

Obres faraoniques, camps de golf i hipocresia per damunt de l'horta, l'agricultura, la llengua i la cultura.

Per a fer país per la xarxa, valencianismeactiu.

'El futur es nostre'